Aeroclub Trelew
L'Aeroclub Trelew ye un aeroclub allugáu al norte Trelew, provincia del Chubut, Arxentina, sobre la Ruta Provincial 8.[1][2][3][4] Equí funciona una escuela de vuelu y realícense bautismos de vuelos, vuelos panorámicos, tresllaos y vuelos d'observación.
Aeroclub Trelew | |
---|---|
aeródromu | |
Llocalización | |
País | Arxentina |
Provincia | Provincia de Chubut (es) |
Coordenaes | 43°14′14″S 65°19′49″W / 43.23722°S 65.33028°O |
Altitú | 39 m |
Historia editar
El primer vuelu llegó'l 31 d'ochobre de 1929 y a otru día empezaron los vuelos regulares a la ciudá. Inauguróse'l 15 d'agostu de 1938[5] y hasta 1979 funcionó nel sitiu'l aeropuertu de Trelew, cuando se treslladó al so ubicación actual nel predio de la Base Aeronaval Almirante Zar. Recibió vuelos de l'Aeroposta Arxentina S.A., Aerolíneas Argentinas, Austral Líneas Aéreas, Llinies Aérees del Estáu, ente otros, con destinos a San Antonio Oeste, Comodoro Rivadavia, Buenos Aires, Bahía Blanca, etc.
Vuelu 811 y masacre de Trelew editar
El 15 d'agostu de 1972, 110 prisioneros políticos fugar del penal de Rawson y tomaron un BAC 1-11 d'Austral que se dirixía a Buenos Aires,[6] pa dirixise primero a Chile y dempués a Cuba. Los planes fallaron y 19 d'ellos, que nun llograron escapase, decidieron tomar l'edificiu, nel qu'había unos pocos pasaxeros y personal de les aereollinies. Al ver atayaes les sos posibilidaes, depués d'ufiertar una conferencia de prensa al cargu de Rubén Pedro Bonnet esti contingente depunxo les sos armes ensin oponer resistencia ante los efectivos militares de l'Armada que calteníen arrodiada la zona, solicitando y recibiendo públiques garantíes pa les sos vides en presencia de periodistes y autoridaes xudiciales.
Una patrulla militar so les órdenes del capitán de corbeta Luis Emilio Sosa, segundu xefe de la Base Aeronaval Almirante Zar, condució a los prisioneros recapturados dientro d'una unidá de tresporte coleutivu escontra dicha dependencia militar. Ante la oposición d'éstos y el pidíu de ser treslladaos de regresu nuevamente a la cárcel de Rawson, el capitán Sosa adució que'l nuevu sitiu de reclusión yera transitoriu, pos dientro del penal siguía'l motín y nun taben daes les condiciones de seguridá. Ellí fueron fusilaos el 22 d'agostu.[7]
Depués de tar dellos años coles sos instalaciones abandonaes, dende 2007, na antigua terminal aérea funciona'l Centru Cultural pola Memoria onde se realicen anguaño muestres venceyaes a la memoria de la historia social del pueblu de la provincia del Chubut y onde s'esiben pintaes que recuerden la masacre como símbolu de la resistencia popular, como asina tamién fotografíes rellacionaes col Trelewazo.[8][7][9][10][11]
Años recién editar
Nos primeros meses de 2017, el aeroclub recibió vuelos comerciales debíu al zarru temporal del aeropuertu Almirante Zar por reformes.[12]
Referencies editar
- ↑ http://airportcodesdatabase.net/Trelew-Aeroclub-Airport--SA34
- ↑ http://www.fallingrain.com/apts/208.html
- ↑ https://web.archive.org/web/20140110154841/http://www.estadistica.chubut.gov.ar/archivo/comarca/infraestructura/contorna-pistes-de-aterrizaxe.pdf
- ↑ TRW - TRELEW/AEROCLUB aeropuertu información (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).
- ↑ http://www.flyclick.com.ar/2011/08/24/73%C2%BA-aniversariu-aeroclub-trelew/
- ↑ http://www.aviation-safety.net/database/record.php?id=19720815-0
- ↑ 7,0 7,1 http://argentinaparamirar.com.ar/verNota.php?n=493
- ↑ http://www.chubut.gov.ar/derechoshumanos/archives/cat_centru_cultural_pola memoria.php?id=-1
- ↑ http://www.chubut.gov.ar/derechoshumanos/archives/037592.php?id=-1
- ↑ http://www.chubut.gov.ar/derechoshumanos/archives/038078.php?id=-1
- ↑ http://www.defensachubut.gov.ar/prensa/?q=node/1792
- ↑ aeropuertu-vieyu-antes-de ponelo-operativu/ El 15 de febreru los vuelos oficiales van operar dende'l aeroclub. El Diariu, 3 de febreru de 2017.