Aeropuertu Internacional Luis Muñoz Marín

L'Aeropuertu Internacional Luis Muñoz Marín (IATA: SJUOACI: TJSJFAA LID: SJU) ye'l principal aeropuertu de Puertu Ricu. Ta asitiáu en Carolina, a unos 5 km al sureste de la capital San Xuan.

Aeropuertu Internacional Luis Muñoz Marín
aeropuertu internacional, aeropuertu y aeródromu de tráficu comercial
IATA: SJU • OACI: TJSJ
Llocalización
Territorios ensin incorporarBandera de Puertu Ricu Puertu Ricu
Municipio (es) Traducir Santa fe (es) Traducir
Coordenaes 18°26′21″N 66°00′07″W / 18.4392°N 66.0019°O / 18.4392; -66.0019
Aeropuertu Internacional Luis Muñoz Marín alcuéntrase en los EE.XX.
Aeropuertu Internacional Luis Muñoz Marín
Aeropuertu Internacional Luis Muñoz Marín
Aeropuertu Internacional Luis Muñoz Marín (los EE.XX.)
Altitú 2,7 m
Historia y usu
Dueñu Puerto Rico Ports Authority (en) Traducir
Xestión Aerostar Airport Holdings (en) Traducir
Orixe del nome Luis Muñoz Marín (es) Traducir
San Xuan
Isla Verde (es) Traducir
Aeropuertu
Ciudá a la que sirve San Xuan
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Foi catalogáu como unu de los aeropuertos internacionales más importantes n'América y el primeru nel Caribe, tantu en vuelos internacionales como de carga.

L'aeropuertu figura ente los primeres 50 d'Estaos Xuníos y ente los primeres 100 de tol mundu tocantes a movimientu de pasaxeros y carga, y ye amás, exa de la transportación aérea nel Caribe.

Diariamente remana más de 500 operaciones (despegues y aterrizaxes), con vuelos internacionales escontra Europa, América del Norte, América del Sur, América Central y tola rexón del Caribe.

Con más de 20 llinies aérees y 16 operadores de carga, ufiértase ellí una pluralidá d'alternatives de vuelos. L'aeropuertu cunta con dos pistes diverxentes de 10.000 y 8.000 pies de llargu, una pista de rodaxe paralela que coneuta les pistes norte y sur, trés terminales pa pasaxeros con 42 posiciones de estacionamiento p'aviones (gates). Amás, tien trés terminales pal manexu de carga y un centru mundial de carga.

L'aeropuertu ye base de les aereollinies Air Sunshine, Cape Air y Seaborne Airlines escontra'l Caribe. Mientres JetBlue Airways ufierta un centru de conexones ente vuelos o "hub".

Tamién, l'aeropuertu cunta con un modernu y cómodu hotel con 125 habitaciones, una capiya, institución bancaria, salón de guapura, spa, tiendes, restoranes, estacionamiento multipisos, compañíes d'arriendu d'automóviles y munchos otros servicios qu'apurren a la comodidá y esfrute del viaxeru.

Historia editar

 
Torre de control del aeropuertu.
 
Diagrama del aeropuertu.

En 1945, consciente de la importancia de l'aviación pal desarrollu de la economía de Puertu Ricu, el gobiernu insular señalara la necesidá de construyir un aeropuertu internacional capaz de remanar el creciente tráficu aereu del Aeropuertu Internacional de San Juan, n'Islla Grande, que venía operando dende 1929; amás de responder a les necesidaes del futuru. Hasta entós Islla Grande fuera'l principal aeropuertu de Puertu Ricu. Al empezar les llinies aérees a camudar d'aviones de héliz a aviones de propulsión a esquita "jets", la pista d'Islla Grande, entós de 4,000 pies de llargu nun tenía la distancia necesaria por que los aviones modernos aterrizaren y desapegaren. (L'Aeropuertu d'Islla Grande, güei nomáu n'honor al mayor Fernando Luis Ribas Dominicci, Pilotu de F-111 de la Fuercia Aérea de E.E.X.X., que foi batíu n'aición en Libia en 1986, anguaño tien una pista de 5,542 pies de llargu.)

Per otra parte el gobiernu decidiera tamién que tenía de dirixir les operaciones aérees, recayendo estos poderes na Autoridá de Tresporte de Puertu Ricu, creada en 1942, que darréu convertir na Autoridá de los Puertos. El Comité d'Aeropuertos de la Xunta de Planificación empezó a estudiar la viabilidá del nuevu aeropuertu, sometiendo en 1944 los sos planos y estudios a l'Alministración d'Aeronáutica Civil Federal, pa determinar el llugar más apropiáu.

En 1945 determinóse que'l llugar sería Islla Verde (Carolina), pa faer del aeropuertu una instalación metropolitana. La construcción foi aprobada pola Xunta de Planificación de Puertu Ricu en 1946, empecipiándose'l proyeutu en 1947. Mientres este mesmu añu, l'Autoridá de los Puertos de Puertu Ricu asumió'l títulu de propiedá y l'alministración del Aeropuertu d'Islla Grande, y d'otros aeropuertos rexonales, que fueren instalaciones militares mientres la Segunda Guerra Mundial.

El diseñu del nuevu aeropuertu tuvo al cargu de la firma de Toro y Ferrer, fundada polos Arq. Miguel Ferrer (1914-2004) fundador y Arq. Osvaldo Toro (1914–1995), tamién conocíos pol Hotel Caribe Hilton y el Tribunal Supremu de Puertu Ricu.

Mientres el 1949 completóse la primer fase de construcción del Aeropuertu d'Islla Verde: llimpieza, rellenu, nivelación y drenaxe de suelos. Tamién empezó la segunda fase: pavimentación de les pistes, pistes de rodaxe y andenes.

Les llinies aérees certificaes qu'operaben en Puertu Ricu en 1950 yeren Pan American World Airways, Eastern Airlines, Riddle Aviation Co., Caribbean Atlantic Airlines, British West Indian Airlines, Iberia, Compañía Dominicana d'Aviación y Flying Tigres Airline. Esta postrera contrató'l movimientu d'obreros migratorios escontra los Estaos Xuníos, col Departamentu Insular del Trabayu, treslladando unos 5,706 obreros a distintos puntos d'esa nación, a un costu de $55 por pasaxe.

El 22 de mayu de 1955, inauguróse l'Aeropuertu Internacional de Puertu Ricu, construyíu nun predio de terrén de 1,718.72 acres. Les instalaciones, envaloraes a un costu de $22 millones, cuntaben con una terminal de pasaxeros de seis piso, torre de control, una pista (8-26) de 7,800 pies de llargu, edificiu de carga, estación de bomberos y de policía y un hotel.

Cientos de persones, entusiasmaes cola nueva instalación aérea, guardaron los actos inaugurales presidíos por don Luis Muñoz Marín. Nuna parte del so elocuente discursu, el Gobernador dixo: "Impresionante ye esta obra na so estructura y nes sos múltiples facilidaes, pero non tan impresionante como'l fechu de qu'esti centru de comunicaciones simboliza los grandes procesos téunicos que tán tresformando la civilización..

El primer añu d'operaciones del nuevu aeropuertu produció un movimientu de pasaxeros ascendente a 694,199 y remanóse un total de 28 millones de llibres de carga.

Evolución d'Aeropuertu Internacional Luis Muñoz Marín editar

Pal 1959, les principales llinies aérees introduxeren los aviones jets, colos cualos amenorgóse considerablemente'l tiempu de los vuelos y aumentó la seguridá de la travesía. Al empezar operaciones l'aeropuertu solo tenía una pista (8/26), la vieya Torre de Control que ta enriba del Hotel, 3 terminales y un estacionamiento pa 200 automóviles.

Mientres l'empiezu de la década del sesenta, empecipiáronse dellos proyeutos d'ampliación y meyores, estendiéndose la pista de 7,800 a 10,000 pies de llargu. La construcción de la segunda pista (10-28) nel llau sur, empezó en mayu de 1967. El proyeutu completar nel añu 1974 a un costu averáu de $4.2 millones. Cola introducción de los aviones 747, la pista 8-26 foi reforzada y enanchada en 1974, y diez años más tarde foi repavimentada.

El 17 de xineru de 1983, inauguróse'l sistema d'accesu vehicular de dos niveles construyíu a un costu averáu de $9.2 millones. Dichu accesu dixebra les llegaes y salíes de pasaxeros en distintos niveles, pa esaniciar la conxestión de tránsitu.

El 18 de febreru de 1985, el Gobernador de Puertu Ricu, Rafael Hernández Colón, convirtió en Llei'l proyeutu al Senáu Númberu 1, designando oficialmente l'Aeropuertu Internacional col nome de Luis Muñoz Marín, n'honor del primer gobernador de Puertu Ricu electu pol pueblu.

L'Aeropuertu sirvió de Centru ("hub") pa les llinies aérees de Pan Am, Trans Caribbean Airways, Eastern Airlines, y por un periodu curtiu una ciudá focu pa TWA. Tamién foi'l centru pa la llinia aérea internacional de Puertu Ricu, Prinair, de 1966 hasta 1984, cuando Prinair dir a la quiebra. En 1986, American Airlines xunto con American Eagle estableció un centru en Puertu Ricu pa competir con Eastern Air Lines.

Cola espansión de les instalaciones de Eastern Airlines y American Airlines, convirtiendo a Puertu Ricu na so exa d'operaciones del Caribe, llogróse algamar la histórica cifra d'ocho millones de pasaxeros al concluyir l'añu 1988. Esi mesmu añu anunció una inversión n'espansión y remodelación de $137 millones.

La década del noventa marcó l'entamu d'importantes proyeutos pa modernizar y espandir les instalaciones y servicios del Aeropuertu Internacional Luis Muñoz Marín en respuesta a la puxanza nel movimientu de pasaxeros y carga y a les proyeiciones de crecedera.

Nel periodu entendíu ente 1990 al 2000 realizáronse delles obres d'infraestructura con una inversión averada de $128 millones. Dalgunes d'éstes son l'ampliación de la carretera d'accesu de dos niveles a un máximu de 10 carriles en dambos niveles, la nueva Torre de Control de tráficu aereu, la pista de rodaxe paralela que coneuta les pistes 8 y 10, el estacionamiento multipisos y la primera y segunda fase del proyeutu d'espansión, cambéu y rehabilitación de la Terminal B.

Nos años subsiguientes, del 2000 al 2005, empecipiáronse y completaron otros importantes proyeutos como la rehabilitación, cambéu y espansión de la terminal B Fase 3 y el nuevu conector B/C a un costu de $35.9 millones, la construcción d'un nuevu edificiu pa la unidá de Rescate Aereu, a un costu de $4.1 millones y la remodelación del Hotel, a un costu de $5 millones. En 2012 abrió'l nuevu Terminal A, que ye ocupáu pela llinia aérea Jet Blue.

L'Aeropuertu ye propiedá de l'Autoridá de Puerto pero dende'l 2013 ye remanáu por Aerostar Airport Holdings, nuna iniciativa publico privada por aciu la cual concedióse un contratu pa operar l'aeropuertu a dicha empresa por 40 años.

En 2016 San Juan recibió a 9,032,627 de pasaxeros, ente qu'en 2017 recibió a 8,407,404 de pasaxeros según datos publicaos pol Grupu Aeroportuario del Sureste.

Incidentes y Accidentes editar

  • El 15 de febreru de 1970 un vuelu de Dominicana d'Aviación procedente del Aeropuertu Internacional de Les Américas en Santu Domingu estrellóse pocu dempués del despegue, provocando asina la muerte a tolos que s'atopaben a bordu incluyendo al Equipu Nacional de voléibol femenín de Puertu Ricu, y al dominicanu Carlos Cruz, ex campeón mundial de boxéu.
  • El 24 de xunu de 1972 el vuelu 191 de Prinair procedente de San Juan estrellar nun intentu d'aterrizaxe nel Aeropuertu Internacional Mercedita en Ponce.
  • El 31 d'avientu d'esi mesmu añu la estrella del béisbol Roberto Clemente y los sos acompañantes morrieron cuando'l DC-7 nel que viaxaben estrellóse pocu dempués del despegue nun vuelu humanitariu escontra Nicaragua.
  • En 1983, un vuelu d'Alitalia que fuera secuestráu aterrizó n'Islla Verde por órdenes del secuestrador.
  • En 1985 un vuelu d'American Airlines escontra Dallas, salir de la pista hasta una llaguna cercana. Nun hubo mancaos.
  • El 24 de setiembre de 1998 un Corvair 240-13 de Trans-Florida Airlines tuvo un problema colos sos motores al momentu del despegue. Ésti intentó tornar al aeropuertu pero perdió altitú y fixo un aterrizaxe forzosu nuna llaguna que s'atopaba a unos dos milles de la pista. Nun hubo mancaos.
  • El 9 de mayu de 2004 el vuelu 5401 de American Eagle topetó contra la pista d'aterrizaxe cuando un de los neumáticos españó con un resultáu de diecisiete persones mancaes.
  • El 15 de marzu de 2012, un Convair 340 de Jet One Express con destín a Santa Cruz con 12,059 llibres de pan de la compañía Holsum, estrellóse na Llaguna Torrecillas xusto dempués de desapegar depués de que'l pilotu sollertara a la torre de control sobre fumu na cabina. Xusto dempués del accidente, l'aeronave partir en dos y queda somorguiada totalmente so l'agua. Los dos tripulantes que diben a bordu morrieron.

Terminales editar

L'Aeropuertu Internacional Luis Muñoz Marín tien 3 terminales. El Terminal de JetBlue Airways o Terminal A, el Terminal Principal o Terminal B y el Terminal d'American Airlines o Terminal C. Enantes, l'aeropuertu fuera estremáu en "Concourses" como Terminales B, C, y D pero esto foi camudáu. Los Terminales D y E permanecieron zarraos dende'l 2016 por remodelaciones.

Terminal A o JetBlue Puertes 1-8 editar

JetBlue Airways

Frontier Airlines

Terminal B o Principal Puertes 2-11 editar

Delta Air Lines

Southwest Airlines

Spirit Airlines

United Airlines

Sun Country Airlines estacional

Air Century

Terminal C o American Airlines Puertes 2-10 editar

American Airlines

Allegiant Air

Copa Airlines

WestJet estacional

Avianca

Condor Airlines estacional

Iberia estacional

Air Europa estacional

Terminal D editar

Seaborne Airlines

Cape Air

Air Sunshine

Tradewind Aviation

LIAT

InterCaribbean Airways

Air Antilles Express

Winair

Nota: los pasaxeros de vuelos a les Antilles Menores y les Islles Turques y Caicos rexistrar nos Terminales B y C pero enceten nel Terminal D

Aereollinies y destinos editar

L'Aeropuertu Internacional Luis Muñoz Marín cunta con 43 destinos y 21 aereollinies con operaciones regulares (abril de 2013). Anguaño sol operario Aerostar Airport Holdings ta configurándose y modernizando distintes árees del aeropuertu. L'aeropuertu Luis Muñoz Marín cunta con una terminal principal con cuatro "concourses" y una terminal dixebrada con un "concourse". Por cuenta de les renovaciones de terminales B y C, Aerostar treslladó les compañíes aérees a les terminales A y D hasta finales del añu 2015.

 
Ponte Teodoro Moscoso vía Aeropuertu Internacional SJU
 
Destinos con serviciu direutu a SJU.

Destinos Locales editar

Aereollinies Destinos
  Air Flamencu Culiebra / Vieques
  Air Sunshine Vieques
  Cape Air Mayagüez / Vieques
  Vieques Air Link Culiebra / Vieques

Destinos nacionales editar

Destinos Regulares Nome del Aeropuertu Aereollinies
  Estaos Xuníos d'América
Atlanta Aeropuertu Internacional Hartsfield-Jackson   Delta Air Lines /   Frontier Airlines
Baltimore Aeropuertu Internacional de Baltimore-Washington   Southwest Airlines
Boston Aeropuertu Internacional Logan   JetBlue Airways
Charlotte Aeropuertu Internacional de Charlotte-Douglas   American Airlines
Chicago Aeropuertu Internacional Midway   Southwest Airlines
Aeropuertu Internacional O'Hare   American Airlines /   United Airlines
Cincinnati Aeropuertu Internacional de Cincinnati/Norte de Kentucky   Allegiant Air (Vuelve a entamar 15 d'avientu de 2018)
Dallas-Fort Worth Aeropuertu Internacional de Dallas-Fort Worth   American Airlines
Filadelfia Aeropuertu Internacional de Filadelfia   American Airlines /   Frontier Airlines
Fort Lauderdale Aeropuertu Internacional de Fort Lauderdale-Hollywood   JetBlue Airways /   Southwest Airlines /   Spirit Airlines
Hartford Aeropuertu Internacional Bradley   JetBlue Airways
Houston Aeropuertu Intercontinental George Bush   United Airlines
Aeropuertu William P. Hobby   Southwest Airlines
Miami Aeropuertu Internacional de Miami   American Airlines
Minneapolis–Saint Paul Aeropuertu Internacional de Minneapolis-Saint Paul   Sun Country Airlines (Estacional) /   Delta Air Lines (Vuelve a entamar 22 d'avientu de 2018)
Newark Aeropuertu Internacional Llibertá de Newark   JetBlue Airways /   United Airlines
Nueva York Aeropuertu Internacional John F. Kennedy   Delta Air Lines /   JetBlue Airways
Orlando Aeropuertu Internacional d'Orlando   Frontier Airlines /   JetBlue Airways /   Southwest Airlines /   Spirit Airlines
Aeropuertu Internacional Sanford   Allegiant Air
Pittsburgh Aeropuertu Internacional de Pittsburgh   Allegiant Air (Vuelve a entamar 15 d'avientu de 2018)
Raleigh Aeropuertu Internacional de Raleigh-Durham   Allegiant Air (Empecipia 14 d'avientu de 2018)
Tampa Aeropuertu Internacional de Tampa   JetBlue Airways /   Southwest Airlines
Washington D.C. Aeropuertu Internacional de Washington-Dulles   United Airlines
Aeropuertu Nacional Ronald Reagan de Washington   JetBlue Airways

Destinos internacionales editar

Ciudaes por países Nome del Aeropuertu Aereollinies
América del Norte
  Canadá
Montreal Aeropuertu Internacional Pierre Elliott Trudeau   Air Canada (Vuelve a entamar avientu 15 de 2018) /   Air Transat (Empecipia avientu 22 de 2018)
Toronto Aeropuertu Internacional Toronto Pearson   Air Canada (Vuelve a entamar ochobre 28 de 2018) /   Air Transat (Empecipia avientu 22 de 2018)
  Méxicu
Cancún Aeropuertu Internacional de Cancun   Swift Air (charter)
Centroamérica y El Caribe
  Anguila
Anguila Aeropuertu Internacional Clayton J. Lloyd   Air Sunshine /   Seaborne Airlines /   Tradewind Aviation
  Antigua y Barbuda
Saint John Aeropuertu Internacional V. C. Bird   LIAT /   Seaborne Airlines
  Dominica
Roseau Aeropuertu Douglas–Charles   Air Antilles Express /   Air Sunshine /   Seaborne Airlines
  Guadalupe
Pointe-à-Pitre Aeropuertu Internacional de Pointe-à-Pitre   Air Antilles Express
  Islles Vírxenes Britániques
Tórtola Aeropuertu Internacional Terrance B. Lettsome   Air Sunshine /   Cape Air /   InterCaribbean Airways /   Seaborne Airlines
Virxe Gorda Aeropuertu de Virxe Gorda   Air Sunshine
  Islles Vírxenes de los Estaos Xuníos
Saint Croix Aeropuertu Internacional Henry E. Rohlsen   Cape Air /   JetBlue Airways /   Seaborne Airlines
Saint Thomas Aeropuertu Internacional Cyril E. King   Air Sunshine /   Cape Air /   JetBlue Airways /   Seaborne Airlines
  Martinica
Fort-de-France Aeropuertu Internacional de Martinica Aimé Césaire   Air Antilles Express
  Panamá
Ciudá de Panamá Aeropuertu Internacional de Tocumen   Copa Airlines
  República Dominicana
Punta Cana Aeropuertu Internacional de Punta Cana   Condor Airlines /   JetBlue Airways
Santiago de los Caballeros Aeropuertu Internacional del Cibao   JetBlue Airways
Santu Domingu Aeropuertu Internacional La Isabela   Air Century
Aeropuertu Internacional Les Américas   JetBlue Airways
Plantía:BLM
Saint-Barthélemy Aeropuertu Gustaf III   Tradewind Aviation
  Saint Kitts y Nevis
Basseterre Aeropuertu Internacional Robert L. Bradshaw   Seaborne Airlines
Newcastle Aeropuertu Internacional Vance W. Amory   Air Sunshine /   Seaborne Airlines /   Tradewind Aviation
  Sint Maarten
Sint Maarten Aeropuertu Internacional Princesa Xuliana   Air Antilles Express /   Air Sunshine /   Seaborne Airlines
Sudamérica
  Colombia
Bogotá Aeropuertu Internacional El Dorado   Avianca
Europa
  Alemaña
Frankfurt del Main Aeropuertu de Frankfurt del Main   Condor Airlines (Vía PUJ)
  España
Madrid Aeropuertu de Madrid-Barajas  Iberia (Estacional)

Carga editar

Aereollinies Destinos
ABX Air Cincinnati/Northern Kentucky, Greensboro
Air Cargo Carriers Antigua, St. Croix, St. Thomas, Tórtola
Air Sunshine Anguila, Dominica, Newcastle, St. Maarten, St. Thomas, Tortola, Vieques, Virxe Gorda
Ameriflight Aguadilla, Aruba, Barbaos, St. Croix, San Cristóbal, Santa Lucía, San Martín, St. Thomas
Amerijet International Miami, Puertu Príncipe
Cargolux Atlanta, Luxemburgu
DHL Cincinnati, Greensboro
FedEx Express Memphis
FedEx Feeder Antigua, Pointe-a-Pitre, St. Croix, San Cristóbal, San Martín, St. Thomas, Tortola
Northern Air Cargo Miami
Swift Air Miami
UPS Jacksonville, Louisville

Estadístiques editar

Añu Pasaxeros Var. Operaciones
aérees
Var. Carga
(Ton. Métriques)
Var.
2001 9,453,564 205,976
2002 9,389,232  0.7% 203,137  1.4% 244,161
2003 9,716,687  3.5% 201,653  0.7% 249,312  2.1%
2004 10,568,986  8.8% 206,540  2.4% 248,416  0.4%
2005 10,768,698  1.9% 199,394  3.5% 248,413  0.0%
2006 10,506,118  2.4% 195,848  1.8% 240,189  3.3%
2007 10,409,464  0.9% 188,965  3.5% 235,955  1.8%
2008 9,378,924  9.9% 180,928  4.3% 220,945  6.4%
2009 8,245,895  12.1% 170,994  5.5% 194,002  12.2%
2010 8,491,257  3.0% 163,829  4.2% 176,900  8.8%
2011 7,993,381  5.9% 161,741  1.3% 172,651  2.4%
2012 8,448,172  5.7% 156,679  3.1% 166,063  3.8%
2013 8,347,119  1.2% 145,835  6.9%
2014 8,569,622  2.7% 157,231  7.8%
2015 8,733,161  1.9% 157,093  0.1%
Fuentes: FAA[1] IEPR[2] PRPA[3][4]

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar