Benimodo ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España, perteneciente a la provincia de Valencia, na comarca de la Ribera Alta.

Benimodo
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Ribera Alta
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Benimodo (es) Traducir Francisco Teruel Machí
Nome oficial Benimodo (ca)[1]
Códigu postal 46291
Xeografía
Coordenaes 39°12′50″N 0°31′41″W / 39.213888888889°N 0.52805555555556°O / 39.213888888889; -0.52805555555556
Benimodo alcuéntrase n'España
Benimodo
Benimodo
Benimodo (España)
Superficie 12.5 km²
Altitú 42 m
Llenda con Alberic, Alzira, L'Alcúdia, Carlet, Guadassuar, Tous y Masalavés
Demografía
Población 2279 hab. (2023)
- 1137 homes (2019)

- 1131 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Ribera Alta
0.09% de provincia de Valencia
0.04% de Comunidá Valenciana
0% de España
Densidá 182,32 hab/km²
benimodo.es
Cambiar los datos en Wikidata

Toponimia editar

El topónimu deriva del árabe بني مودود (banī Mawdūd), «fíos de Maudúd» según información de Miguel Asín Palacios[2]

Xeografía editar

Asitiáu al sureste de les llombes de Matamón, na ribera del Júcar. La superficie del términu ye llana, un pocu ondulada pel oeste, nes llombes de la Vaquera. Fora de les llendes del conceyu atopa la partida de Ressalany, onde naz el ríu Verde. La rambla Seca (Riu Sec) crucia'l términu pel norte del pueblu.

El clima ye templáu; les agües prodúcense na seronda y primavera.

Dende Valencia, aportar a esta llocalidá al traviés de l'A-7 y depués tomando la CV-524 p'aportar finalmente pola CV-546.

Tamién puede aportase al traviés de la llinia 1 de Metro de Valencia.


Llocalidaes estremeres editar

El términu municipal de Benimodo parte coles siguientes llocalidaes:

Alberic, Alzira, L'Alcúdia, Carlet, Guadassuar, Masalavés y Tous, toes elles de la provincia de Valencia.

Historia editar

Como indica'l so nome la fundación ye árabe. Tres la conquista, el rei Xaime I donar a Pere de Montagut. En 1330 apaez la primer noticia documentada de Benimodo en qué se-y menta como aldega poblada por moriscos sol señoríu de Pelegrí de Montagut, señor de Carlet. Darréu pasa a los Vilanova, que, en 1362, vender a la ciudá de València. En 1375 foi mercada polos Castellví. Los agermanados de Alcira escalar en 1522. Nel momentu de la espulsión de los moriscos, a que la so consecuencia resultó despoblada, cuntaba con 150 cases. La siguiente noticia sobre población ye de 1715 cuando cuntaba con 405 vecinos nel pueblu actual. Polo que respecta al llugar conocíu como El Ressaleny nunca volvió repoblar se.

En Benimodo vivió y morrió José María Ots Capdequí, nacíu en Valencia historiador especializáu nel estudiu de les instituciones españoles na América Hispánica mientres la dómina colonial.

Alministración editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Manuel Bertí   PSPV-PSOE
1983-1987 Manuel Bertí   PSPV-PSOE
1987-1991 Manuel Bertí   PSPV-PSOE
1991-1995 Manuel Bertí   PSPV-PSOE
1995-1999 Manuel Bertí   PSPV-PSOE
1999-2003 Manuel Bertí   PSPV-PSOE
2003-2007 José Luis Sanchis Oliver   PSPV-PSOE
2007-2011 José Luis Sanchis Oliver   PSPV-PSOE
2011-2015 Francisco Teruel Machí   PP
2015-2019 Francisco Teruel Machí   PP
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Demografía editar

Evolución demográfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007 2012
1.692 1.711 1.766 1.757 1.760 1.807 1.821 2.019 2.050 2.098 2.141 2291

Economía editar

Basada tradicionalmente na agricultura y la ganadería. El regadío nutrir coles agües de la Acequia Real del Júcar, del ríu Verde y de pozos, alzaes por aciu motor. Los cultivos más estendíos son arroz, naranxes, frutales, hortolices y ceberes; nel secanu produzse uva moscatel. Tien cierta importancia la ganadería vacuna, dedicada al llogru de lleche, y la porcina. Na actualidá producióse un desarrollu industrial, una de les empreses asitiada nel términu de Benimodo ye la multinacional "Frudesa". tamién esisten otres empreses del sector del mueble.

Monumentos editar

  • Ilesia Parroquial. La ilesia parroquial ta dedicada a la Purísima Concepción. Empezar a construyir en 1574 sobre una antigua mezquita, pero nel asaltu de xunetu de 1936 foi dafechu destruyida, a esceición de la imaxe de la Purísima Concepción.

Cultura editar

Fiestes llocales editar

  • Fiestes patronales. Celebra les fiestes patronales al so patronu San Felipe Benicio (23 d'agostu) y a San Bernardo Mártir y a la Divina Aurora, ente'l 17 y 25 d'agostu.

Gastronomía editar

El platu tradicional de la gastronomía de Benimodo ye la paella y l'arroz al fornu.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Asín Palacios, Miguel (1940). Contribución a la toponimia árabe d'España. Madrid: Conseyu Cimeru d'Investigaciones Científiques, páx. 91.

Enllaces esternos editar