Callicarpa acuminata

especie de planta

Callicarpa acuminata) ye un arbustu ornamental utilizáu como planta melecinal perteneciente a la familia de les verbenacees. Ye orixinariu de Méxicu a Bolivia.

Callicarpa acuminata
Clasificación científica
Reinu: Plantae
(ensin clasif.): Eudicots
(ensin clasif.): Asterids
Orde: Lamiales
Familia: Verbenaceae
Xéneru: Callicarpa
Especie: Callicarpa acuminata'
Kunth
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Descripción editar

Son arbustos que alcan un tamañu de 1.5–5 m d'altu, cañes densamente estrellaes a glabrescentes. Fueyes opuestes, simples, elíptiques (ovaes, llanceolaes), 13–28 cm de llargu y 5–12 cm d'anchu, ápiz largamente acumináu a cuspidáu, base aguda (cuneada, obtusa o arrondada), marxe enteru, sinuáu o menudamente serráu, fai con esvalixaos tricomas estrellaos cuando mozos hasta glabrescentes, viesu trupa a escasamente estrelláu sobre escames pequeñes; peciolu 1–2 cm de llargu. Inflorescencia cimosa amplia, 5–10 cm de llargu y d'anchu, axilar, pedúnculu y pedicelos densamente estrellaos a glabrescentes, bráctees inconspicuas; mota campanuláu (pateliforme nel frutu), 1–1.5 mm de llargu y 1.2–2 mm d'anchu, ápiz subtruncáu o sinuáu (menudamente 4-apiculado), con diminutes escames esvalixaes; corola regular, infundibuliforme, blanca, tubu 1.2–2.5 mm de llargu, llobos 4, subiguales, 1–1.5 mm de llargu; estames 4, exertos; estilu y estigma aparentemente ausentes en delles plantes, n'otres exertos ya iguales a les anteres, estigma ca 1 mm d'anchu, capitáu, llixeramente 2-lobáu. Frutu drupáceo subgloboso,3–5 mm diámetru, verde, depués negru o moráu, granes 4.[1]

Distribución y hábitat editar

Ye una especie común, que s'atopa n'árees alteriaes y tamién en montes de pinos y montes bien húmedos, zona atlántica; a una altitú de 0–600 m; fl feb–jul, fr sep–mar;[2] dende Méxicu a Bolivia.

Propiedaes editar

L'usu más frecuente que se-y da a ésta planta ye contra la foria, nos estaos d'Hidalgo y Quintana Roo. La forma de tratala ye tomando un té de la cocción de les fueyes; de la mesma úsase contra'l catarru. Pa curar la disentería, a esta mesma cocción amiéstase-y azucre y bébese dos veces al día (Yucatán). Encamiéntase consumir los frutos con agua, contra'l acné. Tamién s'usa pa combatir los granos.[3]

Taxonomía editar

Callicarpa acuminata describióse por Carl Sigismund Kunth y espublizóse en Nova Genera et Species Plantarum (quarto ed.) 2: 252. 1817[1818].[1][4][5]

Etimoloxía

Callicarpa: nome xenéricu deriváu del griegu kalli = "formosu" y carpae = "fruta", refiriéndose a los sos frutes bellamente coloriaos.

acuminata: epítetu llatín que significa "acuminada, que termina gradualmente nun puntu".[6]

Variedaes

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 «Callicarpa acuminata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 27 de mayu de 2013.
  2. Moreno 19095, Ortiz 1946;
  3. En Medicina tradicional mexicana
  4. Callicarpa acuminata en PlantList
  5. «Callicarpa acuminata». World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 27 de mayu de 2013.
  6. N'Epítetos Botánicos

Bibliografía editar

  1. CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. Méxicu. CONABIO, Mexico City.
  2. Correa A., M.D., C. Galdames & M. Stapf. 2004. Cat. Pl. Vasc. Panamá 1–599. Smithsonian Tropical Research Institute, Panama.
  3. Cowan, C. P. 1983. Flora de Tabasco. Llistaos Floríst. Méxicu 1: 1–123.
  4. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2012. Rubiaceae a Verbenaceae. 4(2): 1–533. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
  5. Foster, R. C. 1958. A catalogue of the ferns and flowering plants of Bolivia. Contr. Gray Herb. 184: 1–223.
  6. Gibson, D. N. 1970. Verbenaceae. In Standley, P. C. & L. O. Williams (eds.), Flora of Guatemala - Part IX, Numbers 1 and 2. Fieldiana, Bot. 24(9/1–2): 167–236.
  7. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nuevu Cat. Fl. Vasc. Venezuela 1–860. Fundación Instituto Botánicu de Venezuela, Caracas.
  8. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.
  9. Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador, Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  10. Killeen, T. J., E. García Estigarribia & S. G. Beck. (eds.) 1993. Guía Árb. Bolivia 1–958. Herbario Nacional de Bolivia & Missouri Botanical Garden, La Paz.

Enllaces esternos editar