Castiellu de Les Caldes

(Redirixío dende Castiellu de Priorio)

El castiellu de Les Caldes, tamién denomináu castiellu de Priorio, ye un conxuntu monumental asitiáu nel términu municipal d'Uviéu (España), a escasos quilómetros del cascu urbanu. Ta cuasi ocultu pola vexetación, y arrodiáu pol ríu Gafo, afluente del Nalón. Almenada fortaleza con dos altives torres flanqueándola, semioculta pela arbolea.

Castiellu de Les Caldes
Castiellu
Llocalización
País España
Autonomía Principáu d'Asturies
Provincia provincia d'Asturies
Conceyu Uviéu
Coordenaes 43°19′54″N 5°55′45″W / 43.33179°N 5.92913°O / 43.33179; -5.92913
Castiellu de Les Caldes alcuéntrase n'Asturies
Castiellu de Les Caldes
Castiellu de Les Caldes
Castiellu de Les Caldes (Asturies)
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

Edificar nel sieglu XIX a partir de les ruines del orixinal, construyíu en dómina d'Alfonsu II; sieglos más tarde cayería en manes del obispu d'Uviéu. Sirvió, tamién, como abellugu al noble insurrectu Gonzalo Peláez. Fermín Canella ( El Llibru d'Uviéu, Uviéu, 1887) escribe respectu d'él: «Llevantar nel términu d'esta parroquia Les Caldes el castiellu de Priorio, que pertenecía a la Mitra d'Uviéu. Siguió siempres perteneciendo a los prelaos uvieínos, y, en 1381, García Alvarez de Palombar, rindió pleitu-homenaxe, como alcalde del castiellu, al obispu don Gutierre».

Lleenda editar

Abasna una lleenda: los desgraciaos amores d'Irene, fía de Rodrigo, señor de Priorio y dueñu del castiellu, con un paxe, Pablo. Enteráu'l padre de la fémina de tal circunstancia, atacó cola so espada a Pablo, quien, al trate acosáu, defendióse y mató al so amu. Irene arrenegar por eso; entós, Pablo, desesperáu, refundiar al ríu. Según cunten los más vieyos del llugar, una roca inda apaez enllordiada con sangre de Rodrigo.

Molín editar

Na vera izquierda, nel antiguu territoriu propiedá del castiellu, sobrevive un molín (sieglu XIX), de planta rectangular y murios llevantaos con mampostería vista, sacante nos encuadres de los vanos, éstos resueltos por aciu sillarejo. Presenta cubierta a dos agües; texer, corriente, sofitar n'armadura de madera. Esti complexu, que funciona por aciu canal y cubu prismáticu d'agua, caltién los mecanismos de los trés muelas.

Referencies editar

Enllaces esternos editar