Ciudaes xaponeses designaes por decretu gubernamental

Plantía:Mapa de les ciudaes de Xapón Una ciudá designada por decretu gubernamental (政令指定都市 seirei shitei toshi?), tamién conocida como ciudá designada (指定都市 shitei toshi?) o ciudá de decretu gubernamental (政令市 seirei shi?), ye una ciudá que tien una población de más de 500.000 habitantes y foi designada como tal por una orde del Gabinete de Xapón sol artículu 252, seición 19 de la Llei d'Autonomía Llocal.

Descripción editar

A les ciudaes designaes se -yos delega munches de les funciones que de normal realicen los gobiernos prefeuturales n'árees como educación pública, bienestar social, sanidá, llicencies de negocios y planificación urbana. Al gobiernu de la ciudá xeneralmente se -y delegan les funciones alministratives menores en cada área, ente que'l gobiernu prefeutural retién l'autoridá sobre decisiones importantes. Por casu, farmacies minoristes y clíniques pequeñes pueden autorizase polos gobiernos de les ciudaes designaes, pero les grandes farmacies y los hospitales tienen d'autorizase pol gobiernu de la prefeutura.

Les ciudaes designaes estremar en barrios ( ku?), cada unu de los cualos tien una oficina de barriu que realiza funciones alministratives pal gobiernu de la ciudá, como'l koseki (rexistru familiar), el juminhyo (rexistru de cases) y la recueya d'impuestos. En delles ciudaes les oficines de barriu son responsables d'otorgar permisos pa los negocios, pa construcción y otres actividaes alministratives. La estructura y autoridá de los barrios ta determinada por ordenances municipales.

Los 23 Barrios Especiales de Tokiu nun son parte d'esti sistema, yá que Tokiu ye una prefeutura y los sos barrios son ciudaes independientes. Anque los dos barrios más grandes de Tokiu, Setagaya y Nerima, tán lo suficientemente poblaos pa convertise en ciudaes designaes, nun son consideraes ciudaes pola Llei d'Autonomía Llocal y polo tanto nun pueden ser designaes.

Nenguna ciudá que fuera designada por decretu gubernamental perdió'l so estáu como tal.

Llista de ciudaes designaes editar

La siguiente llista de ciudaes designaes ta ordenada pola fecha de la so designación, que xeneralmente empieza a ser efectiva'l 1 d'abril pa coincidir col añu fiscal xaponés. Sicasí, la primer designación de ciudaes fíxose efectiva'l 1 de setiembre de 1956.

Bandera Nome Xaponés Población (2010) Fecha de designación Rexón Prefeutura nᵘ de wards Divisiones
  Kōbe 神戸 1 544 873 01956-09-01 1 de setiembre de 1956 Rexón de Kansai Prefeutura de Hyōgo 9 Llista (nel artículu n'inglés)
  Kyoto 京都 1 474 473 01956-09-01 1 de setiembre de 1956 Rexón de Kansai Prefeutura de Kyoto 11 Llista (nel artículu n'inglés)
  Nagoya 名古屋 2 263 907 01956-09-01 1 de setiembre de 1956 Rexón de Chūbu Prefeutura d'Aichi 16 Llista (nel artículu n'inglés)
  Osaka 大阪 2 666 371 01956-09-01 1 de setiembre de 1956 Rexón de Kansai Prefeutura d'Osaka 24 Llista (nel artículu n'inglés)
  Yokohama 横浜 3 689 603 01956-09-01 1 de setiembre de 1956 Rexón de Kantō Prefeutura de Kanagawa 18 Llista (nel artículu n'inglés)
  Kitakyushu 北九州 977 288 01963-04-01 1 d'abril de 1963 Kyushu Prefeutura de Fukuoka 7 Llista (nel artículu n'inglés)
  Fukuoka 福岡 1 463 826 01972-04-01 1 d'abril de 1972 Kyushu Prefeutura de Fukuoka 7 Llista (nel artículu n'inglés)
  Kawasaki 川崎 1 425 678 01972-04-01 1 d'abril de 1972 Rexón de Kantō Prefeutura de Kanagawa 7 Llista (nel artículu n'inglés)
  Sapporo 札幌 1 914 434 01972-04-01 1 d'abril de 1972 Hokkaido Hokkaido 10 Llista (nel artículu n'inglés)
  Hiroshima 広島 1 174 209 01980-04-01 1 d'abril de 1980 Rexón de Chūgoku Prefeutura d'Hiroshima 8 Llista (nel artículu n'inglés)
  Sendai 仙台 1 045 903 01989-04-01 1 d'abril de 1989 Rexón de Tōhoku Prefeutura de Miyagi 5 Llista (nel artículu n'inglés)
  Chiba 千葉 962 130 01992-04-01 1 d'abril de 1992 Rexón de Kantō Prefeutura de Chiba 6 Llista (nel artículu n'inglés)
  Saitama さいたま 1 222 910 02003-04-01 1 d'abril de 2003 Rexón de Kantō Prefeutura de Saitama 10 Llista (nel artículu n'inglés)
  Shizuoka 静岡 716 328 02005-04-01 1 d'abril de 2005 Rexón de Chūbu Prefeutura de Shizuoka 3 Llista (nel artículu n'inglés)
  Sakai 842 134 02006-04-01 1 d'abril de 2006 Rexón de Kansai Prefeutura d'Osaka 7 Llista (nel artículu n'inglés)
  Niigata 新潟 812 192 02007-04-01 1 d'abril de 2007 Rexón de Chūbu Prefeutura de Niigata 8 Llista (nel artículu n'inglés)
  Hamamatsu 浜松 800 912 02007-04-01 1 d'abril de 2007 Rexón de Chūbu Prefeutura de Shizuoka 7 Llista (nel artículu n'inglés)
  Okayama[1] 岡山 709 622 02009-04-01 1 d'abril de 2009 Rexón de Chūgoku Prefeutura d'Okayama 4 Llista (nel artículu n'inglés)
  Sagamihara 相模原 717 561 02010-04-01 1 d'abril de 2010 Rexón de Kantō Prefeutura de Kanagawa 3 Llista (nel artículu n'inglés)
  Kumamoto[2] 熊本 731 286 02012-04-01 1 d'abril de 2012 Kyushu Prefeutura de Kumamoto 5 Llista (nel artículu n'inglés)

Historia editar

La primer forma del sistema de ciudá designada foi decretada sol primer sistema de gobiernu llocal de Xapón en 1978 cola apaición de los "barrios". So esti sistema, los barrios esisten en cada ciudá: munches ciudaes tienen unu namái, pero les ciudaes más grandes d'esi entós (Tokiu, Osaka y Kioto) taben estremaes en 15, 4 y 2 barrios, respeutivamente. El sistema municipal, decretáu en 1889, reemplazó a les asamblees de barriu con asamblees de ciudá, pero caltuvo les asamblees de barriu en Tokiu, Osaka y Kioto; nestes ciudaes, la ciudá nun tenía una asamblea propia y yera gobernada pola asamblea prefeutural. En 1898 dexóse-yos a estos trés ciudaes formar asamblees de ciudá. Esti sistema de barrios foi adoptáu por otres trés ciudaes, Nagoya (1908), Yokohama (1927) y Kōbe (1931), antes de la Segunda Guerra Mundial. So un estatutu de 1911, a los barrios concedióse-yos personalidá corporativa y fueron trataos como entidaes llocales.

Dempués de la guerra, la Llei d'Autonomía Llocal convirtió en ciudaes especiales (特別市 tokubetsu shi?) a les cinco ciudaes subdividíes (escluyendo a Tokiu que se convirtió en prefeutura en 1943). Esti sistema foi reemplazáu pol sistema de ciudá designada cuando la Llei d'Autonomía Llocal foi enmendada en 1956.

Mientres la posterior dómina de prosperidá económica de Xapón, el gobiernu impunxo'l requisitu de que les ciudaes teníen d'algamar una población d'un millón de persones nel futuru cercanu. Esti requisitu abolir en 2005 pa dexar munches ciudaes xeográficamente grandes formaes por unión sol gobiernu de Junichiro Koizumi.

Referencies editar

Enllaces esternos editar