Cresques Abraham (11 de xunetu de 1325 (greg.)Palma – marzu de 1387 (greg.)Palma) foi un cartógrafu xudíu mallorquín del sieglu XIV. Padre del tamién cartógrafu Jehuda Cresques, dambes figures señeras de la Escuela Cartográfica Mallorquina.

Cresques Abraham
Vida
Nacimientu Palma11 de xunetu de 1325 (greg.)[1]
Nacionalidá Corona d'Aragón
España [2]
Muerte Palma[3]marzu de 1387 (greg.)[1] (61 años)
Familia
Fíos/es Jehuda Cresques (es) Traducir
Estudios
Llingües falaes catalán[1]
castellanu[4]
Oficiu cartógrafu, ilustradorxeógrafu
Llugares de trabayu Mallorca
Trabayos destacaos Atlas Cresques (es) Traducir
Biblia Farhi (es) Traducir
Creencies
Relixón xudaísmu
Cambiar los datos en Wikidata

Anque tradicionalmente interpretóse que «Cresques» yera l'apellíu familiar y que, poro, el nome yera Abraham Cresques, los estudios realizaos por Jaume Riera y Gabriel Llompart determinaron que nun se tuvo en cuenta la forma cola que tresmitíen los patronímicos na comunidá xudía, según la cual el primer nome del padre pasaba a ser el segundu del fíu. D'esta forma, Jehuda Cresques yera fíu de Cresques Abraham, ñetu d'Abraham Vidal y bisñetu de Vidal Cresques.[5]

Cresques Abraham, protexíu polos reis Pedru IV d'Aragón, Xuan I d'Aragón y Martín I d'Aragón, dexó una granible documentación sobre cartes náutiques feches por él y el so fíu, anguaño perdíes, anque se-y atribúin dellos mapes anónimos, como l'Atles catalán de 1375, siendo esta obra, guardada na Bibliothèque National de París, considerada como la pieza qu'algamó'l puntu más altu de la conocencia cartográfica medieval.

Obres editar

Amás del Atles Catalán los investigadores tamién tienen suxerío qu'al menos cinco mapes más podíen ser obra suya, del so fíu o del so taller.

Igual que l'Atles, estos cinco mapes nun tán firmaos y nun tienen data, pero allúguense nel últimu cuartu del sieglu XIV. Masque les semeyances ente ellos son evidentes, esiste la posibilidá que fueren fechs por dellos talleres.

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  2. Identificador GND: 121105733. Afirmao en: Catalog of the German National Library. Data de consulta: 21 mayu 2023. Llingua de la obra o nome: alemán.
  3. URL de la referencia: https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0020595.xml.
  4. Afirmao en: catálogu de la Biblioteca Nacional Checa. Identificador NKCR AUT: jo20211098356. Data de consulta: 1r marzu 2022.
  5. Baig i Aleu, Marià (2001). «Un nuevo documento sobre Guillem Soler y la cuestión de la cartografía mallorquina». Llull (vol. 24). páxs. 591-592

Bibliografía editar

  • Campbell, T. (2011) "Anonymous works and the question of their attribution to individual chartmakers or to their supposed workshops", online
  • Pujades i Bataller, Ramon J. (2007) Les cartes portolanes: la representació medieval d'una mar solcada. Barcelona.