La cuarcita o metacuarcita ye una roca metamórfica dura con altu conteníu de cuarzu.[1][2] En composición la mayoría de les cuarcites apuerten a más de 90 % de cuarzu y dalgunes inclusive 99 %.[1] El términu cuarcita de cutiu ye usáu equivocadamente[3] pa designar a la cuarzoarenita o ortocuarcita, roca sedimentaria cementada con xil que bastió d'agües intersticiales mientres la so diagenesis.[1][2]

CuarcitaFicha de mineral
Xeneral
Subclase de roca metamórfica
Material cuarzu
Propiedaes físiques
Durez de Mohs 7
Cambiar los datos en Wikidata

Les cuarcita formar por recristalización a altes temperatures y presión.[1] La cuarcita escarez de foliación.[4] Si presenta capes de ojuelas paraleles de mica blanca la roca llogra una estructura esquistusa y pasa a llamase esquistu de cuarzu.[1][5]

Tien una meteorización lenta y produz suelos inusualmente delgaos y magros. La so resistencia a la erosión fai que formaciones de cuarcita sobresalgan nel paisaxe, como ye'l casu de numberoses crestes nos montes Apalaches.[1][5]

Usos editar

La cuarcita pura ye emplegada como una fonte natural de cuarzu pa procesos metalúrxicos y pa fabricar lladriyos de xil.[1][5] Na industria emplega cuarcita d'alta pureza pa fabricar ferrosilicona, sable de xil, xil puru y carburu de siliciu.[6] Úsase como balastu en caminos y ferrovias.[1] Otros usos son como roques ornamentales na construcción y n'escultures.[4][2]

Mientres la Edá de Piedra la cuarcita foi usada como un sustitutu del xil, anque yera de menor calidá.[7]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 quartzite, Encyclopedia Britannica Academic Edition. Consultáu'l 10 d'agostu de 2012.
  2. 2,0 2,1 2,2 kvartsit Dean Store Danske Encyklopædi. Consultáu'l 9 d'agostu de 2012.
  3. Ireland, H. A. (1974). «Query: Orthoquartzite????». Journal of Sedimentary Petrology 44 (1):  páxs. 264–265. doi:10.1306/74D729F0-2B21-11D7-8648000102C1865D. 
  4. 4,0 4,1 Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes MII
  5. 5,0 5,1 5,2 Error de cita: La etiqueta <ref> nun ye válida; nun se conseñó testu pa les referencies nomaes SNL
  6. Krukowski, Stanley T. (2006). «Specialty Silica Materials», Jessica Elzea Kogel, Nikhil C. Trivedi, James M. Barker, Stanley T. Krukowski: Industrial minerals & rocks: commodities, markets, and uses, 7, Society for Mining, Metallurgy, and Exploration (U.S.), páx. 842. ISBN 0-87335-233-5.
  7. Raw material. Stone Age Reference Collection, Institute for archeology, University of Oslo, Norway

Enllaces esternos editar