Eleiciones al Parllamentu Européu de 1989

La eleiciones al Parllamentu Européu de 1989 celebráronse al traviés de los 12 estaos miembros de la Xunión Europea en xunu de 1989 y foi la tercera de les eleiciones europees, pero la primer vegada que España y Portugal votaron coles mesmes que los otros miembros (ellos xuniéronse en 1986). La participación total amenorgar al 59%

← 1984 • Bandera de Xunión Europea • 1994
Eleiciones al Parllamentu Européu de 1989
518 escaños del Parllamentu Européu
15-18 de xunu de 1989
Tipu d'eleición:  Llexislativa
Eleiciones al Parllamentu Européu de 1989


Presidente de la Comisión Europea
Titular
Rudi Arndt

Resultaos editar

Resultaos finales
Grupu Descripción Líder Miembros
  SOC socialdemócrates Jean-Pierre Cot 180  
  EPP democristianos Egon Klepsch 121
  LDR Lliberales Valéry Giscard d'Estaing 49
  EUL Comunistes y Ultraizquierdistas Luigi Alberto Colajanni 42
LU René-Emile Piquet
  ED Conservadores Christopher Prout 34
  G Política verde Maria Amélia Santos 30
  EDA Conservadorismu nacionalista Christian de La Malène 20
  DR Nacionalistes ultraderechistes Jean-Marie Le Pen 17
  RBW rexonalistes Jaak Vandemeulebroucke 13
  NIN Independientes nengún 12 Total: 518 Fuentes: [1][2]

Los socialistes celebraron la so tercer victoria consecutiva, llegando a llograr 180 escaños (166 pre-eleutorales), col Partíu Popular Européu ganando namái 8 escaños adicionales. Sicasí, los demócrates europeos tuvieron una perda masiva de 32 de les sos 66 escaños, pasando de ser del tercer al sestu partíu más votáu. Los lliberales ganaron un escañu adicional quedando de terceres, siguíos polos comunistes.

Cambeos d'escaños editar

Distribución nacional d'escaños
Estáu !Escaños Estáu !Escaños
  Alemaña Occidental 81   Bélxica 24
  Reinu Xuníu 81   Portugal 24
  Francia 81   Grecia 24
  Italia 81   Dinamarca 16
  España 60   Irlanda 15
  Países Baxos 25   Luxemburgu 6

Estes fueron les primeres eleiciones en que Portugal y España participaron colos otros estaos. España asignóse 60 escaños y Portugal asignóse 24; el númberu de representantes pa los demás estaos siguió siendo la mesma, alzando'l númberu total d'escaños de 434 a 518.


Referencies editar

Enllaces esternos editar