Elettaria cardamomum

especie de planta

El cardamomo o grana del paraísu, Elettaria cardamomum, ye una especie fanerógama perteneciente a la familia de les zingiberacees.

Elettaria cardamomum
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Liliopsida
Orde: Zingiberales
Familia: Zingiberaceae
Xéneru: Elettaria
Especie: Elettaria cardamomum
(L.) Maton
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Cardamomo
Tamañu de porción
Enerxía 74 kcal 311 kJ
Carbohidratos 68.47 g
 • Fibra alimentaria 28.0 g
Grases 6.70 g
Proteínes 10.76 g
Agua 8.28
Tiamina (vit. B1) 0.198 mg (15%)
Riboflavina (vit. B2) 0.172 mg (11%)
Niacina (vit. B3) 1.102 mg (7%)
Vitamina B6 0.230 mg (18%)
Vitamina C 21 mg (35%)
Calciu 383 mg (38%)
Fierro 13.97 mg (112%)
Magnesiu 229 mg (62%)
Fósforu 178 mg (25%)
Potasiu 1119 mg (24%)
Sodiu 18 mg (1%)
Cinc 7.47 mg (75%)
% de la cantidá diaria encamentada p'adultos.
Fonte: Cardamomo na base de datos de nutrientes del USDA.
[editar datos en Wikidata]
Detalle de les fueyes

Distribución y hábitat editar

Planta natural del sureste d'Asia onde crez de manera natural a la India, na islla de Sri Lanka, Malasia ya Indonesia. Crez en selves húmedes y lluvioses en llugares con claridá, pero nunca con lluz direuto.

Siempres y cuando haya bona ventilación nun tien problemes pa soportar temperatures altes, sicasí, ye conveniente evitar temperatures inferiores a 15 º C.

El cardamomo precisa ser regáu cada 2 díes pel branu y cada 10-12 al iviernu. Ye una planta bien sensible al escesu d'agua, cuando les fueyes podrecer na base ye'l primer síntoma d'escesu d'agua.

Descripción editar

Ye una planta yerbácea perenne y arumosa qu'algama los 2-4 metros d'altor. Les fueyes son alternes y llanceolaes de 40-60 cm. qu'envolubren el tarmu. Les flores son blanques al violeta-pálidu. La fruta ye una vaina de color mariellu verdosu de 1-2 cm. de llongura que contién granes negres.

 
Granes.
 
Ilustración

Propiedaes editar

  • Tien un aceite esencial que ye aperitivo, estimulante y carminativo.
  • Pol so intensu arume ye utilizáu pa correxir sabores.
  • Forma parte de la composición del curry.
  • Utilizáu p'arumar el .
Grana arumosa usada dende la antiguedad, conocida como la Reina de les Especies. Mientres enforma tiempu'l principal productor foi la India y el Sri Lanca. Apocayá Guatemala convirtióse nun gran productor del tipu Malabar, siendo anguaño (1996) el mayor esportador del mundu.[1]
La decocción de les granes utilizar pa tratar afecciones dixestives (foria, disentería, flatulencias, estriñimientu), respiratories (asma, bronquitis, amigdalitis, tos), nervioses y renales, dolor d'oyíu y sarcepteosis.
La tintura usar contra flatulencia; les granes como masticatorio pa la indixestión, estomagaes, halitosis.
Tópicamente se lla fervinchu y el polvu na preparación de cataplasmes, emplastos y enemas pa tratar induraciones, inflamaciones, tumores y cáncer.[2]
Atribúyense-y propiedaes antiemética, arumosa, carminativa, estomáquica, llaxante, masticatoria, refrescante y tónica.

Toxicidá editar

Nun alministrar, nin aplicar tópicamente a neños menores de seis años nin a persones con alerxes respiratories o con hipersensibilidad conocida a otros aceites esenciales. Tampoco s'encamienta a pacientes con úlceras gastroduodenales, síndrome del intestín irritable, colitis ulcerosa, enfermedá de Crohn, hepatopatías, epilepsia, Parkinson o otres enfermedaes neurolóxiques. Encamienta abstener de prescribir aceites esenciales per vía interna mientres l'embaranzu y la lactancia.

Observaciones editar

El cardamomo ye unu de los ingredientes principales de dalgunos currys y p'arumar duces como la zlabia y bebíes refrescantes a base de lleche, ye bien utilizáu na cocina china y oriental polo xeneral. Nel Oriente Próximu entemezse'l café con cardamomo. Como munches otres especies atribuyíense-y propiedaes afrodisiacos. Dempués del azafrán y la vainilla ye la tercer especie más cara. La India ye'l so mayor productor. De normal les granes viéndense dientro del frutu yá que'l so sabor piérdese rápido.

Taxonomía editar

Elettaria cardamomum describióse por (Linneo) Maton y espublizóse en Transactions of the Linnean Society of London 10: 254–255, nel añu 1811.[3]

Sinonimia

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. (CÁSERES), 1996. Páx. 117 a 119.
  2. Hartwell JL. 1982. Páx. 677.
  3. Elettaria cardamomum en Trópicos
  4. Elettaria cardamomum en PlantList

Bibliografía editar

  1. Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.

Enllaces esternos editar