Elettaria cardamomum
El cardamomo o grana del paraísu, Elettaria cardamomum, ye una especie fanerógama perteneciente a la familia de les zingiberacees.
Elettaria cardamomum | ||
---|---|---|
Clasificación científica | ||
Reinu: | Plantae | |
División: | Magnoliophyta | |
Clas: | Liliopsida | |
Orde: | Zingiberales | |
Familia: | Zingiberaceae | |
Xéneru: | Elettaria | |
Especie: |
Elettaria cardamomum (L.) Maton | |
Consultes | ||
Royal Botanic Gardens, Kew | Royal Botanic Gardens, Kew | |
World Flora Online | World Flora online | |
[editar datos en Wikidata] |
Cardamomo | ||
---|---|---|
Tamañu de porción | ||
Enerxía 74 kcal 311 kJ | ||
Carbohidratos | 68.47 g | |
• Fibra alimentaria | 28.0 g | |
Grases | 6.70 g | |
Proteínes | 10.76 g | |
Agua | 8.28 | |
Tiamina (vit. B1) | 0.198 mg (15%) | |
Riboflavina (vit. B2) | 0.172 mg (11%) | |
Niacina (vit. B3) | 1.102 mg (7%) | |
Vitamina B6 | 0.230 mg (18%) | |
Vitamina C | 21 mg (35%) | |
Calciu | 383 mg (38%) | |
Fierro | 13.97 mg (112%) | |
Magnesiu | 229 mg (62%) | |
Fósforu | 178 mg (25%) | |
Potasiu | 1119 mg (24%) | |
Sodiu | 18 mg (1%) | |
Cinc | 7.47 mg (75%) | |
% de la cantidá diaria encamentada p'adultos. | ||
Fonte: Cardamomo na base de datos de nutrientes del USDA. | ||
[editar datos en Wikidata] |
Distribución y hábitat editar
Planta natural del sureste d'Asia onde crez de manera natural a la India, na islla de Sri Lanka, Malasia ya Indonesia. Crez en selves húmedes y lluvioses en llugares con claridá, pero nunca con lluz direuto.
Siempres y cuando haya bona ventilación nun tien problemes pa soportar temperatures altes, sicasí, ye conveniente evitar temperatures inferiores a 15 º C.
El cardamomo precisa ser regáu cada 2 díes pel branu y cada 10-12 al iviernu. Ye una planta bien sensible al escesu d'agua, cuando les fueyes podrecer na base ye'l primer síntoma d'escesu d'agua.
Descripción editar
Ye una planta yerbácea perenne y arumosa qu'algama los 2-4 metros d'altor. Les fueyes son alternes y llanceolaes de 40-60 cm. qu'envolubren el tarmu. Les flores son blanques al violeta-pálidu. La fruta ye una vaina de color mariellu verdosu de 1-2 cm. de llongura que contién granes negres.
Propiedaes editar
- Tien un aceite esencial que ye aperitivo, estimulante y carminativo.
- Pol so intensu arume ye utilizáu pa correxir sabores.
- Forma parte de la composición del curry.
- Utilizáu p'arumar el té.
- Grana arumosa usada dende la antiguedad, conocida como la Reina de les Especies. Mientres enforma tiempu'l principal productor foi la India y el Sri Lanca. Apocayá Guatemala convirtióse nun gran productor del tipu Malabar, siendo anguaño (1996) el mayor esportador del mundu.[1]
- La decocción de les granes utilizar pa tratar afecciones dixestives (foria, disentería, flatulencias, estriñimientu), respiratories (asma, bronquitis, amigdalitis, tos), nervioses y renales, dolor d'oyíu y sarcepteosis.
- La tintura usar contra flatulencia; les granes como masticatorio pa la indixestión, estomagaes, halitosis.
- Tópicamente se lla fervinchu y el polvu na preparación de cataplasmes, emplastos y enemas pa tratar induraciones, inflamaciones, tumores y cáncer.[2]
- Atribúyense-y propiedaes antiemética, arumosa, carminativa, estomáquica, llaxante, masticatoria, refrescante y tónica.
Toxicidá editar
Nun alministrar, nin aplicar tópicamente a neños menores de seis años nin a persones con alerxes respiratories o con hipersensibilidad conocida a otros aceites esenciales. Tampoco s'encamienta a pacientes con úlceras gastroduodenales, síndrome del intestín irritable, colitis ulcerosa, enfermedá de Crohn, hepatopatías, epilepsia, Parkinson o otres enfermedaes neurolóxiques. Encamienta abstener de prescribir aceites esenciales per vía interna mientres l'embaranzu y la lactancia.
Observaciones editar
El cardamomo ye unu de los ingredientes principales de dalgunos currys y p'arumar duces como la zlabia y bebíes refrescantes a base de lleche, ye bien utilizáu na cocina china y oriental polo xeneral. Nel Oriente Próximu entemezse'l café con cardamomo. Como munches otres especies atribuyíense-y propiedaes afrodisiacos. Dempués del azafrán y la vainilla ye la tercer especie más cara. La India ye'l so mayor productor. De normal les granes viéndense dientro del frutu yá que'l so sabor piérdese rápido.
Taxonomía editar
Elettaria cardamomum describióse por (Linneo) Maton y espublizóse en Transactions of the Linnean Society of London 10: 254–255, nel añu 1811.[3]
|
Ver tamién editar
Referencies editar
- ↑ (CÁSERES), 1996. Páx. 117 a 119.
- ↑ Hartwell JL. 1982. Páx. 677.
- ↑ Elettaria cardamomum en Trópicos
- ↑ Elettaria cardamomum en PlantList
Bibliografía editar
- Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
Enllaces esternos editar
Wikispecies tien un artículu sobre Elettaria cardamomum. |
- https://books.google.es/books?id=fefaqvwHHoYC&pg=PA111&lpg=PA111&dq=toxicidá+cardamomo&source=web&ots=Mtgb_YHDwS&sig=ScaAMDzC-stvhKEZGAN1PNR6S5Q&hl=es#PPA109,M1
- http://www.infojardin.com
- http://www.ang.kfunizgraz.ac.at/katzer/engl/spice_welcome.html
- http://lonicera-etrusca.blogspot.com/2007_06_01_archive.html