Enric Prat de la Riba

Enric Prat de la Riba i Sarrà (29 de payares de 1870Castellterçol – 1 d'agostu de 1917Castellterçol)[7] abogáu y periodista, foi'l primer presidente de la Mancomunidá de Cataluña (19141917) y unu de los principales artífices del resurdimientu del sentimientu nacional catalán del sieglu XIX.

Enric Prat de la Riba
presidente de la Mancomunidad de Cataluña (es) Traducir

6 abril 1914 - 1r agostu 1917
← ensin valor - Josep Puig i Cadafalch
presidente de la Diputación Provincial de Barcelona (es) Traducir

2 abril 1907 - 1r agostu 1917
Joaquín Sostres y Rey (es) Traducir - Joan Vallès i Pujals
presidente Centre Escolar Catalanista, España (es) Traducir

1890 - 1891
direutor La Veu de Catalunya, España (es) Traducir

Vida
Nacimientu Castellterçol[1]29 de payares de 1870[2]
Nacionalidá España
Muerte Castellterçol[1]1 d'agostu de 1917[3] (46 años)
Sepultura Cementeriu de Montjuïc[4]
Familia
Padre Esteve Prat de la Riba i Magarins
Casáu con Josepa Dachs i Carné
Estudios
Estudios Universidá de Barcelona 1893) derechu
Llingües falaes castellanu
catalán[5]
Oficiu periodista, ensayista, políticuabogáu
Trabayos destacaos La nacionalitat catalana (en) Traducir
Compendiu de la doctrina catalanista
Mensaxe a S.M. Xurde I Rei de los Helenos
Miembru de Seición de Ciencies del Institutu d'Estudios Catalanes[6]
Centre Escolar Catalanista (es) Traducir
Creencies
Relixón catolicismu
Partíu políticu Liga Regionalista (es) Traducir (dende 1901)
Lliga de Catalunya (es) Traducir (hasta 1899)
Unió Catalanista (es) Traducir
Cambiar los datos en Wikidata

Participó na redaición y aprobació de les Bases de Manresa y, como escritor, la so obra cimera ye La nacionalitat catalana.

Biografía editar

Fíu de propietarios rurales orixinarios de Can Prat de la Riba, de Bigues, los sos padres fueron Esteve Prat de la Riba i Magarins y Maria Sarrà i Rosàs.

Entamó los sos estudios secundarios en Barcelona, onde se llicenció en Drechu l'añu 1893. En 1894 doctoróse en Madrid cola tesis La ley jurídica de la industria (Barcelona, 1898). En 1895 encargóse, con otros dos compañeros d'estudios, de la redaición de la Revista Jurídica de Catalunya. Tamién, dende 1895 participó nes xeres de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona. En 1887 ingresó nel Centre Escolar Catalanista, siendo presidente ente 1890 y 1891. Aquel añu foi elixíu secretariu de la xunta de la Unió Catalanista ya intervino na preparación y los alderiques de l'Assemblea de Manresa qu'aprobó les Bases de Manresa. Miembru de la Lliga de Catalunya hasta 1899, puxó pola creación del Centre Nacional Català, y en 1901 foi unu de los fundadores de la Lliga Regionalista.

Dirixó'l diariu La Veu de Catalunya, espublizando bayura d'artículos. Espunxo nes disertaciones, nos sos escritos periodísticos, y principalmente nel so llibru La nacionalitat catalana (1906), un conceutu organicista de la nación. En 1905 foi elixíu miembru de la diputación de Barcelona pol distritu segundu y foi reelixíu pol de Vic-Granollers en 1909 y en 1913. Elixíu presidente de la diputación en 1907, reelixíu en 1909, 1911, 1913 y 1917, defensor de la mancomunidá provincial, foi tamién presidente de la Mancomunidá de Cataluña en 1914 y reelixíu en 1917.

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 «Diputación Provincial de Barcelona».
  2. Afirmao en: autoridaes BNF. Identificador BnF: 13754754n. Apaez como: Enric Prat de la Riba. Autor: Biblioteca Nacional de Francia. Llingua de la obra o nome: francés.
  3. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  4. URL de la referencia: http://www.endrets.cat/index.php/indret/1910/tomba-d-enric-prat-de-la-riba-montjuic-barcelona-ca.html.
  5. Biblioteca Nacional de Francia. «autoridaes BNF» (francés). Consultáu'l 10 ochobre 2015.
  6. URL de la referencia: http://apmembres2.iec.cat/detall.aspx?pkMembrePLE=215.
  7. Puig i Cadafalch i la Catalunya contemporània Institut d'Estudis Catalans (2003) Barcelona