Garcinia humilis

especie de planta

Garcinia Humilis (ant. Rheedia laterifolia) , conocíu comúnmente como achachairú o achacha ye un árbol perteneciente a la familia Clusiaceae.

Garcinia humilis
Clasificación científica
Reinu: Plantae
(ensin clasif.): Eudicots
(ensin clasif.): Rosids
Orde: Malpighiales
Familia: Clusiaceae
Xéneru: Garcinia
Especie: G. humilis
(Vahl) C.D.Adams
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Descripción editar

Ye un árbol de seis a siete metros d'altor, el so tueru ye rectu, llisu y de color negru; tien cañes horizontales; fueyes persistentes ente ovales y elíptiques; y flores blanques. El so frutu ye una baga comestible.

Distribución y hábitat editar

Crez namái na rexón de les llanures aluviales de Bolivia.[1]

Plumier describió per primer vegada una especie d'esti xéneru col nome de Van Rheedia , describióse por Linnaeus en 1753. Ye un árbol emparentáu col mangostán (Garcinia mangostana) y el yérbadu (Garcinia madruno). Cultívase tradicionalmente en Bolivia, pero apocayá llantóse nuna escala comercial en Burdekin , Australia . La fruta llevó'l tercer llugar nos Premios a la Innovación Fruit Loxística 2012 , celebrada en Berlín.

Frutu editar

El frutu del achachairú tien un color doráu intensu que llega al anaranxáu acoloratáu cuando ta maduru. Tien forma oval y llega a tener, hasta 6 cm de llongura por 4 cm de diámetru. Suel tener una grana grande de color café, nun frutu más grande pueden topase dos granes . Como cultivu de fruta ecolóxica , que nun travesó cientos de xeneraciones de cría selectiva , cada frutu tien les sos propies carauterístiques, frecuentemente con delles pequeñes irregularidaes y marques na so piel, qu'añaden interés a la so apariencia, pero nun afecten a la so calidá.

El frutu crez hasta alredor de seis centímetros de llargu y tien una superficie de color naranxa brillante alredor de la magaya blanca comestible , que de la mesma contién una o dos granes de color marrón . El sabor ye descritu tanto amargosu como duce. El pulgu ye dura y amargosa y puede estremase con un cuchiellu o colos dientes de la parte comestible de la fruta xuntada a la grana. El Departamentu d'Agricultura , Pesca y Silvicultura de Queensland atopó que'l frutu caltiénse bien mientres cuatro a seis selmanes , siempres y cuando se caltenga fuera de la nevera . Encamiéntase almacenar la fruta nun rangu de 15 a 20 graos centígraos, con un mugor relativo alta . Si nun se cumplen estes condiciones , el frutu va amostalgase . A pesar de que delles persones atoparon que'l so almacenamientu na canasta de güevos d'una nevera nun estropia'l frutu de nenguna manera.


Estación editar

El achachairú ta en temporada d'avientu, y a mediaos de marzu. Esto ye, namái en dómines de branu

Salú editar

A pesar de que nun hai nenguna prueba médica , los usos tradicionales de les partes non comestibles de la fruta Garcinia humilis ( granes , corteza, etc ) inclúin : En Bolivia los pulgos utilícense como un supresor de la fame El miel resultante utilizar con fines melecinales. En Bolivia vender por 10 vegaes el preciu normal del miel. L'interior de la piel utilizar pa estregar nes marques (tales como verrugas) na piel p'amenorgalos.

Taxonomía editar

Garcinia humilis describióse por (Vahl) C.D.Adams y espublizóse en Phytologia 20: 312. 1970.[2]

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar

http://www.sicsantacruz.com/sic/index.php/fruticultura/188-cultivu-del-achachairu http://ibce.org.bo/images/estudio_mercado/perfil_mercáu_Copuasu_AchacairuCB08.pdf