Gaua

islla de Vanuatu

Gaua (anteriormente conocida como Islla Santa María) ye la mayor de les Islles Banks en la provincia de Torba, nel norte de Vanuatu con una superficie de 342 km².

Gaua
Situación
PaísBandera de Vanuatu Vanuatu
Provincia (es) Traducir Torba (es) Traducir
Tipu islla
Parte de Islles Banks
Asitiáu en Mar del Coral
Coordenaes 14°15′54″S 167°31′12″E / 14.265°S 167.52°E / -14.265; 167.52
Gaua alcuéntrase en Vanuatu
Gaua
Gaua
Gaua (Vanuatu)
Datos
Altitú media 455 m
Puntu más altu Monte Gharat (es) Traducir
Superficie 328,2 km²
Población 2491
Fusu horariu UTC+11:00
Llonxitú 21 km
Cambiar los datos en Wikidata

Xeografía editar

Tien un terrén accidentáu, el mayor altor algama los 797 m del Monte Gharat, el picu del volcán activu nel centru de la islla. La erupción más recién foi en 2011. El volcán tien una caldera de 6x9 km, que ye un llagu de cráter conocíu como llagu Letas, el llagu más grande de Vanuatu. Al este del llagu ta la cascada de Siri (120 m de cayida).

 
Mapa de Gaua

Población ya idiomes editar

La islla tenía una población de 2.491 habitantes en 2009, con una tasa de crecedera añal del 2,0 per cientu. Esta población ta xebrada en delles aldegues na mariña nos llaos oeste, sur y nordeste de la islla. El llau este tien dellos pueblos con una población d'inmigrantes provenientes principalmente de les dos islles más pequeñes de Merig y Merelava, al sureste de Gaua. El pueblu más grande ye Jolap, na mariña oeste.[1]

Amás del idioma d'esta población inmigrante (mwerlap), hai cinco idiomes que se falen tradicionalmente en Gaua: lakon o vuré; olrat, koro, dörig y nume.

Historia editar

Gaua foi columbrada per primer vegada polos europeos mientres la espedición española de Pedro Fernández de Quirós, del 25 al 29 d'abril de 1606. El primer nome de la islla foi Santa María.

Economía editar

La población de Gaua vive de la economía agrícola tradicional de Melanesia, en combinación cola pesca y la horticultura. Les principales esportaciones son copra y cacáu.


Tresporte editar

Gaua tien un aeropuertu (códigu ZGU).

Galería d'imáxenes editar

Bibliografía editar

  • Kelly, Celsus, O.F.M. La Austrialia del Espíritu Santo. The Journal of Fray Martín de Munilla O.F.M. and other documents relating to the Voyage of Pedro Fernández de Quirós to the South Sea (1605-1606) and the Franciscan Missionary Plan (1617-1627) Cambridge, 1966, p.39, 62. (n'inglés)

Referencies editar

Enllaces esternos editar