Ashéninka (Ashéninca, Ashéninga) ye'l nome que reciben una serie de variedaes incluyíes nel complexu dialeutal ashéninka-asháninka, que pertenez a la caña campa de la familia arawak[1]. El Ethnologue[2] estrema siete llingües en tol complexu, ente que Pedrós[1] propón una división en tres llingües (ashéninka, asháninka y ashé-ashá norte) basándose nel principiu d'inteligibilidad mutua. Les variedaes incluyíes en ashéninka y ashé-ashá norte son les que la bibliografía llamó tradicionalmente ashéninka. El Glottolog[3] recueye la propuesta de Pedrós, anque considera les llingües propuestes por ésti como agrupaciones de les les mios

Ashéninka
Faláu en Perú, Brasil
Rexón Piedemonte oriental de los Andes centrales de Perú y selva amazónica allegante
Falantes 9.881
Familia Arawak
Estatus oficial
Oficial en Nengún país

(cooficial con otra llingua en Perú)

Reguláu por Ministeriu d'Educación de Perú
Códigos
ISO 639-1 nengún
ISO 639-2 {{{iso2}}}
ISO 639-3

mas llingües qu'estrema'l Ethnologue.

El Glottolog[3] estrema seis llingües ashéninka distintes (Perené, Pichis, Apurucayali, Ucayali-Yurúa, South Ucayali y Pajonal). La división en variedaes foi establecida por David Payne na so gramática del axíninca del Apurucayali, pero referir a estes variedaes como dialeutos y non como llingües distintes.[4][4]:3–5

Según la Base de Datos de Pueblos Indíxenes o Orixinarios del Ministeriu de Cultura de Perú[5], hai 13.496 persones viviendo en comunidaes ashéninka, de les cualos 9.881 afirmen saber falar la llingua. El Ethnologue[2] da cifres muncho más altes pa les distintes variedaes ashéninka.

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Pedrós, Toni (2018). «Ashéninka y asháninka: ¿de cuántes llingües falamos?». Cadernos d'etnollingüística. http://www.etnolinguistica.org/article:vol6n1p1-30. 
  2. 2,0 2,1 «Ethnologue». Consultáu'l 5 de setiembre de 2018.
  3. 3,0 3,1 «Glottolog 3.3». Consultáu'l 6 de setiembre de 2018.
  4. 4,0 4,1 Payne, David L. (1981) The Phonology and Morphology of Axininca Campa. Dallas: Summer Institute of Linguistics.
  5. «Base de Datos de Pueblos Indíxenes o Orixinarios». Consultáu'l 6 de setiembre de 2018.