La Vilella Alta

conceyu de la provincia de Tarragona

La Vilella Alta ye un conceyu de Cataluña, perteneciente a la provincia de Tarragona, na comarca del Priorat.

La Vilella Alta
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
Provincia provincia de Tarragona
Ámbitu funcional territorial Camp de Tarragona
Contorna Priorat
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de Vilella Alta (es) Traducir Jordi Argilés i Serres
Nome oficial Vilella Alta, La (ca)[1]
Códigu postal 43375
Xeografía
Coordenaes 41°13′32″N 0°46′49″E / 41.22543°N 0.78023°E / 41.22543; 0.78023
La Vilella Alta alcuéntrase n'España
La Vilella Alta
La Vilella Alta
La Vilella Alta (España)
Superficie 5.2 km²
Altitú 327 m[2]
Llenda con La Morera de Montsant, Torroja del Priorat, Gratallops, La Vilella Baixa y Cabacés
Demografía
Población 128 hab. (2023)
- 73 homes (2019)

- 62 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Priorat
100% de Camp de Tarragona
0.02% de provincia de Tarragona
0% de Cataluña
0% de España
Densidá 24,62 hab/km²
Viviendes 18 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
vilellaalta.altanet.org
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

La población foi fundada polos cartuxos d'Escaladei en 1286. El nome de la población camudó colos Decretos de Nueva Planta. Hasta entós conocer como Vilella d'Amunt.

La ilesia foi fortificada mientres la Primer Guerra Carlista. La guardia de tropes lliberales, compuesta por 36 homes, foi asesinada mientres un ataque carlista. Decidióse entós cercar el pueblu anque namái queda como muerte d'esti muriu un topónimu: el de el Portalet, correspondiente al llugar en que s'atopaba la puerta d'entrada.

Cultura editar

La ilesia parroquial ta dedicada a Santa Lucía. Foi construyida nel sieglu XVIII n'estilu neoclásicu con elementos barrocos. Ye un edificiu de tres naves y coru y tien adosáu'l campanariu. La mayoría de les pieces d'arte del templu atopar nel Muséu Diocesanu de Tarragona. Nel so interior caltién un retablu d'estilu renacentista.

La Vilella Alta celebra la so fiesta mayor nel mes de xineru. Les fiestes de branu coinciden cola festividá de Santiago Apóstol, nel mes de xunetu.

Política editar

Nes eleiciones municipales del 22 de mayu de 2011 llogró un 100% d'astención, por alcuerdu de tolos vecinos y a manera de protesta pol fechu de que la única llista que se presentó foi la del PP con un candidatu ayenu al pueblu que nunca s'amosó.[3]

Economía editar

La base de la economía de la población ye l'agricultura de secanu. Predominen les viñes, siguíes polos almendrales y les olivares. Cuenta con una cooperativa agrícola dende 1933.

Bibliografía editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar