Lavandula dentata

especie de planta

La alhucema rizada (Lavandula dentata) ye una planta maderiza de la familia de les lamiacees.

Lavandula dentata
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Orde: Lamiales
Familia: Lamiaceae
Subfamilia: Nepetoideae
Tribu: Lavanduleae
Xéneru: Lavandula
Seición: Dentatae
Especie: Lavandula dentata
L.
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Descripción editar

Ye una planta robusta, arumosa y maderiza d'hasta 1,3 m o pocu más d'altor. Fueyes opuestes dende oblongo lliniales hasta llanceolaes de 1,5-3,5 cm de llargu, de marxe estremáu en dientes arrondaos. Lóbulos romos, verde abuxáu pol fai, tomentoso de gris pol viesu. Verticilos de 6 hasta 10 flores, n'espigues más o menos grueses de 2,5-5 cm de llargu. Esporofilos de 5-8 mm de llargu, ovalaos hasta circulares, apuntiaos más o menos pubescentes, de color violeta amarronáu. Los esporofilos cimeros engrandaos, ensin flores axilares, d'hasta 1,5 cm de llargu, púrpura. Mota de 5-6 mm de llargu, con 13 nervios, 5 dientes, el superior con un apéndiz inversamente acorazonáu. Corola de 8 mm de llargu, bilabiada. Llabiu cimeru bilobáu, llabiu inferior trilobáu. 4 estames, 2 más curtios.[1]

Hábitat editar

Llugares secos soleyeros, en terrenes caliares, nos carbaes y monte baxu.

Distribución editar

El so área xeneral estender a la rexón mediterránea occidental, la Macaronesia (Madeira, Canaries) y suroeste d'Asia. Nes provincies costeres del este y sur de la Península Ibérica y en Baleares dende'l nivel del mar hasta los 400 m d'altitú.[2]

 
Vista de la planta.
 
Detalle de les fueyes.
 
Inflorescencia.
 
Lavandula dentata

Usos editar

Cultívase como planta ornamental o pal llogru d'arume. En Murcia utilizar en medicina popular, pa curar los carecimientos del estómagu y de los reñones.[2]

Taxonomía editar

Lavandula dentata describióse por Philip Miller y espublizóse en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition non. 2. 1768. [3]

Etimoloxía

Lavandula: nome xenéricu que se derivaría del francés antiguu lavandre y n'última instancia del griegu λανω al traviés del llatín lǎvo, lǎvātum, -āre, llavar, llimpiar, refiriéndose al usu de fervinchos de les plantes pa la llavadura.[4] Sicasí, suxurióse qu'esta esplicación puede ser errónea, y que'l nome podría derivase del llatín līvěo, -ēre, azuláu[5], etimoloxía muncho más plausible que l'anterior una y bones, ente otres coses, referir al color habitual de les flores de diches plantes y, amás, nun consta que na antigüedá llavar con lavanda.

dentata: epítetu llatín que significa "con dientes".

Sinonimia
  • Stoechas dentata (L.) Mill., Gard. Dict., ed. 8: 3, 1768
  • Lavandula dentata var. vulgaris Ging., Hist. Nat. Lavand., p. 139, 1826, nom. inval.
var. candicans Batt., Fl. Alger., 2: 666, 1888 - Noroeste d'África, Etiopía y Península Arábica.
  • Lavandula dentata f. persicina Maire ex Upson & S.Andrews, Xen. Lavandula, p. 389, 2004.
var. dentata. Rexón del Mediterraneu occidental, África tropical, Xordania y Península Arábica.
  • Lavandula pinnata Moench, Suppl. Meth., p. 135, 1802, nom. illeg.
  • Lavandula santolinifolia Spach in Jaub. & Spach, Ill. Pl. Orient., 4(3): t. 373, 1853[6]

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Bayer, Y.; Buttler, Finkenzeller, Grau (1989). Plantes del Mediterraneu. Barcelona:Blume. ISBN 84-7031-629-X.
  2. 2,0 2,1 López González, Ginés A. (2007). Guía de los árboles y arbustos de la Península Ibérica y Baleares. Madrid:Mundi-Prensa. ISBN 10: 84-8476-312-9.
  3. «Lavandula dentata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 28 de xunetu de 2013.
  4. Lavandula en Flora Ibérica, CSIC/RJB, Madrid
  5. en Gaffiot F., Dictionnaire Latin-Français, Hachette, Paris, 1934
  6. «Lavandula dentata». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 6 d'abril de 2010.

Enllaces esternos editar