Llingües mataco-guaicurúes

La familia de llingües mataco-guaicurú ye un conxuntu de 12 llingües indíxenes d'América falaes n'Arxentina, Bolivia, Brasil y Paraguái. Abarca dos subfamilies, con un total averáu de 100 000 falantes distribuyíos nes cuenques de los ríos Bermejo, Pilcomayo y Paraguay. Una llingua (l'abipón) ta escastada y dalgunes de les mesmes tán amenaciaes.

Llingües mataco-guaicurúes
Distribución xeográfica Gran Chaco
Países Bandera d'Arxentina Arxentina
Bandera de Bolivia Bolivia
Bandera de Brasil Brasil
Bandera de Paraguái Paraguái
Falantes ~100 000 (2008, incluyendo 35 000-60 000 del wichí)[1]
~92.000 (2009)[2]
Filiación xenética Yê-Guaicurú(?) /
Macro-guaicurú(?)
Subdivisiones mataco
guaicurú
Ver tamién
Idioma - Families - Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]
Cartelu n'idioma wichí en Coronel Juan Solá, provincia de Salta, Arxentina.

Clasificación editar

La rellación ente dambos grupos foi albidrada por Lafone Quevedo (1896), anque'l primer trabayu comparativu con cierta fondura ye bien recién. Viegas Barros (1993-1994) comparó dambes families y propunxo un esbozu de reconstrucción del sistema fonolóxicu, unes poques decenes de semeyances gramaticales y unos setenta cognaos. Esti estudiu inclúi datos non yá de les llingües falaes anguaño sinón tamién del abipón, el payaguá y el guachí (los dos últimes cunten con bien poca documentación, y la so inclusión na familia tien de considerase más insegura).

Llingües de la familia editar

Subfamilia style="background:#6cc;

width:20%; align:center;" | Llingua

style="background:#6cc;

width:25%; align:center;" | Dialeutos

Cobertoria xeográfica style="background:#6cc;

width:15%; align:center;" | N° envaloráu de falantes

Códigu ISO/DIS 639-3
Guaicurú
(Guaykurú)
Abipón align="center" Estinguíu [axb]
Caduveo
(Kaduweu)
3 aldegues en Serrar da Bodoquena, Mato Grosso do Sul (Brasil) 1200-1800 (1995)[3]

~1590 (1998)[4]

[kbc]
Mocoví Provincia del Chaco , Formosa y norte de Santa Fe, (Arxentina) ~4530 (2000)[5]
3000-5000 (2008)[6]
[moc]
Pilagá Toba-pilagá (toba del oeste, sombreru negru), Chaco pilagá (toba sur) Provincies de Formosa y Chaco (Arxentina) ~4000 (2004)[7]
2000-5000 (2008)[6]
[plg]
Toba
(o qom)
Toba del sureste, toba del norte. Provincies de Chaco y Formosa (Arxentina), Paraguái, Bolivia ~15 781 (1991)[8]
~21 410 (2000)[9]
20 000 (2008)[10]
[tob]
Mataco
(mataguayo)
Nivaclé
(Chulupí-Ašlušlay)
Departamentos

de Presidente Hayes y Boquerón (Paraguái) y nordeste de Formosa (Arxentina)

10 200[8]-13 900 (1991)[11]
18 000 (2008)[10]
[cag]
Chorote iyo'wujwa align="center" 2000 (1991)
(total de dambes llingües chorotes)[8]
~2030 (2007).[12] Posiblemente estinguíu en Bolivia (8 en 1982).[12]
[crq]
Chorote iyojwa'ja Nordeste de la provincia de Formosa (Arxentina). ~800 (1982)[13] [crt]
Maká Paraguay y nordeste de la provincia de Formosa (Arxentina). ~1500 (2000)[14]
1050 (2007)[15]
[mca]
Wichí lhamtés nocten Centro-norte del departamentu de Tarija (Bolivia), norte de Salta (Arxentina). ~2081 (1994)[16]
2000 (2008)[17]
[mtp]
Wichí lhamtés güisnay Área del ríu Pilcomayo (Arxentina) ~15 000 (1999)[18]
~15 000 (2008)[17]
[mzh]
Wichí lhamtés vejoz Bermejo vejoz
Bermejo teuco
Provincies de Chaco, Formosa, Salta, (Arxentina) y Bolivia ~25 000 (1991)[19]
~28 000 (2008)[17]
(~3000 teuco)[17]
[wlv]

Clasificación interna editar

Basándose en comparanza de vocabulariu, el proyeutu comparativu ASJP que se basa na distancia de Levenshtein ente pallabres d'una llista de cognaos clasifica automáticamente les llingües nun árbol binariu.[20] Pa les llingües mataco-guaicurú l'árbol qu'apurre (que non necesariamente se correspuende en tolos detalles col árbol filoxenéticu correutu) ye'l siguiente:


Mataco




Macá



Nivacle





Chorote



Wichí





Guaicurú


Abipón





Toba




Mocoví



Pilagá





Kadiweu





Viegas Barros (1993-94) considera que'l payaguá y el guachí seríen dos rames paraleles la caña mataguaya y a la caña guaicurú.

Rellación con otres llingües editar

Nun esiste una demostración convicente de que les llingües mataco-guaicurú tean rellacionaes con otres llingües d'América. Viegas Barros atopó una serie de semeyances ente'l sistema pronominal d'estes llingües y el de les llingües macro-yê[21]

Primeramente Morris Swadesh conxeturara un grupu macro-guaicurú qu'incluyía tamién a les llingües mascoyanas y les llingües charrúas, y Greenberg especulara la posible esistencia d'un parentescu coles llingües pano-tacanas,[22] anque nenguna d'estos dos propuestes tien aceptación xeneral.[23]

Descripción llingüística editar

Fonoloxía editar

Gramática editar

El siguiente cuadru compara los pronomes personales de les llingües matacanas y guaicurúes: [24]

GLOSA Waikurú Matacano
Kaduweu Toba Abipón Mocoví Wichí
1ª persona
singular
èé hayem aym aym olam
2ª persona
singular
akáme ʔam akami akami am
3ª persona
singular
iddoatte -mari iñi (m.)
añi (f.)
ini (m.)
ani (f.)
lam
1ª persona
plural
okó qomi akam okom olamel
2ª persona
plural
okami qami akamii akami amel
3ª persona
plural
iddá -mari hiniha (m.)
añija (f.)
inisó (m.)
anisó (f.)
lamel

Comparanza léxica editar

Los numberales en distintes llingües mataco-guaicurú son:[25][26]

GLOSA Mataco Guaicurú
Chulupí
(nivaclé)
Chorote Maca Vejoz Kadiwéu Mocoví Pilagá Qom
(toba)
Abipón
'1' huéšla i'fʷjenliʔ aweθ weyajla oninadateci (oono)kiʔ (ono)-lek (ono)-lek /
nathedac
-arreyara
'2' näpú ti'mes waʦ'huk takuas -wataale (doos)olkaiʔ (dos)-ol-qa (dos)-ol-qa/
cacayni
-aka
'3' pú-šana na'xape waʦ'čat-čo-weθ takuya -towataadɣi (trés)olkaiʔ (trés)-ol-qa/
cacaynilia
iñoaka
iekaiñi
'4' it-čat-cúč ix'ñuliʦi ig-wat-kuθ non-kue-poyek goatolo (kwatr)olkaiʔ nalotapegat naatapici
'5' huéšla-noétj yen-sikio-non aweθ-taʦ'hai nigotino
ɣobaɣadi
(sink)olkaiʔ nivoca
cacainilia
hanamhegen
'6' iyenɬy-
tamni
dibatiogi
ɣobaɣadi
(sais)olkaiʔ
'7' 2+5 (sieet)olkaiʔ
'8' 3+5 (oito) (ootʃ)olkaiʔ
'9' 4+5 (noobi) (nwew)olkaiʔ
'10' tiwono-
sikio-yá
lafij lajelaplesa nigotini
ɣobaɣatedi
(dies)olkaiʔ

Los términos ente paréntesis son préstamos léxicos del español y del portugués.

Referencies editar

  1. Palacios Alcaine, Azucena (2008). L'español n'América: contactos llingüísticos en Hispanoamérica. Barcelona: Ariel; páxs. 258-259. ISBN 978-84-344-8275-3.
  2. Ethnologue:Statistical summaries
  3. Barbara F. Grimes, Richard Saunders Pittman, Joseph Evans Grimes (1996). Ethnologue: languages of the world. Tomu I. Dallas: Summer Institute of Linguistics, páxs. 27. ISBN 978-1-55671-026-1
  4. Ethnologue report for language code - Kadiwéu
  5. Ethnologue report for language code - Mocoví
  6. 6,0 6,1 Vide. Martínez, Angelita (2008), "Arxentina", na obra de: Palacios Alcaine, Azucena (coord.). (2008) [2001]. L'español n'América: contactos llingüísticos en Hispanoamérica, Barcelona: Ariel; páxs. 258-259.
  7. Ethnologue report for language code - Pilagá
  8. 8,0 8,1 8,2 Richard B. Baldauf & Robert B. Kaplan (2007). Language Planning and Policy in Latin America: Ecuador, Mexico and Paraguay. Tomu I. Clevedon: Multilingual Matters, páxs. 226. ISBN 978-1-84769-006-7.
  9. Ethnologue report for language code - Toba
  10. 10,0 10,1 Peter Austin (2008). One thousand languages: living, endangered, and lost. Los Angeles: University of California Press, páxs. 213, ISBN 978-0-520-25560-9.
  11. Ethnologue report for language code - Nivaclé
  12. 12,0 12,1 Ethnologue report for language code - Chorote, Iyo'wujwa
  13. Ethnologue report for language code - Chorote, Iyojwa'ja
  14. Ethnologue report for language code - Maka
  15. Richard B. Baldauf & Robert B. Kaplan (2007). Language Planning and Policy in Latin America: Ecuador, Mexico and Paraguay. Tomu I. Clevedon: Multilingual Matters, páxs. 30. ISBN 978-1-84769-006-7.
  16. Ethnologue report for language code - Wichí Lhamtés Nocten
  17. 17,0 17,1 17,2 17,3 Austin, 2008: 211
  18. Ethnologue report for language code - Wichí Lhamtés Güisnay
  19. Ethnologue report for language code - Wichí Lhamtés Vejoz
  20. ASJP - World Language Tree
  21. Delles semeyances gramaticales Macro-guaicurú - Macro-Jê
  22. Greenberg, Joseph; Ruhlen, Merritt (4 de setiembre de 2007). An Amerind Etymological Dictionary (pdf), 12, Stanford: Dept. of Anthropological Sciences Stanford University. Consultáu'l 27 de xunu de 2008.
  23. Ver por casu Crítiques contra la hipótesis amerindia
  24. F. Barriga Puente, Los sistemes pronominales indamericanos, Conaculta-INAH, Méxicu, 2005, p. 115
  25. Guaykuruan Numerals (E. Chan)
  26. Macro-Waikurúan Numerals (M. Rosenfelder)

Bibliografía editar

  • Nercesian, Verónica (2014). "Mataguayan". En: The Oxford Handbook of Derivational Morphology, Lieber, R. y P. Stekauer (eds.). Oxford: Oxford University Press.
  • Tovar, Antonio (1981). Rellatos y diálogos de Los Matacos (chaco arxentín occidental). Siguíos d'una gramática de la so llingua, Madrid, Int. Cultura Hispánica.

Enllaces esteriores editar