Malva (xéneru)

xéneru de plantes

Malva ye un xéneru d'unes 25 especies aceptaes (de les más de 450 descrites[1]), de plantes herbales na familia Malvaceae.

Malva
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Dilleniidae
Orde: Malvales
Familia: Malvaceae
Subfamilia: Malvoideae
Tribu: Malveae
Xéneru: Malva
L., Sp. Pl., vol. 2: 687, 1753[1], Xen. Plant., ed. 5, 72, 207, 1754[2] non Tourn., 1735
Especies
Ver testu
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Aspeutu xeneral d'una Malva en flor.
Exemplu de Malva (Malva sylvestris).
Un exemplu de mericarpos sueltos (Malva sylvestris).
Granes sueltes de Malva assurgentiflora.
Etimoloxía editar

Malva: del Llatín malva, -ae, vocablu emplegáu na Antigua Roma para dellos tipos de malves, principalmente la malva común (Malva sylvestris), pero tamién el malvariscu" o "altea" (Althaea officinalis) y la malva arbórea" (Lavatera arborea). Llargamente descrites, coles sos numberoses virtúes y propiedaes, por Pliniu'l vieyu nel so «Historia naturalis (20, LXXXIV)».[2][3]

Descripción editar

Son yerbes añales o perennes, dacuando de base maderiza, con tarmos erectos o procumbentes, glabros o pubescentes. Les fueyes, más o menos llargemente peciolaes, son enteres, crenaes, serraes o fondamente palmatilobaes -con 5-7 lóbulos- o dacuando palmatiseutes, y con estípules sesiles o persistentes. Les flores son solitaries o en fascículos axilares, dacuando axuntaos en recímanos terminales. L'epicáliz tien 2-3 pieces más o menos llibres, de llineares a llanceolaes, más curties que'l caliz que tien 5 sépalos más o menos soldaos. Los 5 pétalos de la corola -tan o más llargos que los sépalos- son xeneralmente de color lila, rosáu o ablancazáu, más o menos veteaos de lila más escuru. El frutu ye un esquizocarp discoidéu, con mericarpos en forma de gayos de mandarina, indehiscentes, monospermos, llisos o rugosos, más o menos afataos dorsal y llateralmente y que se tornen de color parduzu al maurecer. El carpóforu axal ye curtiu, cónicu o discoidéu. Les granes son reniformes y llises, dacuando bien finamente puntuaes o reticulaes.[4]

Nota: El frutu, y sobremanera los mericarpos, maduros son práuticamente indispensables pa una correuta determinación de les especies.

Distribución editar

El xéneru alcuéntrase nes zones templaes, subtropicales y tropicales d'África, Asia y Europa.

Ecoloxía editar

Les especies de Malva úsenles como fonte d'alimentación les canesbes de delles especies de Lepidoptera incluyida la Pyrgus malvae.

Especies aceptaes de Malva editar

Nota: la diferenciación clásica ente'l xéneru Malva y el xéneru Lavatera básase nel calter discutible, y aldericáu, de la soldadura o non soldadura de les pieces del epicáliz. Recién estudios micromorfolóxicos de los mericarpios y analises del ADN, refugaron la validez de dichu calter y conduxeron a tresferir un ciertu númberu d'especies del xéneru Lavatera al xéneru Malva.[5][6][7]Más apocayá, dalgunos autores foron inda más llonxe y consideren los dos xéneros como meros sinónimos -Malva quedando l'únicu válidu de los dos-[8] y pa quien los xéneros Bismalva Medik., Lavatera L., Navaea Webb & Berthel., Saviniona Webb & Berthel. y Stegia DC. son sinonimies de Malva.

Malva aegyptia L. Malva alcea L. Malva arborea (L.) Webb & Berthel. - enantes en Lavatera Malva assurgentiflora (Kellogg) M.F.Ray - enantes en Lavatera Malva borealis Wallman Malva cathayensis M.G.Gilbert, Y Tang & Dorr Malva cretica Cav. Malva erecta J. Presl & C. Presl Malva hispanica L. Malva iljinii Riedl Malva lindsayi (Moren) M.F. Ray Malva linnaei M.F.Ray Malva moschata L. Malva neglecta Wallr. Malva nicaeensis All. Malva occidentali (S. Watson) M.F. Ray Malva parviflora L. Malva pusilla Sm. Malva stipulacea Cav. Malva sylvestris L. (Especie tipu) Malva thuringiaca (L.) Vis. - enantes en Lavatera Malva tournefortiana L. Malva trimestris (L.) Salisb. - enantes en Lavatera Malva verticillata L. Malva vidalii (Pau) Molero & J.M.Monts. - enantes en Lavatera Malva wigandii (Alef.) M.F. Ray[1]

N'España tán presentes les siguientes especies: Malva aegyptia, Malva alcea, Malva arborea, Malva cretica, Malva hispanica, Malva linnaei, Malva moschata, Malva neglecta, Malva nicaeensis, Malva parviflora, Malva pusilla, Malva sylvestris, Malva tournefortiana, Malva trifida, Malva trimestris, Malva verticillata, [[Malvastrum coromandelianum]][9]

Usos editar

En munches especies comen les sos fueyes como una verdura. M. verticillata (chinu: 冬寒菜, pinyin: dōngháncài) cultívase nuna escala comercial llindada en China. Malva verticillata, cuando se toma como un fervinchu yerbal, úsase na medicina popular poles sos propiedaes de llimpieza de colon y como suplementu pa perder pesu.

Les malves utilícense de cutiu como plantes ornamentales al ser perennes de bona crecedera, y una vegada que floriaron de curtia duración. Les fueyes nueves de la malva de sabor nidio faen un bon sustitutu de la llechuga, ente que les fueyes más vieyes cocínense salen meyor cocinaes. Les flores úsense n'ensalaes. Sémense direutamente al campu na seronda. La grana ye bien bono de recoyer y de guardar.

Hai especies que considérense invasores, particularmente nes Amériques d'onde nun son natives.


Referencies editar

Enllaces esternos editar