Ocimum

xéneru de plantes

Ocimum ye un xéneru de llabiaes que contién a unes 35 especies de plantes herbales arumoses añales y perennes, amás de dalgunos arbustos, nes rexones tropical y templar del Vieyu Mundu.

Ocimum
Clasificación científica
Reinu: Plantae
Subreinu: Tracheobionta
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Asteridae
Orde: Lamiales
Familia: Lamiaceae
Subfamilia: Nepetoideae
Tribu: Ocimeae
Xéneru: Ocimum
L.
Especies
Ver testu
Sinonimia
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]

Descripción editar

Son yerbes, añales o perennes. Les fueyes enteres o dentaes; peciolaes. Inflorescencia de verticilastros con poques flores, iguaos nuna espiga terminal o inflorescencia racemiforme o paniculada, brácteas foliácees, flores mayormente pediceladas; mota bilabiado, campanulado, llabiu cimeru más o menos enteru, llibre por 1–2 mm (en Nicaragua), con ales llargamente marxinaes y decurrentes a lo llargo de los 3/4 a toa'l llargor del tubu de la mota (en Nicaragua) y cola edá frecuentemente recurvadas, nervios reticulaos, llabiu inferior 4-dentáu, dientes desiguales, frecuentemente aristados y l'inferior xeneralmente curvándose escontra riba; corola bilabiada, blanca, amarellentada, rosada, purpúrea o azul, tubular o infundibuliforme, el llabiu cimeru 4-lobado, el llabiu inferior enteru, planu o cóncavu; estambres 4; estilu con llobos iguales o desiguales.[2]

Taxonomía editar

El xéneru foi descritu por Carlos Linneo y publicáu en Species Plantarum 2: 597. 1753.[2]

Etimoloxía

Ocimum: nome xenéricu que deriva del griegu antiguu okimo usáu por Teofrasto y Dioscorides pa referise a la yerba arumoso.[3]

Llista d'especies editar

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. «Ocimum». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultáu'l 29 de marzu de 2010.
  2. 2,0 2,1 «Ocimum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 18 d'agostu de 2014.
  3. En Nomes Botánicos

Bibliografía editar

  1. Davidse, G., M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera. 2012. Rubiaceae a Verbenaceae. 4(2): i–xvi, 1–533. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez, S. Knapp & F. Chiang Cabrera (eds.) Fl. Mesoamer.. Missouri Botanical Garden Press, St. Louis.
  2. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  3. Idárraga-Piedrahita, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidá d'Antioquia, Medellín.
  4. Molina Rosito, A. 1975. Enumeración de las plantas de Honduras. Ceiba 19(1): 1–118.
  5. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  6. Standley, P. C. & L. O. Williams. 1973. Labiatae. In Standley, P.C. & Williams, L.O. (eds), Flora of Guatemala - Part IX, Number 3. Fieldiana, Bot. 24(9/3): 237–317.
  7. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.

Enllaces esternos editar