Oriol Junqueras i Vies (11 d'abril de 1969San Andrés de Palomar (es) Traducir) ye un políticu español, actual presidente d'Esquerra Republicana de Catalunya y vicepresidente de la Xeneralidá de Cataluña. Ye llicenciáu n'Historia, con especialidá n'Historia Moderna y Contemporánea, y doctor n'Historia del Pensamientu Económicu pola UAB.

Oriol Junqueras
eurodiputáu

2 xunetu 2019 - 2 xineru 2020 - Jordi Solé Ferrando (es) Traducir
Distritu: España
Eleiciones: eleiciones al Parllamentu Européu de 2019 n'España
Diputáu nel Congresu de los Diputaos d'España

21 mayu 2019 - 24 setiembre 2019
Distritu: Barcelona
Eleiciones: eleiciones al Congresu de los Diputaos d'abril de 2019 en Barcelona
diputáu del Parllamentu de Cataluña

17 xineru 2018 - 20 mayu 2019 - Núria Picas
Distritu: Barcelona (es) Traducir
Eleiciones: eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2017
consejero de Economía e Hacienda de la Generalidad de Cataluña (es) Traducir

14 xineru 2016 - 27 ochobre 2017
Andreu Mas-Colell - Pere Aragonès i Garcia
4. vicepresidente del Gobiernu de Cataluña

14 xineru 2016 - 27 ochobre 2017
Neus Munté (es) Traducir - Pere Aragonès i Garcia
diputáu del Parllamentu de Cataluña

26 ochobre 2015 - 28 ochobre 2017
Distritu: Barcelona (es) Traducir
Eleiciones: eleiciones la Parllamentu de Cataluña de 2015
4. Xefe de la oposición en Cataluña

9 xineru 2013 - 26 ochobre 2015
Xavier Sabaté (es) Traducir - Inés Arrimadas
diputáu del Parllamentu de Cataluña

17 avientu 2012 - 4 agostu 2015
Distritu: Barcelona (es) Traducir
Eleiciones: eleiciones al Parllamentu de Cataluña de 2012
10. presidente de Esquerra Republicana de Catalunya (es) Traducir

17 setiembre 2011 -
Joan Puigcercós (es) Traducir
alcalde de Sant Vicenç dels Horts

11 xunu 2011 - 22 avientu 2015
Amparo Piqueras Manzano - Maite Aymerich Boltà
eurodiputáu

14 xunetu 2009 - 31 avientu 2011
Distritu: España
Eleiciones: eleiciones al Parllamentu Européu de 2009 n'España
concejal del Ayuntamiento de Sant Vicenç dels Horts (es) Traducir

16 xunu 2007 - 22 avientu 2015
Vida
Nacimientu San Andrés de Palomar (es) Traducir[1]11 d'abril de 1969[2] (55 años)
Nacionalidá España [3]
Residencia Sant Vicenç dels Horts
San Andrés de Palomar (es) Traducir
Llingua materna catalán
Familia
Casáu con Neus Bramona (2013 – )[4]
Fíos/es 2[5]
Hermanos/es Roger Junqueras i Vies (en) Traducir
Estudios
Estudios Universidá Autónoma de Barcelona 2002) doctoráu : Historia del pensamientu económicu
Universidá de Barcelona
Direutor de tesis Antoni Simon i Tarrés
Llingües falaes catalán
castellanu
italianu[6]
Oficiu políticu, historiador, profesor universitariu, escritorguionista
Llugares de trabayu Estrasburgu, Bruxeles, Barcelona y Madrid
Emplegadores Universidá Autónoma de Barcelona  (1998 –
Universidá de Vic  (2020 –
Miembru de Federación Nacional de Estudiantes Revolucionarios Rafael Ramírez (es) Traducir
Sobirania i Progrés (es) Traducir[7]
Seudónimos El Mossèn[8]
Creencies
Relixón catolicismu[9]
Partíu políticu Esquerra Republicana de Catalunya (dende 2011)[10]
IMDb nm1953637
junqueras.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Dende'l 7 de setiembre de 2017 ta siendo investigáu pola Fiscalía del Tribunal Cimeru de Xusticia de Cataluña por presuntos delitos de prevaricación, desobediencia al Tribunal Constitucional y malversación de caudales públicos, en roblando'l Decretu autonómicu pa convocar un referendu d'autodeterminación illegal.[11][12] El 8 de setiembre, la Fiscalía esixía fianza pa garantizar los gastos que pueda causar al erariu públicu, que cifra en 6,2 millones d'euros.[13]

Oriol Junqueras i Vies defende'l "derechu a votar pola autodeterminación del pueblu catalán".[14] Junqueras: “Nun arrenunciaríamos a dereches a votar anque quixéramos”.[15] Derechu anguaño en diferendo[16] ente'l gobiernu central y el gobiernu autonómicu. El so discursu contempla La diferencia de Jean-François Lyotard,[17] la separación ente dos órdenes o planos, el deséu del pueblu de tresformar la so realidá. "Los rellatos que se cunten pa xustificar un grupu de lleis son intrínsecamente inxustos",  Jean-François Lyotard.

Esquerra Republicana de Catalunya, partíu que lidera, alcuéntrase nes encuestes como preferíu del votu catalanista con un ampliu espectru de sofitu social.[18] Pa los sos afiliaos y voceros republicanos, la clave ta na llucha cívico y pacífico[19] como ferramienta de cambéu d'un sistema monárquicu qu'ellos nun votaron.[20]

Biografía editar

Política editar

Ye unu de los promotores de la plataforma cívica de sofitu al independentismu, Sobirania i Progrés. Tamién foi conceyal independiente, escoyíu nes llistes d'Esquerra Republicana de Catalunya del conceyu barcelonés de Sant Vicenç dels Horts.[21] En xunu de 2011 foi escoyíu alcalde de dicha población, al mandu de una coalición integrada por Junts per Sant Vicenç-ERC-AM, ICV-EUiA y CiU, que desbancó a la llista más votada, la del PSC. Pronuncióse públicamente en contra del estatutu d'autonomía de Cataluña de 2006 y de la Constitución Europea.[22] Junqueras afirmó que'l referendu del 1-O en Cataluña ye una oportunidá pa "tresformar España".[23]

El 26 de xineru de 2009, la executiva d'el so partíu ratificó la so candidatura como cabeza de llista del partíu pa les eleiciones europees de xunu de 2009 y foi finalmente electu,[21] al mandu de la candidatura Europa de los Pueblos Verdes. Arrenunció en xineru de 2012 pa dexar l'escañu a Ana Miranda, representante del BNG. El 17 de setiembre de 2011 foi escoyíu presidente de Esquerra Republicana de Catalunya.

Tesis doctoral editar

La so tesis doctoral (2002) ye Economia i pensament econòmic a la Catalunya de l'Alta Edat Moderna (1520-1630)Economía y pensamientu económicu na Cataluña de l'Alta Edá Moderna (1520-1630)[24] y analizaba la nacencia del pensamientu económicu modernu en Cataluña, estableciendo paralelismos colos pensamientos inglés y castellán de les primeres décades del sieglu XVII.

Profesor universitariu editar

Anguaño ye profesor acomuñáu al departamentu d'Historia Moderna y Contemporánea de la UAB.

Radio y televisión editar

Collaboró en programes como En Guàrdia y El nas de Cleòpatra, de Catalunya Ràdio, en Minoría absoluta y El Món, de RAC 1 y en El favorit de TV3.[25] Tamién trabayó como guionista y asesor en series documentales de televisión, como Els Maquis, La guerra callada o Conviure amb el risc.[25] El 22 de setiembre de 2011 fixo una apaición en Polònia, serie d'humor político de TV3.

Llibros editar

Ye autor de numberosos llibros, como por casu, Els catalans i Cuba, La batalla de l'Ebre, Manel Girona, el Banc de Barcelona i la Canal d'Urgell, Guerres dels catalans o Centres i perifèries: Catalunya, Espanya, Cuba.[25]

Diariu dixital editar

Dende'l 16 d'abril de 2008, xusto un añu dempués de que s'estrenara na rede'l diariu dixital Direute!cat, tomó'l relevu de Joan Camp na direición de dichu mediu electrónicu.

Catolicismu editar

Declárase católicu que va a misa "cuando puede". Defendió que s'emitan mises na televisión pública.[26][27]

Bibliografía editar

Referencies editar

  1. URL de la referencia: http://www.vilaweb.cat/noticia/4197083/20140610/alfred-bosch-id-rather-build-in-barcelona-than-resist-in-madrid.pdf.
  2. URL de la referencia: http://www.europarl.europa.eu/meps/en/96708/ORIOL_JUNQUERAS+VIES_home.html.
  3. URL de la referencia: https://www.parlament.cat/web/composicio/diputats-fitxa/index.html?p_codi=1604. Data de consulta: 3 febreru 2019. Direición web d'archivu: https://web.archive.org/web/20190428121322/https://www.parlament.cat/web/composicio/diputats-fitxa/index.html?p_codi=1604. Data d'archivu: 28 abril 2019.
  4. URL de la referencia: https://twitter.com/junqueras/status/1076219198580363265. Data de consulta: 4 febreru 2019.
  5. URL de la referencia: https://www.naciodigital.cat/noticia/151842/us/estimo/fills/mona/rebut/fills/oriol/junqueras. Data de consulta: 8 xineru 2020.
  6. URL de la referencia: https://www.parlament.cat/web/composicio/diputats-fitxa/index.html?p_codi=1604. Data de consulta: 3 febreru 2019.
  7. «H. Sr. Oriol Junqueras i Vies». Parllamentu de Cataluña. Consultáu'l 16 avientu 2018.
  8. URL de la referencia: https://www.elmundo.es/cronica/2019/02/17/5c671fb6fdddfff3718b45ce.html. Data de consulta: 28 xineru 2023.
  9. «Junqueras: "Dedico mi tiempo a la reflexión y, como católico, a la oración"».
  10. URL de la referencia: http://www.esquerra.cat/ca/oriol-junqueras.
  11. https://www.infolibre.es/noticias/politica/2017/09/07/direutu_govern_envia_una carta_los alcaldes_que-yos encamienta vencer_locales_pa_referendos_-yos_hores_pa_alegar_69270_1012.html
  12. https://www.elmundo.es/espana/2017/09/07/59b12946ca4741y30c8b463b.html
  13. https://www.elconfidencial.com/espana/2017-09-08/la-fiscalia-pide-cerrar-les webs-del referendu-y-que-puigdemont-depositen-fianza_1440735/
  14. (en castellanu) derechu internacional/ Autodeterminación y derechu a decidir: reflexones dende'l derechu internacional - Axenda Pública. Axenda Pública. 2017-09-10. http://agendapublica.elperiodico.com/autodeterminacion-derechu-decidir-reflexones-dende derechu internacional/. Consultáu'l 2017-10-18. 
  15. Junqueras: “Nun arrenunciaríamos a dereches a votar anque quixéramos”. La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/politica/20170703/423868448900/oriol-junqueras-referendu-1-o-participacion.html. Consultáu'l 2017-10-18. 
  16. Enciclopedia-juridica.biz14.com. «Diferendo» (castellanu). Consultáu'l 2017-10-19.
  17. «diferencia/9788474323153/217864 LA DIFERENCIA | JEAN FRANÇOIS LYOTARD | Mercar llibru 9788474323153» (castellanu). Consultáu'l 2017-10-18.
  18. (en castellanu) urnes-IK15792468 ERC rentabiliza'l «procés» nes urnes. http://www.larazon.es/espana/erc-rentabiliza-el-proces-en-les urnes-IK15792468. Consultáu'l 2017-10-18. 
  19. (en castellanu) En direutu: l'independentismu concéntrase ante les sedes rexistraes pola Guardia Civil. ELMUNDO. https://www.elmundo.es/cataluna/2017/09/20/59c21c6522601d8y1c8b4630.html. Consultáu'l 2017-10-18. 
  20. Rufián: “Los mesmos que nun quixeron que votáramos a un Rei nun quieren que votemos nun referendu”. La Vanguardia. https://www.lavanguardia.com/politica/20161119/411988436222/erc-rufian-contrarios-consulta.html. Consultáu'l 2017-10-18. 
  21. 21,0 21,1 El País (27 de xineru de 2009). «ERC tamién ficha a un independiente pa frenar a Tremosa».
  22. La Vanguardia (26 de xineru de 2009). «europees-barcelona-ridao-ciu-jose--lluis-rod.html L'historiador Oriol Junqueras, candidatu d'ERC pa les europees».
  23. (en castellanu) Junqueras afirma que'l referendu del 1-O en Cataluña ye una oportunidá pa "tresformar España" - RTVE.es. 2017-09-10. https://www.rtve.es/noticias/20170910/junqueras-afirma-referendu-del-1-cataluna-oportunidá-pa-tresformar-espana/1612120.shtml. Consultáu'l 2017-10-18. 
  24. tesisenxarxa. «'Economia i pensament econòmic a la Catalunya d'Alta Edat Moderna (1520-1630)'» (catalán).
  25. 25,0 25,1 25,2 ERC escueyi al independiente Oriol Junqueras como candidatu a les eleiciones europees, El Periódico de Catalunya, 26 de xineru de 2009.
  26. Yo sí voi a misa. "Soi católicu y voi a misa cuando puedo"., [[ABC (periódicu)|]], 19 de marzu de 2017.
  27. [ https://infovaticana.com/2013/12/04/yo-oriol-junqueras-presidente-de-esquerra-republicana-de-catalunya-faigo-llamamientos-a-que-haya-vocaciones/ “Yo, Oriol Junqueras, presidente de Esquerra Republicana de Catalunya, faigo llamamientos a qu'haya vocaciones”], InfoVaticana, 4 avientu de 2013.

Enllaces esternos editar


Predecesor:
Amparo Piquera Manzano
 
Alcalde de Sant Vicenç dels Horts

2011-2015
Socesor:
Mayte Aymerich
Predecesor:
Joan Puigcercós
 
Presidente d'ERC

2011-actualidá
Socesor:
Nel cargu
Predecesor:
Xavier Sabaté
 
Xefe de la oposición de Cataluña

2013-2015
Socesor:
Inés Arimaes
Predecesor:
Neus Munté
 
Vicepresidente de la Xeneralidá de Cataluña

2016-2017
Socesor:
Vacante
Predecesor:
Andreu Mas-Colell
(Economía y Conocencia)
 
Conseyeru d'Economía y Facienda de la Xeneralidá de Cataluña

2016-2017
Socesor:
Vacante