El Deltawerken foi unu de los proyeutos de xestión d'agua más grande del mundu, entamáu polos Países Baxos tres la postrera gran hinchente en 1953. La comisión del delta, que foi fundada venti díes dempués del hinchente de 1953[1] —el 21 de febreru de 1953— asesoró sobre ameyores de seguridá. Esto foi un retu yá que el Nieuwe Waterweg y el Westerschelde tuvieron que permanecer abiertos por cuenta d'esmoliciones económiques del puertu de Rotterdam y Amberes. La comisión del delta finalmente dio llugar a cinco consejería dende les cualos surdió'l plan del delta'l 18 d'ochobre de 1955. En total. el Deltawerken costó casi l'equivalente a 5.000 millones d'euros.

Los diques del Deltawerken
Oosterscheldekering, el más llargu de los trelce diques del Plan Delta.

Los caissones editar

A la fin, el Oosterscheldekering convertir na barrera más grande del mundu. La barrera contra aumentos del nivel del mar provocaos por nubes cuntaría con un llargor total de 3 quilómetros y consistiría en 65 pilastres de formigón prefabricáu, ente los cualos 62 compuertes d'aceru seríen instalaes. El Maeslantkering ye la única barrera contra folaes de nube nel mundu con tales pieces movibles grandes; dambes puertes de la barrera contra folaes de nube miden 240 metros de llargu. Esta barrera sería puesta nel Nieuwe Waterweg.

El Deltawerken ye un modelu global pal desenvolvimientu teunolóxicu dientro del cual tanto'l bienestar de seres humanos como'l de la naturaleza desempeñen la so exa central. De tal manera, los Países Baxos enancharon el so conceutu de seguridá y de l'agua. Los trabayos del delta componen un compromisu únicu ente la seguridá, la economía, la recreación y la naturaleza.

La obra más destacada del complexu ye la Oosterscheldekering. Ta considerada una del siete maravíes del mundu modernu según la Sociedá Estauxunidense d'Inxenieros Civiles.

Proyeutos editar


Los trabayos amestaos al plan delta fueron desenvueltos nun periodu de 30 años y entienden, por orde de finalización:

Obres del plan Delta
Proyeutu |bgcolor="lightgrey"|Entamu |bgcolor="lightgrey"|Final Función Cuerpu d'agua |bgcolor="lightgrey"|Llugar
Stormvloedkering Hollandse IJssel (Algerakering) 1954 1958 Barreru hinchente |align="left"|[[Hollandse

IJssel]] (ríu)

Holanda Meridional cerca de Krimpen aan dean IJssel
Zandkreekdam 1959 1960 Presa |align="left"|Zandkreek,

Veerse Gat (Escaldia Oriental)

Ente Noord-Beveland y Zuid-Beveland nel este
Veerse Gatdam 1960 1961 Presa |align="left"|[[Veerse

Gat]] (Escaldia Oriental)

Ente Noord-Beveland y Zuid-Beveland nel oeste
Grevelingendam 1958 1965 Presa |align="left"|Grevelingenmeer Ente Tholen y Schouwen-Duiveland
Volkerakdam 1957 1969 Presa |align="left"|Volkerak,

Hollands Diep (Mosa y Escaldia Oriental

Ente Holanda Meridional y Zeeland
Haringvlietdam 1958 1971 Presa y barreru hinchente |align="left"|Haringvliet

(Rin y Mosa)

Ente Voorne-Putten y Goeree-Overflakkee
Brouwersdam 1964 1971 Presa |align="left"|Grevelingenmeer Ente Goeree-Overflakkee y Schouwen-Duiveland
Markiezaatskade 1980 1983 Presa |align="left"|Oosterschelde,

Canal Escaldia-Rin

Ente Zuid-Beveland y Molenplaat
Oosterscheldekering 1960 1986 Barreru hinchente |align="left"|Escaldia Oriental Ente Schouwen-Duiveland y Noord-Beveland
Oesterdam 1979 1987 Presa |align="left"|Escaldia Oriental,

Markiezaatsmeer, Canal Escaldia-Rin

Ente Tholen y Zuid-Beveland
Philipsdam 1976 1987 Presa |align="left"|[[Escaldia Oriental

]]

Ente Grevelingendam y Sint Philipsland
Bathse spuisluis 1980 1987 Esclusa Volkerak, Markiezaatsmeer, Escaldia Oriental Bath, Zeeland
Maeslantkering 1988 1997 Barreru hinchente |align="left"|[[Nieuwe

Waterweg]] (Rin)

Agües embaxo de Rotterdam (Holanda Meridional)
Hartelkering 1991 1997 Barreru hinchente |align="left"|Hartelkanaal Cerca de Spijkenisse (Holanda Meridional)

Referencies editar

  1. «obres-del Plan Delta/1214.html Les obres del Plan Delta». www.deltawerken.com. Consultáu'l 6 d'ochobre de 2013.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 «Verkeer en Waterstaat Nieuws — Infrastructuur. verkeer & milieu». beeldbankvenw.nl. Archiváu dende l'orixinal, el 26 de xunetu de 2012.

Enllaces esternos editar