Platalea ajaja

especie de páxaru

Platalea ajaja ye una especie d'ave pelecaniforme de la familia Threskiornithidae[2][3] qu'habita les zones húmedes asitiaes ente'l sur d'Estaos Xuníos y Suramérica. Nun se conocen subespecies. Ye una ave formosa, pariente de les garces, que tien un picu esplanáu, en forma de cuyar, que mueve d'un llau a otru pa penerar la so comida de la folla de les veres de los ríos, llagos y estuarios onde habita.

Platalea ajaja
Estáu de caltenimientu
Esmolición menor (LC)
Esmolición menor (IUCN 3.1)[1]
Clasificación científica
Reinu: Animalia
Filu: Chordata
Clas: Aves
Orde: Pelecaniformes
Familia: Threskiornithidae
Xéneru: Platalea
Especie: P. ajaja
(Linnaeus, 1758)
Distribución
Sinonimia
Ajaia ajaja
Consultes
[editar datos en Wikidata]

Carauterístiques editar

La espátula rosada ye una ave grande que mide unos 71 cm. Picu llargu, chatu, que s'espande y arredondia na punta. Picu y piel desnudo de la cabeza, verde amarellentáu. Plumaxe casi totalmente rosado, barra del costazu, según la rabadilla coloráu arrosáu. El neñones son blancos con tintes rosados. Como los flamencos y corocoras, el color del so plumaxe vien de les riques fontes de pigmentos carotenoides que s'atopen nos invertebraos que consume.

Hábitat editar

Llanos, montes de mangle, montes pantanosos, barraqueres, banzaos y pozos en sabanes y otres árees abiertes cerca del nivel del mar.

Alimentación editar

Aliméntase moviendo'l picu d'un llau a otru ente la folla y les agües de poca fondura. Crustáceos, inseutos y bárabos, moluscos, anfibios, pexes, plantes acuátiques y granes.

Comportamientu editar

Sola o en grupos pequeños, delles vegaes acompañada de corocoras, garces y garzones.

Reproducción editar

Ponen de 1 a 4 güevos blancos, enllordiaos. La incubación dura de 22 a 24 díes. Dambos padres alimenten los pitucos por regurgitación; los mozos dexen el nial a les 4 ó 5 selmanes, pero siguen siendo alimentaos polos padres hasta más allá de les 8 selmanes.

Referencies editar

  1. Platalea ajaja (Roseate Spoonbill) (n'inglés)
  2. Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, B.L. Sullivan, and C. L. Wood. 2010. The Clements checklist of birds of the world: Version 6.5. Cornell University Press. Downloadable from Cornell Lab of Ornithology
  3. Peterson, A. P. 2010. Birds of the World -- current valid scientific avian names. Consultáu en xineru de 2011.

Enllaces esternos editar