Plenes ye una llocalidá y conceyu asitiada na contorna Campu de Belchite, al sur de la provincia de Zaragoza (Aragón, España). Tien una población de 123 habitantes (INE 2008) y ta regada peles agües del ríu Santa María. Los sos habitantes viven de l'agricultura y la ganadería principalmente y foi'l llugar de nacencia de Manuela Sancho Bonafonte (heroína nos sitios de Zaragoza). Na Edá Media perteneció a la Comunidá d'aldegues de Daroca, pero como vasalla d'esta. El términu ye bastante llanu. La llocalidá estender a lo llargo de la solana del Valle del ríu Santa María, con pintorescos rincones.

Plenes
Alministración
País España
Autonomía Aragón
Provincia provincia de Zaragoza
Tipu d'entidá conceyu d'Aragón
Alcaldesa de Plenas (es) Traducir Reyes Gracia Luño
Nome oficial Plenas (es)[1]
Códigu postal 50143
Xeografía
Coordenaes 41°06′44″N 0°57′51″W / 41.1121°N 0.9641°O / 41.1121; -0.9641
Plenes alcuéntrase n'España
Plenes
Plenes
Plenes (España)
Superficie 37.946086 km²
Altitú 800 m[2]
Llenda con
Demografía
Población 105 hab. (2023)
- 54 homes (2019)

- 52 muyeres (2019)
Porcentaxe 0.01% de provincia de Zaragoza
0% de Aragón
0% de España
Densidá 2,77 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata

Redolada natural editar

Como paraxes naturales son reseñables: l'arbolea de Texer, el ribayu del Sabinar, el monte Tarayuelas, les Balses, los Rochos, la Peña Lavanto y l'Estrechu de la Virxe del Pilar, con restos d'una interesante presa romana. Dende la llocalidá pueden realizase prestosos paseos a interesantes paraxes y a llocalidaes cercanes.

Política llocal editar

Últimos alcaldes de Plenes editar

Periodu Alcalde Partíu
1979-1983 Francisco Serrano Prat[3] PAR
1983-1987 Baltasar Yus Gracia[4]
1987-1991
1991-1995
1995-1999
1999-2003
2003-2007
2007-2011
2011-2015
2015-2019

Resultaos eleutorales editar

Eleiciones municipales[5]
Partíu 2003 2007 2011 2015
PAR 5 5 4 5
PP - - 1 -
PSOE - - -
CHA - -
IX -
Total 5 5 5 5

Monumentos editar

  • Ilesia parroquial:Dedicada a La nuesa Señora de la Piedá foi construyida nel sieglu XVI. La torre barroca de lladriyu ye del sieglu XVIII y destaca sobre'l caserío Mientres la Guerra Civil sufrió graves daños. A principios del sieglu XXI restauró la torre y la Ilesia.
  • Santuariu de La nuesa Señora del Carrascal: Trátase d'un conxuntu d'edificaciones que van dende'l sieglu XIV al XIX, ente les que destaca la ermita, con cruceru d'estilu barrocu rural.
  • Restos d'un castiellu del sieglu XIV
  • Ermita de Santa Bárbara-que yá solo esiste l'edificiu *

Muséu Etnográficu Manuela Sancho, asitiáu na casa natal de Manuela Sancho.

Fiestes editar

  • 28 d'agostu: San Agustín
  • 1 de mayu: Virxe del Carrascal

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Afirmao en: Gran Enciclopedia Aragonesa. ID Gran Enciclopedia Aragonesa: 10285. Data de consulta: 16 ochobre 2016. Llingua de la obra o nome: castellanu. Data d'espublización: 1977.
  3. Ministeriu de Facienda y Alministraciones Públiques (Gobiernu d'España). «Treinta aniversario de las primeras elecciones municipales de la democracia». Archiváu dende l'orixinal, el 6 de marzu de 2014. Consultáu'l 6 de marzu de 2014.
  4. «Alcaldes de tolos conceyos de la provincia de Zaragoza». Heraldo.es. 14 de xunu de 2015. https://www.heraldo.es/noticias/aragon/zaragoza_provincia/2015/06/14/todos_los_alcaldes_provincia_zaragoza_366885_1101025.html. 
  5. Gobierno d'Aragón. «Archivo Eleutoral d'Aragón». Consultáu'l 18 d'ochobre de 2012.

Enllaces esternos editar

Ver tamién editar