Rubus leucodermis

especie de planta

La artimora azul (Rubus leucodermis) ye miembru de la familia de les rosácees.

Rubus leucodermis
Clasificación científica
Reinu: Plantae
División: Magnoliophyta
Clas: Magnoliopsida
Subclas: Rosidae
Orde: Rosales
Familia: Rosaceae
Subfamilia: Rosoideae
Tribu: Rubeae
Subtribu: Rubinae
Xéneru: Rubus
Subxéneru: Idaeobatus
Especie: Rubus leucodermis
Douglas ex Torr. & A.Gray, 1840
Subespecies
(ver testu) Ref.: [1]
Consultes
Royal Botanic Gardens, Kew Royal Botanic Gardens, Kew
World Flora Online World Flora online
[editar datos en Wikidata]
Fueyes
Vista de la planta

Carauterístiques editar

L'artimora azul crez recta hasta un altor de 2 a 3 m. Los tarmos nuevos y les fraes de la planta tienen una pubosidad blancu platiada. Tarmos, fraes y fueyes amuesen escayos ganchosas. La planta tien flores blancucies y delles vegaes en color moráu arrosáu, produz frutos coloraos, qu'en plenu maduror pasen a azul escuro cubiertos pol mesmu vellu que los tarmos.

Árees d'estensión editar

Crez nes escamplaes de montes y valles del oeste de Norteamérica, dende Alaska, Canadá hasta Méxicu en distintes variedaes rexonales.

Sistemática editar

Les variedaes reconocíes son:

  • Rubus leucodermis var bernadinus Jepson
  • Rubus leucodermis var trinitatis Berger

Uso editar

L'artimora azul amuesa altos conteníos d'antocianina y acedu elágico. Les frutes sabrosamente agriduces y comestibles, úsense tamién na medicina tradicional popular de les tribus indíxenes contra inflamaciones cróniques, gripe y mancadures de la piel (esternu y oral).

Según estudios de les escueles médiques en Xapón, y universidaes d'Estaos Xuníos, la combinación de la antocianina (el pigmentu azul), la fibra y l'ácidu elágico (como elagitanina na planta) tendría efeutos positivos na prevención y tratamientu de dellos tipos de cáncer nun cercanu futuru. (Solicitú de patente 20050136141 del 23 de xunu de 2005, USPTO, Prof. Gary Stoner, Ohio State University).

Abu Muhammad Ibn al-Baitar (tamién: Abu Muhammad Abdallah Ibn Ahmad Ibn al-Baitar Dhiya al-Din al-Malaqi) (* ca. 1190 en Málaga, † 1248 en Damascu) un médicu árabe/español, botánicu y farmacólogo, qu'estudiaba en Sevilla so Abu Bakr Ahmad an-Nabati y coleccionaba mientres esti periodu plantes con valor curatible. A el'Baitar emigró hacia 1220 a Asia Menor. Na so publicación "Kitab al-gami..." -el llibru de les drogues sanes- esplica per primer vegada l'usu de les artimores, en recetes de preparación bien similar a les reclamaciones del profesor Gary Stoner. Estes conocencies guardar nos monesterios mediviales en traducciones y dende la guerra de los 30 años siguen siendo aplicaos polos xitanos del mar bálticu (Sinte/Sinti) p'aliviu y cura d'enfermedaes reumátiques (artimora azul europea o Salmbaer de la islla sueca Gotland).

Taxonomía editar

Rubus leucodermis describióse por Douglas ex Torr. & A.Gray y espublizóse en A Flora of North America: containing . . . 1(3): 454. 1840.[1]

Etimoloxía

Rubus: nome xenéricu que remanez del llatín que significa "artu" o "artimora" o de ruber = "coloráu"[2]

leucodermis: epítetu llatín que significa "glauco".

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. «Rubus leucodermis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 24 de xineru de 2015.
  2. En Nomes Botánicos

Bibliografía editar

  1. Abrams, L. 1944. Buckwheats to Kramerias. 2: 1–635. In L. Abrams (ed.) Ill. Fl. Pacific States. Stanford University Press, Stanford.
  2. Cronquist, A.J., N. H. Holmgren & P. K. Holmgren. 1997. Vascular plants of the intermountain west, U.S.A., subclass Rosidae (except Fabales). 3A: 1–446. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  3. Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of California 1–1400. University of California Press, Berkeley.
  4. Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1961. Saxifragaceae to Ericaceae. Part III: 614pp. In C. L. Hitchcock Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
  5. Hultén, E. 1968. Fl. Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
  6. Kearney, T. H. & R. H. Peebles. 1960. Arizona Fl. (ed. 2) 1032 pp.
  7. Welsh, S. L. 1974. Anderson's Fl. Alaska Adj. Parts Canada i–xvi, 1–724. Brigham Young University Press, Provo.

Enllaces esternos editar