Sama (Grau)

parroquia del conceyu de Grau (Asturies)

Sama[2] ye una parroquia del conceyu asturianu de Grau. Asitiada na zona centruoccidental del conceyu, llenda colos conceyos d'Uviéu al este, Santo Adriano al suereste y Proaza al sur, y coles parroquies moscones de Vayu al norte, Cuaya al oeste y San Adrianu al suroeste. Tien una estensión de 15,92 km²[3] y una población de 122 hab. (2020)[4]. Abarca los llugares de La Corredoria, Doróu, La Mata, Palaciu, Pedréu, Tresmuria y La Veiga. La so principal vía de comunicación ye la carretera AS-313 que va de Grau a Trubia.

Sama
Alministración
País España
Autonomía Principáu d'Asturies
Provincia provincia d'Asturies
Conceyu Grau
Partíu xudicial Grau
Tipu d'entidá parroquia d'Asturies
Códigu postal 33825
Xeografía
Coordenaes 43°18′47″N 6°01′03″W / 43.31311°N 6.01738°O / 43.31311; -6.01738
Sama alcuéntrase n'Asturies
Sama
Sama
Sama (Asturies)
Superficie 15.92 km²
Altitú 304 m[1]
Llenda con Vayu, Cuaya, San Adrianu, Llinares, Castañeo'l Monte y Trubia
Demografía
Población 122 hab. (2020)
Porcentaxe 1.27% de Grau
0.01% de provincia d'Asturies
0.01% de Principáu d'Asturies
0% de España
Densidá 7,66 hab/km²
Viviendes 136 (2001)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata

En La Veiga se concentren los edificios más interesantes de la parroquia. Hai delles casones: les de los Díaz Miranda (nomada El Pontigu), Arias Cañedo (La Casona)y Álvarez de las Vallinas (palaciu de Las Vallinas), el palaciu de La Mouta (que foi del llinaxe de los Arias de Velasco y foi dempués mercáu por Adolfo Prieto)..., y la ilesia parroquial, de tipu popular asturianu, con planta de cruz llatina y un gran cabildru, que ta consagrada a San Esteban y foi llevantada probablemente nel sieglu XVIII.

Tenemos, tamién, el grupu escolar María Josefa, construyíu ente 1930 y 1932 con perres del indianu Adolfo Prieto y Álvarez de las Vallinas (1867-1945), natural de la parroquia, que presidió la Compañía Fundidora de Fierro y Acero de Monterrey, una de les más importantes d'América na primer metá del sieglu XX. Les escueles, que lleven el nome d'una fía del indianu que morrió de neña, inclúin dos unidaes, una pa neños y otra pa neñes, y tienen como elementu decorativu más destacáu una representación, en 139 azulexos fechos en Triana (Sevilla), de delles escenes d'El Quixote. Hai, amás, otros 144 azulexos con refranes impresos. Enfrente de la entrada hai un bustu del indianu, que foi fechu por Víctor Hevia. Anguaño l'edificiu acueye un muséu etnográficu que conserva un conxuntu de pieces mui destacable.

Grupu escolar María Josefa.
Escena de El Quijote. Escuela de Sama.

Xeografía editar

Llocalidaes editar

Nᵘ Nome


Población % población
Sama (Grau)


1 La Corredoria


n/d


2 Doróu


n/d
3 La Mata


n/d
4 Palaciu


n/d
5 Pedréu


n/d
6 Tresmuria


n/d
7 La Veiga


65 53,2853,28%

Sitios editar

  • El Caleyu
  • Canales
  • La Casona
  • La Cuchada
  • La Espina
  • Gadía
  • La Morterona
  • La Mouta
  • El Pontigu
  • Los Quintanales
  • La Riestre
  • La Rocina
  • La Rotella
  • Santa Llocaya
  • Solacuendia
  • Las Vallinas

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Modelo Digital del Terreno de España de 5 metros. Editorial: Institutu Xeográficu Nacional d'España.
  2. «Espediente colos topónimos oficiales de Grau». BOPA.
  3. (2000) Diccionario Geográfico de Asturias (en castellanu). Uviéu: Editorial Prensa Asturiana, S.A.
  4. Afirmao en: Nomenclátor Geográfico de Municipios y Entidades de Población. Data de consulta: 23 xunu 2020. Autor: Institutu Xeográficu Nacional d'España. Editorial: Institutu Xeográficu Nacional d'España. Llingua de la obra o nome: gallegu. Data d'espublización: 22 mayu 2019.

Enllaces esternos editar