El tok pisin (tok significa "pallabra, fala" (< talk), pisin significa pidgin) ye un idioma criollu con base léxica inglesa faláu en Papúa Nueva Guinea. Ye una de los trés llingües oficiales del país y el so usu ta bien estendíu, 2 millones de los 3,5 millones habitantes del país[1] falar como segunda llingua y alredor de 120 000 como falantes nativos.

Tok Pisin, Pindin inglés
'Tok Pisin'
Faláu en  Papúa Nueva Guinea
Falantes >4 millones (2005)
Familia Llingua papú de base inglesa
Estatus oficial
Oficial en  Papúa Nueva Guinea
Reguláu por Nun ta reguláu
Códigos
ISO 639-1 nengunu
ISO 639-2 tpi
ISO 639-3 tpi

La diversidá de llingües de Nueva Guinea, que'l so númberu resulta impresionante (854 llingües, una tercer parte de toles llingües nel mundu[1]), ta determinada pola xeografía de la islla qu'históricamente predispuso a los sos pueblos nativos al aislacionismo, polo que'l tok pisin cumple un importante papel como llingua franca al dexar la comunicación de les distintes comunidaes.

Al contrariu de lo que podría pensase, los pidgin son llingües sofisticaes y dalgunes, como'l tok pisin, capaces de matices muncho más sutiles qu'otros idiomes más consolidaos.[2] Este ye'l casu del sistema de los pronomes personales que dexa estremar ente distintos suxetos muncho más específicamente.

Principales carauterístiques gramaticales editar

La gramática del tok pisin tien puntos comunes con otres gramátiques de tipu pidgin y criollu, pero presenta particularidaes reseñables.

Na mayoría de los verbos, un sufixu, -im, indica la transitividá. Asina, kamap (del inglés come up) significa «llegar, producise», ente que kamapim (del inglés come up him) significa «crear, provocar, causar».

Los axetivos suelen llevar el sufixu pulga pa modificar a los sustantivos. Cuando s'anteponen, dalgunos axetivos presenten distintos significaos. El sufixu -pulga (del inglés fellow): wanpela yangpela meri significa «una muyer nueva», pero tamién: narapela bikpela haus, «otru gran duelu». Esti sufixu -pulga considérase como un clasificador derivacional.

Wanpela bikpela man
Un-CLAS grande-CLAS home :'Un

gran home'[3]

El tiempu ye indicáu por partícules: bai (de by and by) pal futuru, bin (de been) o tamién pinis (de finish) pal pasáu.

Los nomes y axetivos nun tienen forma de plural específica; la pluralización puede ser indicada de manera perifrástica polos pronomes o pol marcador de plural ol.

Ol pikini bilong el mio
PL neños XENITIVU 1ª-PER
'Los mios neños

El sistema de pronomes indica la persona, el númberu, y nel casu del pronome nos, inclusión o esclusión. Por casu, ente que l'inglés solo tien you como segunda persona, tantu pal singular («tu/usté») como pal plural («vós/vós» o «ustedes»), el tok pisin utiliza yu (tu/usté), yutupela («vós dos»), yutripela (vós trés) y yupela (vós - más de trés persones). Coles mesmes, la tercer persona almite los siguientes matices: em (él/ella), tupela (ellos dos), tripela (ellos trés), ul (ellos = cuatro o más persones). Tocantes a la primer persona en plural (nós), el tok pisin almite seis variaciones: yumitupela (unu de vós y yo), yumitripela (dos de vós y yo), yumipela (toos vós y yo), mitupela (él o ella y yo, pero non tu), mitripela (ellos dos y yo, pero non el to) y mipela (toos ellos y yo, pero non tu).[2]

1ª pers. esclusiva 1ª pers. inclusiva 2a pers. 3a pers.
Singular
el mio
yo
--
yu
tu
em
él/ella
Dual
''mitupela''
él/ella y yo
''yumitupela''
tu y yo
''yutupela''
vós/as dos
''tupela''
ellos/elles dos
Plural
''mipela''
ellos/elles y yo
''yumi/yumipela''
vós/as y yo
''yupela''
vós/as
''ol''
ellos/elles

El redoblamiento ye frecuente, con funciones diverses:

  • indicar el plural: kainkain «dellos»;
  • denotar un intensivu o un iterativu: toktok «discutiniu»;
  • evitar una homonimia: sip/sipsip, etc.

Solo tien trés preposiciones: wantaim, que significa «con», bilong, pa la posesión o'l destinatario («de», «para»), y long, que sirve pal restu de casos. Esisten numberosos constructos preposicionales derivaos de los dos últimes: long namel bilong o namel long, antap long, ananit long, etc.

Léxicu editar

El léxicu del tok pisin ta compuestu en 5/6 partes d'inglés, el restu son términos de les llingües locales, y dalgunos d'orixe portugués y alemán.

Dellos exemplos:

  • bagarap, «cayida» (del inglés bugger up);
  • balus, «aeroplanu» (d'un términu local);
  • kisim, «recibir» (del inglés catch him, o kiss him);
  • meri, «muyer» (del inglés Mary);
  • pikinini, «neñu» (del portugués pequeninho) - d'ende, el príncipe Carlos de Gales ye'l «nambawan pikinini bilong misis kwin»,[4] esto ye, «el neñu númberu unu que pertenez a la señora reina»;
  • rausim, «faer salir» (del alemán raus + sufixu -im);
  • sapos, «puede» (del inglés suppose);
  • save, «saber, prever» (del portugués saber).

La ortografía ye variable y les formes dialeutales son importantes, un mesmu términu puede pronunciase y escribise de delles formes distintes:

  • «de»: bilong, blong, blo;
  • «más tarde»: bai, baimbai, baembae, etc.;
  • «ayudar»: halivim, halvim, helvim, helpim, etc.

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 (n'inglés) «Culture: Pidgin Talk Nambawan for Millions: In Papua New Guinea, as well as other Pacific nations, the English-based language is non laughing matter.» Los Angeles Times. Consultáu'l 7 de marzu de 2012]
  2. 2,0 2,1 Crystal, David (2012) The Story of English in 100 Words, páx. 178. Profile Books. ISBN 978-1846684289
  3. J. Uriagereka, Pies y Cabeza, 1998, p. 97
  4. (n'inglés) «Pidgin Gains As Legitimate Tongue». Chicago Tribune. Consultáu'l 7 de marzu de 2012]

Enllaces esternos editar