Villel de Mesa

conceyu de la provincia de Guadalaxara (España)

Villel de Mesa ye un conceyu español de la provincia de Guadalaxara, comunidá autónoma de Castiella-La Mancha. Ta asitiáu nel valle del ríu Mesa.

Villel de Mesa
Alministración
País España
AutonomíaBandera de Castiella-La Mancha Castiella-La Mancha
Provincia provincia de Guadalaxara
Tipu d'entidá conceyu d'España
Nome oficial Villel de Mesa (es)[1]
Códigu postal 19...
Xeografía
Coordenaes 41°07′36″N 1°59′24″W / 41.1266°N 1.9901°O / 41.1266; -1.9901
Villel de Mesa alcuéntrase n'España
Villel de Mesa
Villel de Mesa
Villel de Mesa (España)
Superficie 37 km²
Altitú 928 m
Llenda con
Demografía
Población 164 hab. (2023)
- 102 homes (2019)

- 80 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia de Guadalaxara
0.01% de Castiella-La Mancha
0% de España
Densidá 4,43 hab/km²
Cambiar los datos en Wikidata

Demografía editar

Gráfica d'evolución demográfica de Villel de Mesa[2] ente 1842 y 2016

     Población de derechu (1842-1897, sacante 1857 y 1860 que ye población de fechu) según los censos de población del sieglu XIX.      Población de derechu (1900-1991) o población residente (2001-2011) según los censos de población del INE.      Población según el padrón municipal de 2016 del INE.

Historia editar

Anque delles escavaciones arqueolóxiques nel so términu municipal confirmen que s'asitió población nesti llugar dende bien remotos tiempos, l'orixe de Villel de Mesa ta nel sieglu XII, cuando, pocu dempués de la conquista de la taifa de Molina por Alfonsu I d'Aragón, el primer señor de Molina, Manrique Pérez de Lara, pobló'l valle y incluyir dientro de les llendes xurisdiccionales que marcaba'l fueru y que per esta zona algamaba hasta Sisamón. Dientro del señoríu, Villel tuvo importancia estratéxica mientres la Edá Media debíu la so situación de camín ente Castiella y Aragón y a la configuración del terrén en qu'asitia, a la falda abrupta d'un cuetu predresu en mediu del valle de la Mesa.

En 1299, la familia de los Funes, orixinaria de Navarra y dueña del castiellu de Ariza, algamó la parte alta del valle del río Mesa, apoderándose ensin problemes de toos llugares, torrexones y fortaleces d'esta zona tan estratéxica. Entós quedó por señor de Villel Rui González de Funes, y de ende pasó a la so descendencia, que mientres sieglos tuvo esta propiedá, sirviendo unes vegaes al Reinu d'Aragón y otres al de Castiella. Los sos socesores recibieron el títulu de marqueses de Villel en 1680, que xunieron esti títulu a la primitiva casa de los Funes, colos Azagras y Andrades, formando los sos blasones l'escudu del señoríu de Villel. Dempués perteneció al patrimoniu de los marqueses de Almenara.

Patrimoniu editar

 
Peirón en Villel de Mesa.
  • Castiellu de los Funes. Álzase sobre un agudu peñón sobre'l que s'asitia'l pueblu. Ye un exemplu castiellu roqueru que la so planta afacer totalmente al terrén onde s'asitia. La entrada atopar nuna gran torre empobinada al norte, en que'l so nel so curtiu interior hai un patiu y nel so estremu un torrexón o garitu estrechu. La torre d'entrada sirvía de residencia y puntu fuerte del bastión. Nun hai munchos años, un rayu esbarrumbó delles almenes d'esti castiellu, construyíu de sillarejo y tapial. Pol pueblu entá pueden trate restos de la muralla que la abarganó dende'l sieglu XV.
  • Palaciu de los marqueses de Villel. Atopar a los pies del castiellu y ye obra del sieglu XVIII, bien elocuente de la tipoloxía de les cases nobles molinesas. El so interior caltién la estructura orixinal.
  • Ilesia de l'Asunción. Ye una obra arquitectónica orixinaria del sieglu XVI onde s'entemecen los estilos góticu y renacentista, con una portada al mediudía, ventanales y un interior cubiertu de bóvedes de crucería. Nos sos murios destaquen dalgunos retablos de pintura y escultura de los sieglos XVI al XVIII. El retablu mayor ye barrocu y sobre él apaecen tallaes imáxenes de l'Asunción de la Virxe, del Cristu Resucitáu y de San Bartolomé. Tres el gran altar mayor apaecen restos de pintures murales, anque en mala traza de caltenimientu. La pila bautismal del sieglu XVI con talles de puntos, guirlandes y florones caltener nuna capiya a los pies del templu.
  • Distribuyíos pol pueblu hai dellos exemplares d'arquiteutura popular, como la casona de los Semper-Ribas, qu'amuesa na so portada un gran arcu semicircular adovelado y un escudu de la familia, y la casa de la Inquisición. Nes contornes, son de destacar la ermita de los Pastorcillos y la ermita de Jesús Nazarenu. Tamién se caltienen, nun altu sobre la vera derecha del ríu, los restos del castiellu de la Mesa.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Institutu Nacional d'Estadística (España). «Alteraciones de los conceyos nos Censos de Población dende 1842. Guadalaxara». Consultáu'l 22 d'abril de 2017.