Virgu
Abreviatura Vir
Símbolu
Significáu la virxe
Xenitivu Virginis
Ascensión reuta 13 h
Declinación
Visible pa llatitúes Ente+80° y -80°
Meyor visible en/n' mayu
Númberu d'estrelles con
magnitú aparente < 3
3
Estrella más rellumante
 - Magnitú aparente
Spica (α Virginis)
1.0
Lluvia de meteoritos
Constelaciones que llenden

Virgu (Virgo) ye una constelación del zodiacu. Allúgase ente Lleo al oeste y Llibra al este, y ye una de les más grandes constelaciones del cielu. Alcuéntrase fácil por mor de la so rellumante estrella α Virginis o Spical.

Carauterísticas editar

La estrella más prominente ye &alpha Virginis, que representa una espiega de trigu na manu de la virxn, esta llocalizase siguiendo la curva de la Osa Mayor p'Arturu y continuando la mesma curva. Otres estrelles rellumantes en Virgu son :Zavijah (β Virginis), Porrima (γ Virginis), Auva (δ Virginis) e Vindemiatrix (ε Virginix). Outras estrelles más débiles son: Heze (ζ Virginis), Zaniah (η Virginis), Syrma (ι Virginis) e Rijl al Awwa (μ Virginis).

La estrella 70 Virginis tien un sistema planetariu con un planeta confirmáu, con una masa de 6,6 vgadas la de Xúpiter

Oxetos nel cielu fondu editar

Esta constelación ye enforma rica en galaxes, gracies a la presencia al Enxeme de Virgu, el más averáu cúmulu de galaxes. Ente les más prominentes tan: M49, M58, M59, M60, M61, M84, M86, M87, y M90. Hai otra galaxa que nun fai parte d'esti enxeme pero que ye notable ye la Galaxa Sombreru.

Mitoloxía editar

En nengún casu representa a la figura de la Virxe María; sinón que dependiendo de la cultura tuvo rellacionada con una u otra diosa principal d'eses cultures, Ishtar, Atenea, Isis, Deméter o Cibeles.

Según una versión clásica de la Mitoloxía Griega representa a la titánide Astrea; que yera una de les divinidaes alegóriques de la Xusticia, y poro ye Llibra la viniente que ta representada cola balancia que xulga los pecaos. Según la llenda ella alministraba'l mundiu de la forma más xusta. Davezu tamién ye rellacionada con Perséfone pues la constelación ye principalmente en primavera, cuando se creyía que la diosa salía del Hades pa visitar a la so má, Deméter.

 
Representación medieval de Virgu

Astroloxía editar

Esta constellación ta rellacionada col signu astrolóxicu de Virgu (23 d'agostu-22 de setiembre). El so elementu ye la Tierra, xunto a Tauru y a Capricorniu. El so opuestu ye Piscis.


Astronomía | Constelaciones del Zodiacu | Astroloxía

Aries  | Tauru  | Xéminis  | Cáncer   | Lleo  | Virgu   | Llibra |  | Escorpión  | Ophiuchus   | Saxitariu   | Capricorniu   | Acuariu   | Piscis  


Referencies editar

Enllaces esternos editar