Xeografía de Camboya

La Xeografía de Camboya ta apoderada poles llanures del Mekong. Un territoriu ricu en riqueces hídriques con numberosos afluentes y llagos que los sos exes centrales son el ríu Tonlé Sap, el ríu Mekong y el ríu Basac. Ello fai de Camboya un territoriu fértil pal cultivu del arroz, la pesca y un futuru pa la esplotación de la enerxía hidroeléctrica. Allugáu na zona Intertropical, la temperatura ye templada y a mercé de los monzones, lo que produz hinchentes de les sos llanures nel tiempu ivernizu.

Xeografía de Camboya
Llocalización
Continente Asia
Rexón Asia del Sureste
Carauterístiques xeográfiques
Superficie 181 035 km² km²
  90 % km² (tierra)
  10 % km² (agua)
Llinia de costa 443
Puntos estremos
Puntu más baxu (Golfu de Tailandia) 0 m
Puntu más altu (Phnum Aoral) 1 810 m
Fronteres territoriales
 •  Vietnam 1 228 km
 • Bandera de Tailandia Tailandia 803 km
 •  Laos 541 km
 
[editar datos en Wikidata]

Descripción editar

El territoriu de Camboya tien una área de cerca de 181.040 km², compartiendo una frontera de 800 quilómetros con Tailandia al norte y al oeste, una frontera de 541 quilómetros con Laos al nordeste, y una frontera de 1.228 quilómetros con Vietnam al este y al sureste. Tien 443 quilómetros de llinia de mariña a lo llargo del Golfu de Tailandia.

La so xeografía ta apoderada pel ríu Mekong (Tonle Thom en Idioma khmer que significa "Ríu Grande"), una fonte bien importante de pesca, sobremanera en dómina d'agües cuando les sos agües flúin en sentíu contrariu, los pescadores aprovechen la fantástica situación pa pescar en grandes cantidaes col sistema dai, consistiendo en delles redes d'arrastre suxetaes por aciu vares a lo ancho del ríu. Esti sistema consigue prindar ente 5 y 10 tonelaes de pexe per temporada.

Nel centru de Camboya ta asitiáu'l Llagu Sap (o Tonlé Sap en khmer) que significa "ríu d'agua duce", conocíu por ser el mayor llagu duce nel Sureste asiáticu. Mientres la dómina d'agües el llagu actúa como reservorio y como mecanismu pa regular el caudal del Mekong. Esiste una gran diversidá de peces (más de doscientes especies identificaes) polo que traxo a una gran actividá pesquera, tantu nes sos veres como nes decenes de cases y tiendes flotantes, poblaes na so mayoría por habitantes d'orixe vietnamí.

Llanura camboyana editar

 
Llocalización de Camboya nel Sureste asiáticu.

La carauterística xeográfica más distintiva ye'l llanu lacustrino formáu polos hinchentes del Tonlé Sap (gran llagu), midiendo cerca de 2.590 km² mientres la estación seca y ampliándose a cerca de 24.605 km² mientres la estación d'agües. Esti llanu densamente pobláu, que se dedica al cultivu húmedu del arroz, ye'l corazón de Camboya.

La mayoría (cerca del 75 per cientu) del país asitiar n'elevaciones de menos de 100 metros sobre'l nivel del mar, les esceiciones son los Montes de Cardamon (la elevación más alta con 1.771 metros), la so estensión dende'l norte-sur al este, la Sierra del Elefante (con una elevación d'ente 500 y 1.000 metros), y los Montes de Dangrek (elevación media de 500 metros) a lo llargo de la frontera cola rexón de Tailandia Isan.

Clima editar

 
Camboya alcontrar na Zona Intertropical.

La gama de temperatures va dende 10 °C a 38 °C y Camboya esperimenta monzones tropicales. Los monzones del suroeste que soplen al interior traen los vientos cargaos de mugor del golfu de Tailandia y l'Océanu Índicu dende de mayu a ochobre, y el país esperimenta la precipitación más fuerte de setiembre a ochobre. Los monzones del nordeste apaecen na estación seca, que dura dende payares hasta marzu, col periodu más secu de xineru a febreru.

Organización político-alministrativa editar

 
Mapa de les provincies de Camboya

El Reinu de Camboya ta estremáu admininistrativamente en 24 provincies (kaet), ente les cualos 4 son distritos especiales o conceyos (krong). Cada provincia ta de la mesma estremada en distritos (srok). Cada distritu estremar en comuñes (khum). Cada comuña n'aldegues (pum).

Pnom Penh ye la mayor población con cerca d'un millón d'habitantes, ente que la Provincia de Mondol Kirí ye la más estensa, pero la de menor densidá d'habitantes.


  • Tabla de les 24 provincies de Camboya.


Nome Nome khmer Códigu Capital Nome khmer Superficie Población
1. Banteay Mean Chey បន្ទាយមានជ KH-1 Sisophoan 6.679 577.772
2. Battambang បាត់ដំបង KH-2 Battambang បាត់ដំបង 11.702 793.129
3. Kompung Cham កំពង់ចាម KH - 3 Kompung Cham កំពង់ចាម 9.799 1.608.914
4. Kompung Chinang កំពង់ឆ្នាំង KH-4 Kompung Chinang កំពង់ឆ្នាំង 5.521 417.693
5. Kompung Speu កំពង់ស្ពឺ KH-5 Kompung Speu កំពង់ស្ពឺ 7.017 598.882
6. Kompung Thom កំពង់ធំ KH-6 Kompung Thom កំពង់ធំ 34.353 8.112.834
7. Kompot កំពត KH-7 Kompot កំពត 4.873 528.405
8. Kandal កណ្ដាល KH-8 Ciudá de Ta Khmau 3.568 1.075.125
9. Koh Kong កោះកុង KH-9 Ciudá de Koh Kong កោះកុង 11.160 132.106
10. Kep កែប KH-23 Distritu Especial de Kep កែប 336 28.660
11. Kratié ក្រចេះ KH-10 Kratié ក្រចេះ 11.094 263.175
12. Mondol Kirí KH-12 Sen Monorom 14.288 32.407
13. Oddar Mean Chey ឧត្ដរមានជ័យ KH-22 Anglong Veng 6.158 68.279
14. Pailín ប៉ៃលិន KH - 24 Distritu Especial de Pailín ប៉ៃលិន 22.906 22.906
15. Distritu Capital de Pnom Penh ភ្នំពេញ់ KH - 12 Distritu Capital de Pnom Penh ភ្នំពេញ់ 357 1.441.618
16. Sihanoukville ព្រះសីហនុ KH - 18 Distritu Especial de Sihanoukville ព្រះសីហនុ 868 155.690
17. Preah Wijía ព្រះវិហារ KH - 13 Phnom Tbeng Mean Chey 13.788 119.261
18. Pursat ពោធិ៍សាត់ KH - 15 Pursat ពោធិ៍សាត់ 12.692 360.445
19. Prey Veng ព្រៃវែង KH - 14 Prey Veng ព្រៃវែង 4.883 946.042
20. Ratanak Kirí រតនគីរី KH - 16 Banlung 10.782 94.243
21. Siem Riep សៀមរាប KH - 17 Siem Riep សៀមរាប 10.299 696.164
22. Stung Treng ស្ទឹងត្រែង KH - 19 Stung Treng ស្ទឹងត្រែង 11.092 81.074
23. Svay Rieng KH - 20 Svay Rieng 2.966 478.252
24. Takéo តាកែវ KH - 21 Takéo តាកែវ 3.563 790.168

Islles editar

Camboya, un país ricu en reserves d'agua, con grandes llagos, ríos y parte del Golfu de Tailandia, tien numberoses islles riberanes y marines. Por lo mesmo munchos nomes de sitios tán precedíos pola pallabra Koh que traduz en Idioma khmer "Islla". Les principales son:

Ver tamién editar

Referencies editar

Enllaces esternos editar