Yari (槍) ye un términu xaponés usáu pa denomar la llanza, o más concretamente, la llanza de pica reuta.[1] L’arte marcial consistente en remanar el yari llámase Sojutsu. Estes armes deriven d'antiguos modelos chinos de llanza (qiang) que más tarde desendolcáronse en Xapón con carauterístiques propies. Usáronse muncho nos campos de batalla xaponeses dende la dómina de los primeros emperadores, pero sobre too algamaron popularidá nel sieglu XIII.

Yari
familia de armas (es) Traducir
Llanza
Cambiar los datos en Wikidata

Hai modelos de yari bien estremaos en llargor: d'ente 1 y 6 metros. Les versiones más llargues llamábense ōmi no yari , mentanto les más curties yeren conocíes como mochi yari o tae yari. Les versiones más llargues yeren les que llevaben les tropes d'infantería de castra non samurái (ashigaru), mientres que los samuráis avezaben llevar un yari más curtiu. Les fueyes variaben asina mesmo tanto na forma (podíen ser delgaes, en cruz, con forma de media lluna, de foz…) como nel llargor: de 1 a 3 shaku [2].

Principales tipos de yari editar

Había dellos tipos de piques o fueyes de yari. La más común yera de diseñu reutu y llisu, qu'asemeyaba una daga reuta de doble filu. Esti tipu de pica podía tanto cortar como espetase, y taba afilada como una navaya. Anque yari paez denomar cualesquier tipu de llanza, estrémense de cutiu les kama yari, que tienen cortos horizontales añadíos, de los simples su yari (chokusō) o llances reutes. Los yaris pueden tamién distinguise polos tipos de seición cruzada de la pica: les seiciones triangulares llamábense sankaku yari, y les de forma de diamante llamábense ryō-shinogi yari

Su Yari (素槍, piques reutes) editar

  • Sankaku yari (三角槍: llanza de triángulu): Tenía una pica qu'asemeyaba un espetu estrechu con una seición cruzada triangular. Poro, un sankaku yari nun tenía filu cortante, sinón una punta afilada nel cabu. El sankaku yari yera asina mui afayadiza p'afuracar armadures, inclusive feches de metal, onde un yari estándar nun yera pa ello.
  • Fukuro yari (袋槍: llanza de bolsa o d'enchufe): Tenía un estilu de pica reuta más asemeyáu al européu. En cuenta del perllargu guiyón inxertáu tradicional del yari, llevaba un tubu “enchufáu”, a mou de vaina toa de metal, nel cabu estrechu de la piértiga. El tubu y el propiu cortu taben forxaos como una única pieza. Esti diseñu nun avezaba tar cercanu a la configuración tradicional de guiyón llargu.
  • Kuda yari (管槍: llanza de tubu): La so construcción nun yera mui diferente de la d'otru simple choku yari (o su yari). Ensin embargu al remanar el kuda yari la mano cimera garraba un tubu güecu de metal que permitía al yari “atornellar” cuando golpiaba. Esti estilu de “sojutsu” ye típicu de la escuela Owari Kan Ryu.
  • Kikuchi yari (菊地槍: llanza de Kikuchi): Yera ún de los diseños más raros, posiando solamente un filu simple. Esto facia que l'arma pudiera usase pa cortar y qu'asemeyara cuasimente una naginata de fueya reuta.
  • Yajiri nari yari (鏃形槍: llanza con forma de pala): Tenía una pica con forma de pala mui bien ancha. De cutiu tenía un par de furacos nel centru de les dos metaes ovalaes.

Kama Yari (鎌槍, piques cruciaes) editar

  • Magari yari o Jumonji yari (十文字槍: llanza con forma de cruz): Asemeyaba una clas de traenta o partesana, con un par de fueyes curves a los llaos de la llanza central. En testos modernos sobre armes llámenlu dacuando maga yari.
  • Kama yari (鎌槍: llanza de foz): Recibe’l nome del aperiu llamáu kama (llit. foz o gadañu). Hai que tener en cuenta que’l kama nun ye un gadañu nel sen que lu conciben la mayoría de los occidentales: una cuchiella pergrande y curvada inxertada n’ángulu reutu nun estil de madera perllargu, sinón más bien una versión enforma más pequeña, con una cuchiella muncho menos curva y un mangu de madera reutu de 60 cm más o menos.
  • Katakama yari (片鎌槍: llanza de foz d'un solu llau): Yera un arma con un atrevíu diseñu de cuchiella de dos piques. En cuenta de construyise como un “forcáu militar”, una fueya reuta (como nos su yari) yera cruciada xusto perbaxo la so metá por una fueya perpendicular. Esta fueya yera un pocoñín más curtia que la principal, tenía puntes curves faciendo un paralelogramu, y yera un poco escéntrica de forma que solamente 1/6 del so llargor quedaba pal otru llau. Asina formaba una especie de “L” imperfeuta.
  • Tsuki nari yari (月形槍: llanza con forma de lluna): Malpenes asemeyada a una llanza estándar. Tratábase d'una piértiga que tenía na pica una cuchiella como una media lluna, que podía emplegase p'acuchellar y enganchar.
  • Kagi yari (鉤槍: llanza de ganchu): Tenía un cortu llargu con un ganchu llateral enforma asemeyáu al del “fauchard” européu. Esti apéndiz podía usase pa enganchar otru arma, o inclusive pa desmontar a un xinete.
  • Bishamon yari (曲槍): Tenía ún de los diseños más orniaos ente toles llances. Paralelamente a la llarga pica central diben dos cuchielles con forma de medies llunes encaraes al esterior. Éstes diben xuníes en dos llugares por pequeñes barres en cruz, faciendo que la totalidá de la pica tuviera dél fustax de flor de lis.

Les Tres Grandes Llances del Xapón editar

Les Tres Grandes Llances del Xapón yeren tres llances en concreto que foren ideaes y construyíes polos más grandes ferreros históricos de Xapón:

  1. Tonbogiri (蜻蛉切): Tamién conocida como la "Llanza del Caballín del Diañu Cortante", llevóla una vegada Honda Tadakatsu, ún de los grandes xenerales de Tokugawa Ieyasu.
  2. Nihongo, o Nippongo (日本号): Una famosa llanza que foi usada una vegada nel Palaciu Imperial. Más tarde posióla Masanori Fukushima, y llueu Tahei Mori. Agora ta, restaurada, nel Muséu de la Ciudá de Fukuoka.
  3. Otegine (御手杵)

Notes editar

  1. Ratti, Oscar y Westbrook, Adele. “Secrets of the Samurai: The Martial Arts of Feudal Japan”. Tuttle Publishing, 199. Páx. 484. Isbn = 978-0804816847
  2. El shaku ye una unidá xaponesa de midida d'orixe chinu que vien equivalir a unos 30,30 cm; ello ye, cuasi un pie

Bibliografía editar

  • Turnbull, Stephen (2006), Samuráis, La Historia de los Grandes Guerreros de Japón, Libsa. ISBN 84-662-1229-9.

Enllaces esternos editar