Árabe mesopotámicu

L'árabe mesopotámicu, tamién conocíu como árabe iraquín ([ʢɪˈrɑːqi]), ye un continuu de variedaes del idioma árabe mutuamente intelixibles natives de la cuenca de Mesopotamia n'Iraq, según en Siria,[1] Irán,[1] sur de Turquía,[2] y comunidaes de falantes de la diáspora irakí.

لهجة عراقية
Faláu en
Faláu en Irán, Iraq y Siria
Númberu de falantes
Falantes Tipu Añu
15 700 000llingua materna2019
Datos
Familia Llingües arábigues
Sistema d'escritura alfabetu árabe
Códigos
ISO 639-3 acm
Mapa de distribución
Cambiar los datos en Wikidata

Historia editar

L'idioma araméu yera la llingua franca en Mesopotamia dende principios del mileniu I aC hasta finales del mileniu I de nuesa yera, y como puede esperase, l'árabe irakí amuesa signos d'un estracto araméu.[3] La variedá Gelet caltuvo carauterístiques del Araméu Babilónicu.[3]

Debíu al multiculturalismu iraquín inherente, según la so historia, l'árabe iraquín de la mesma lleva estensos préstamos nel so léxicu del araméu, acadiu, persa, curdu y turcu.

Variedaes editar

L'árabe mesopotámicu tien dos variedaes principales. Una distinción reconocer ente Gelet mesopotámicu y Qeltu mesopotámicu, los nomes que se deriven de la forma de dicir " yo dixi".[4]

El grupu del sur (Gelet) inclúi un dialeutu del Tigris, de les cualos la forma más conocida ye árabe de Bagdag, y un fialecto del Eufrates, conocíu como Furati. La variedá Gelet tamién se fala na provincia de Juzestán d'Irán.[1]

El grupu del norte (Qeltu) inclúi'l dialeutu de Tigris del norte, tamién conocíu como árabe mesopotámicu del Norte o Maslawi (por Mosul), según dialeutos xudíos y cristianos sectarios (como'l judeoárabe de Bagdag).

Distribución editar

Dambes variedaes, el Gelet y el Qeltu del árabe irakí son habladss en Siria,[1][2] d'antiguo nel Éufrates, esti d'Alepo, y más tarde faláu nel área del ríu Khabur y al traviés de la frontera de Turquía.[2]

El árabe chipriota comparte un gran númberu de carauterístiques comunes col árabe mesopotámicu;[5] especialmente la variedá norte, y llegóse a ver como pertenecientes a esti dialeutu.[6]

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Arabic, Mesopotamian | Ethnologue
  2. 2,0 2,1 2,2 Arabic, North Mesopotamian | Ethnologue
  3. 3,0 3,1 Muller-Kessler, Christa (July–September 2003). «Aramaic 'K', Lyk' and Iraqi Arabic 'Aku, Maku: The Mesopotamian Particles of Existence.». The Journal of the American Oriental Society 123 (3):  páxs. 641–646. 
  4. Mitchell, T. F. (1990). Pronouncing Arabic, Volume 2. Clarendon Press, páx. 37. ISBN 0-19-823989-0.
  5. Versteegh, Kees (2001). The Arabic Language. Edinburgh University Press, páx. 212. ISBN 0-7486-1436-2.
  6. Owens, Jonathan (2006). A Linguistic History of Arabic. Oxford University Press, páx. 274. ISBN 0-19-929082-2.