Aeropuertu Internacional de Washington-Dulles

aeropuertu de Dulles, Virxinia, que sirve l'área metropolitana de Washington, Estaos Xuníos

L'Aeropuertu Internacional de Washington-Dulles (IATA: IADOACI: KIADFAA LID: IAD) ye un aeropuertu públicu alcontráu a 32 quilómetros al oeste del Central Business District de Washington, D. C., nel condáu de Loudoun (Virxinia), EE.XX. sirve al área metropolitana de Washington, D. C.. Debe'l so nome a John Foster Dulles, Secretariu d'Estáu d'Estaos Xuníos sol mandatu de Dwight D. Eisenhower. Sirve como centru neurálxicu pa United Airlines y ye un aeropuertu de gran importancia pa JetBlue Airways. Ye la base principal pa l'aereollinia rexonal de Northwest Airlink, Compass Airlines.

Aeropuertu Internacional de Washington-Dulles
aeropuertu internacional y aeródromu de tráficu comercial
IATA: IAD • OACI: KIAD
Llocalización
PaísBandera de Estaos Xuníos d'América Estaos Xuníos
EstaosBandera de Virxinia Virxinia
Condáu condáu de Loudoun
Coordenaes 38°56′40″N 77°27′21″W / 38.94444°N 77.45583°O / 38.94444; -77.45583
Aeropuertu Internacional de Washington-Dulles alcuéntrase en los EE.XX.
Aeropuertu Internacional de Washington-Dulles
Aeropuertu Internacional de Washington-Dulles
Aeropuertu Internacional de Washington-Dulles (los EE.XX.)
Altitú 95,4 m
Historia y usu
Dueñu Metropolitan Washington Airports Authority (en) Traducir
Xestión Metropolitan Washington Airports Authority (en) Traducir
Orixe del nome Washington DC
John Foster Dulles
Arquiteutura
Arquiteutu/a Eero Saarinen
Inxenieru d'estructures Ammann & Whitney (es) Traducir
Aeropuertu
Ciudá a la que sirve Área metropolitana de Washington y Washington DC
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Nun día normal, ente 1.800 y 2.000 vuelos operen en Dulles, frente a los 1.000 o 1.200 de 2003. Sigue siendo la segunda salida más utilizada pa vuelos tresoceánicos de la Mariña Este de los Estaos Xuníos. Apocayá, cola desapaición d'Independence Air, JetBlue espandióse amodo en Dulles con seis vuelo diarios ensin escales a Boston y Nueva York. Tamién realiza vuelos ensin escales a Long Beach, Oakland, Fort Lauderdale, Las Vegas, West Palm Beach, San Xuan y San Diego, lo que fai de JetBlue la segunda compañía en Dulles en términos de destinos ensin escales. La creación de l'aereollinia de baxu costu Independence Air en 2004 llevó a IAD al 5ᵘ puestu na llista de los mayores aeropuertos estauxunidenses (partía de la posición 24), y convirtióse n'unu de los 10 aeropuertos más grandes del mundu. Nel so apoxéu, Independence xunto con JetBlue y AirTran Airways fixeron de Dulles el mayor centru de vuelos de baxu costo de los Estaos Xuníos. Southwest Airlines empezó a operar a la fin de 2006 dempués de la desapaición d'Independence Air.

L'aeropuertu ocupa unos 44,5 km² y ta asitiáu a 42 quilómetros al oeste del centru de Washington, na frontera ente'l Condáu de Fairfax y el Condáu de Loudoun. Atopar en parte nel pueblu de Chantilly y parte nel pueblu de Dulles. En 1958 baltóse'l pueblu de Willard pa consiguir l'espaciu necesariu pa Dulles, y les carreteres, baltáronse cases, tiendes y escueles. L'aeropuertu de Dulles ta alministráu pola Autoridá Metropolitana d'Aeropuertos de Washington. En 2005, pasaron por Dulles más de 27 millones de pasaxeros. Por cuenta de que l'aeropuertu atopar na frontera de los condaos de Fairfax y Loudoun, puede aterrizase en Fairfax y desapegar en Loudoun.

Historia editar

A la fin de la Segunda Guerra Mundial l'aviación y la población del área metropolitana de Washington crecieron, lo que llevó al Congresu de los Estaos Xuníos a aprobar l'Acta del Aeropuertu de Washington de 1950, que daba sofitu federal a un segundu aeropuertu. Dempués de delles propuestes iniciales que fracasaron, incluyendo la de crear un aeropuertu internacional no que ye güei el parque de Burke Lake, el llugar actual foi escoyíu pol presidente Dwight Eisenhower en 1958. De resultes d'ello, la población de Willard foi espulsada de les sos granxes, les sos tiendes, les sos ilesies y los sos llares.

L'aeropuertu orixinalmente pretendióse que se llamara "Aeropuertu Internacional de Chantilly", pero por cuenta de una lletra daqué suxerente de J.P. Richardson (The Big Bopper) de 1958 Chantilly Lace, l'aeropuertu foi bautizáu como Dulles.

La firma d'inxeniería civil Ammann and Whitney foi escoyida como contratistes xenerales. L'aeropuertu foi inauguráu pol presidente John F. Kennedy el 17 de payares de 1962. La terminal principal foi diseñada pol gran arquiteutu finés Eero Saarinen y ta perbién considerada pol so bellu y suxerente vuelu. Ello ye que la terminal del Aeropuertu Internacional de Taiwán Taoyuan en Taipéi inspirar na terminal de Saarinen en Dulles. Dulles foi'l primer aeropuertu del mundu diseñáu específicamente p'aviones de reaición, y munchos de los sos elementos arquiteutónicos fueron pioneros nel so tiempu. Les sales d'embarque móviles que llevaben a los pasaxeros dende l'avión a la terminal considerar pal futuru, anque esta innovación nun s'esportó a demasiaos aeropuertos del mundu. Les autoridaes entamaron retirar les sales d'espera móviles en favor d'una cinta tresportadora soterraña y pasiellos (lo qu'anguaño funciona na escampada B) como parte d'un gran sistema d'inxeniería que tamién va añader una escampada a la terminal principal y va construyir una nueva pista. Otres innovaciones, como terminales metanes les pistes y pistes extra llargues, diseñar pal so futuru usu como base espacial.

Anque se diseñó p'aviones de reaición, el primer vuelu que llegó foi un avión Super Electra de turbopropulsión de la compañía Eastern Air Lines procedente del aeropuertu del Aeropuertu Internacional Llibertá de Newark en Nueva Jersey. Nun principiu el costu de caltenimientu del aeropuertu yera mayor que'l so usu por cuenta de les llimitaciones nos vuelos nos años 60 y la distancia al centru de Washington (a 26 milles o 40 quilómetros). Sicasí Dulles foi creciendo de forma constante al empar que crecieron los barrios de la zona. El fechu de que l'Aeropuertu Nacional Ronald Reagan de Washington tuviera restricciones nel tipu d'aviones y l'algame de los vuelos fizo que la mayoría de los vuelos de llarga distancia de la zona vuelen a Dulles o al Aeropuertu Internacional de Baltimore-Washington en Maryland.

La era de los jumbos na aviación internacional empezó'l 15 de xineru de 1970 cuando la Primer Dama estauxunidense Pat Nixon bautizó un Boeing 747 de Pan Am en presencia del presidente de Pan Am Najeeb Halaby. En cuenta del típicu frayatu d'una botella de cava llanzóse agua de color coloráu, blancu y azul al avión. Esti primer vuelu d'un Boeing 747 de Pan Am foi dende Dulles al Aeropuertu Internacional de Heathrow de Londres.

Otru finxu na historia de l'aviación tuvo llugar el 24 de mayu de 1976 cuando'l primer vuelu supersónicu xunió Dulles con Europa. Un Concorde de British Airways voló dende Londres y un Concorde d'Air France llegó dende París. La polenca aeronave alliniar en Dulles pa faese una fotografía de llau a llau.

El 13 de xunu de 1983, el Space Shuttle Enterprise 'aterrizó' en Dulles enriba d'un Boeing 747 modificáu dempués de completar una xira europea y antes de volver a Edwards AFB. En 1985, el Enterprise foi asitiáu nun hangar cerca de la Pista 12/30 rimada de la construcción del Steven F. Udvar-Hazy Center.

Mientres los años 1980 un resolución del Senáu d'EE. XX. pa camudar el nome de Washington-Dulles a Washington-Eisenhower foi tornada, en gran parte por cuenta de los esfuercios de la familia Dulles y la creciente esmolición del gran gastu que se precisaría pa camudar les señales de tráficu pa los vehículos del aeropuertu.

 
Steven F. Udvar-Hazy Center.

Cuando se retiró'l SR-71 per parte del exércitu en 1990, realizóse un vuelu dende'l so llugar de nacencia na Planta 42 de la Fuercia Aérea de los Estaos Xuníos en Palmdale (California) hasta Dulles onde foi estremáu a un hangar especial rimada de la construcción del Steven F. Udvar-Hazy Center, estableciendo un récor de velocidá mariña a cuenta de 3418 km/h. El viaxe completu duró 64 minutos.[1]

El vuelu inaugural del Boeing 777 en serviciu comercial, un vuelu d'United Airlines dende l'aeropuertu de Londres-Heathrow, aterrizó en Dulles en 1995.

N'avientu de 2003, el Muséu Nacional del Aire y l'Espaciu d'EE. XX. abrió'l Steven F. Udvar-Hazy Center en Dulles. Los anexos al muséu alluguen un Concorde d'Air France, el Enola Gay B-29, el Space Shuttle Enterprise, el Boeing 367-80, que foi'l prototipu del Boeing 707 y otros vehículos aeroespaciales famosos, particularmente los que son demasiáu grandes pal edificiu del National Mall.

Empezando'l 19 d'abril de 2006, United Express movió les sos operaciones del Salón G al Salón A, que d'antiguo foi utilizáu pola sumida Independence Air que cesó les sos operaciones el 6 de xineru de 2006. La transición completóse'l 1 de mayu de 2006. [2] (enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y la última versión).

Desarrollu de Dulles (D2) editar

Según espandióse Dulles nos años 1980 y los años 1990, el volume d'operaciones fizo que la terminal principal quedárase pequeña y construyéronse nuevos salones en mediu, del campu, utilizando salones móviles pa traer pasaxeros hasta la terminal principal. Un túnel soterrañu consistente d'una pasarela de pasaxeros y ceres móviles abrir en 2004 enllazando la terminal principal y el Salón B. La MWAA empezó un programa de renovación del aeropuertu, pa incluyir un nuevu entresuelo de seguridá p'ayudar a solliviar les llinies de seguridá descomanadamente congestionadas que son familiares a los pasaxeros viaxando al traviés del aeropuertu. Tamién va haber un nuevu Sistema de Trenes, moteyáu "AeroTrain", (que circula sobre ruedes en cuenta de raíles convencionales) que lo ta desenvueltu anguaño Mitsubishi. La idea ye que'l tren reemplace los salones móviles que munchos pasaxeros atopen sobrecargados de xente y congestionados. El alministradores de Dulles dicem que nunca s'esperará un tren más de dos minutos, en contra de la espera media de 15 minutos y tiempu de viaxe de los salones móviles actual. La Fase 1 del Sistema de Trenes va incluyir una estación de terminal principal, una estación permanente nel Salón B, un accesu temporal pa los tamién temporales Salones C y D y una instalación de caltenimientu. Nel futuru, la fase final del desarrollu va tener la adición de dellos salones en mediu y una nueva terminal sur. Tamién, sol plan de desarrollu, construyéronse dos nuevos corredores pa "Ayudar na nuesa creciente demanda pal tráficu aereu" (MWAA 2005) y una espansión del Salón B utilizáu por munches aereollinies de baxu costu según llegaes internacionales. Los "Salones Entemedios" (Salones C y D) alluguen principalmente los vuelos d'United y American Airlines van ser baltaos pa construyir darréu un edificiu más ergonómicu.

Terminales editar

La terminal principal bandera de Dulles alluga la emisión de tickets, la recoyida d'equipaxes, el US Customs and Border Protection, les puertes Z y otres instalaciones de soporte. Dende equí los pasaxeros pueden tomar salones móviles escontra les sos escampaes, "plane mates" direutamente a los sos aviones o tomar la pasarela de pasaxeros a la escampada B. Los "plane mates" tamién s'utilicen pa tresportar pasaxeros que lleguen en vuelos internacionales direutamente al centru de inspaición US Customs and Border Protection allugáu na terminal principal.

Salones móviles editar

 
Un salón móvil llevando pasaxeros.

Dulles ye unu de los pocos aeropuertos qu'utilicen el sistema de salones móviles pal embarque y desembarque dende aviones. El "salón" consiste nun vagón de 56x16 pies montáu nuna tisoria d'un camión, capaz de tresportar 102 pasaxeros. Fueron diseñaos por Chrysler n'asociación con Budd Company. Los medios de tresporte delles vegaes son moteyaos "buggies llunares" for l'apariencia similar de les sos ruedes coles de los LRV.

El "Plane Mate" ye una variación evolucionada d'esti conceutu. La so apariencia ye similar a los salones móviles, pero pueden apaecer pola so cuenta en forma de héliz encaxando direutamente nun avión. Esto dexa a los pasaxeros baxase del avión direutamente y ser tresportáu a la terminal principal.

Col serviciu de danzadera dende la terminal principal direutamente a la rampla d'aviones, los pasaxeros podríen evitar les grandes distancies andando a salvo de la meteoroloxía, ruiu y fumos nel tarmac. Pero l'apaición de les pontes d'embarque y la construcción de les escampaes entemedia menguaron les ventayes del sistema.

Anguaño, l'aeropuertu utiliza 19 salones móviles pa tresferir pasaxeros ente les escampaes entemedies y escontra y dende l'edificiu de la terminal principal, m según 30 plane mates. A toos diéronse-y nomes de les abreviatures postales de los 50 estaos, p.ej.: VA, MD, AK, etc. La MWAA entama retirar el sistema de salones móviles conxuntamente en favor d'un sistema de tren soterrañu y un sistema de pasarela soterraña (agora en service pa la escampada B), como parte d'un gran programa d'inxeniería que tamién va añader una escampada a la terminal principal y dio al aeropuertu una cuarta pista d'aterrizaxe. Esta construcción ta teniendo llugar sol programa de Desarrollu de Dulles D2, nel que se van añader 12 puertes adicionales a la Escampada B, según una torre de control de 315 pies construyida una milla al sur de l'actual torre ATC, operativa dende 2006. Amás, va construyise la nueva Escampada C y el plan de construcción d'una quinta pista d'aterrizaxe adicional ta en procesu.

Terminal principal editar

 
El techu de la terminal, suspendíu nuna catenaria curvada sobre l'área de comprobación d'equipaxes, por aciu una banda tesa.

La terminal principal foi reconocida en 1966 pol American Institute of Architects pol so conceutu de diseñu. El so techu apaez suspendíu formando una curva catenaria, apurriendo un amplia área zarrada ensin nenguna columna. Pa llogralo, Eero Saarinen executó lo que foi la primera materialización de la tipoloxía estructural conocida como banda tesa, de formigón pretensado, nuna cubierta d'edificación. Alluga la emisión de tickets, la receición d'equipaxes y les instalaciones d'información, según l'Edificiu de Llegaes Internacionales pal procesamientu de pasaxeros.

Anque'l diseñu orixinal sigue intactu, la medría d'aereollinies de baxu costu y l'aumentu de los requisitos de seguridá causaron problemes funcionales, con llargues coles en puntos de comprobación de seguridá y situaciones multitudinaries nel más qu'afechu área de tickets mientres los picos d'arribación. Mientres les allegaes temporaes de viejes, la cola del puntu de control da la vuelta al área de tickets dafechu. Nestes instancies, dir dende'l final de la cola hasta'l principiu puede llevar ente 45 y 90 minutos. Les llinies de seguridá proyeutaes dixebraes pa "Pasaxeros Premium" dexa a los pasaxeros de primer Clase, Business y d'élite pa movese al traviés del control de seguridá más rápidu, sicasí.

Hai dos conxuntos de puertes na terminal principal. Hai árees d'espera p'aereollinies qu'escarecen de puertes físiques permanentes y por tanto utilicen Plane Mates. Tamién tán les apocayá abiertes Puertes "Z", qu'apurren serviciu a American Airlines.

Terminales Entemedies editar

Hai dos edificios de terminales entemedies: Unu contién los salones entemedios A y B y l'otru los salones entemedios C y D. Los salones C y D, completaos en 1983, fueron diseñaos pa ser un llugar temporal pa United Airlines, qu'empezó con operaciones d'enllaz nel aeropuertu en 1995 (dempués del revesosu desentendimientu del so enllaz nel Aeropuertu Internacional Hopkins). La so sustitución ta en desarrollu. El Salón G, construyíu como un allugamientu temporal pa los vuelos d'United Express, baltóse. Los Salones A y B son los primeres de los Salones entemedios permanentes.

Aereollinies y destinos editar

Destinos nacionales editar

 
Avión d'United Airlines nel aeropuertu.
 
Sala D del aeropuertu.
 
Sala D del aeropuertu.
 
Pasiellu del aeropuertu.
 
Sala C del aeropuertu.
 
Tren interterminales nel aeropuertu.
 
Tren interterminales nel aeropuertu.
 
Terminal Principal del aeropuertu.
 
Zona de documentación del aeropuertu.
 
Bandes de reclamu nacional del aeropuertu.
 
Variedá de Boeing 767-300ER y Boeing 777-200ER d'United Airlines na sala C en 2011.
 
Un Boeing 777-300ER d'All Nippon Airways rodando.
 
Un Boeing 737-800 d'American Airlines rodando.
 
Un Boeing 767-300ER d'Austrian Airlines aterrizanfo na pista 19C/1C.
 
Un Airbus A340-300 de South African Airways na Sala A.
 
Un Boeing 747-400 de Lufthansa rodando con fuerte agua.
 
Un Airbus A340-300 de Virgin Atlantic Airways na Sala A.
 
Un Boeing 777-200 d'United Airlines aterriza na pista 1C/19C.
Aereollinies Destinos
  Alaska Airlines Los Angeles, San Francisco, Seattle/Tacoma


  American Airlines Charlotte, Dallas/Fort Worth, Los Angeles, Miami (remata'l 19 d'avientu de 2018)[1]


  American Eagle Charlotte


  Delta Air Lines Atlanta, Minneapolis/St. Paul, Salt Lake City, Seattle/Tacoma


  Delta Connection Detroit, Minneapolis/St. Paul, Nueva York-JFK


  Frontier Airlines Austin, Denver, Las Vegas, Orlando, San Antonio, Tulsa
Estacional: Colorado Springs


  JetBlue Airways Boston, Nueva York-JFK


  Southwest Airlines Atlanta, Denver, Fort Lauderdale, Orlando


  United Airlines Atlanta, Austin, Boston, Chicago-O'Hare, Dallas/Fort Worth, Denver, Fort Lauderdale, Hartford, Honolulu, Houston-Intercontinental, Las Vegas, Los Angeles, Newark, Nueva Orleans, Orlando, Phoenix–Sky Harbor, Portland (ME), Portland (OR), Raleigh/Durham, Sacramento, San Diego, San Francisco, Seattle/Tacoma, Tampa
Estacional: Charleston (SC), Cincinnati, Cleveland, Eagle/Vail, Hayden/Steamboat Springs, Indianapolis, Jacksonville, Miami (reinicia'l 19 d'avientu de 2018)[2] Nashville, Norfolk, Pittsburgh, San Antonio


  United Express Albany, Atlanta, Austin, Boston, Buffalo, Burlington, Charleston (SC), Charleston (WV), Charlotte, Charlottesville (VA), Clarksburg (WV), Chattanooga (empecipia'l 4 d'ochobre de 2018),[3] Chicago-O'Hare, Cincinnati, Cleveland, Columbia (SC), Columbus–Glenn, Dallas-Fort Worth, Dayton, Detroit, Fayetteville (NC), Filadelfia, Grand Rapids, Greensboro, Greenville/Spartanburg, Harrisburg, Hartford, Houston-Intercontinental, Huntsville, Indianapolis, Ithaca (empecipia'l 4 d'ochobre de 2018),[3] Jacksonville, Kansas City, Knoxville, Lewisburg (WV), Louisville, Minneapolis/St. Paul, Nashville, Newark, Norfolk, Nueva Orleans, Nueva York-LaGuardia, Oklahoma City, Pittsburgh, Plattsburgh, Portland (ME), Providence, Raleigh, Richmond, Roanoke, Rochester (NY), San Antonio, San Luis, Savannah, Shenandoah Valley, State College (PA), Siracusa, Wilkes–Barre/Scranton (empecipia'l 4 d'ochobre de 2018),[3] Wilmington (NC)

Destinos internacionales editar

Ciudaes per país Nome del Aeropuertu Aereollinies
América del Norte
  Canadá
Montreal Aeropuertu Internacional Pierre Elliott Trudeau   Air Canada Express /   United Express
Ottawa Aeropuertu Internacional de Ottawa   United Express
Vancouver Aeropuertu Internacional de Vancouver   United Airlines (Estacional)
Toronto Aeropuertu Toronto City Centre   Porter Airlines
Aeropuertu Internacional Toronto Pearson   Air Canada Express /   United Express
  Méxicu
Cancún Aeropuertu Internacional de Cancún   Delta Air Lines (Estacional) /   United Airlines
Ciudá de Méxicu Aeropuertu Internacional de la Ciudá de Méxicu   Aeroméxico /   United Airlines
San José del Cabo Aeropuertu Internacional de Los Cabos   United Airlines (Estacional)
Centroamérica y El Caribe
  Aruba
Oranxestad Aeropuertu Internacional Reina Beatriz   United Airlines (Estacional)
  Les Bahames
Nasáu Aeropuertu Internacional Lynden Pindling   United Express (Estacional)
Costa Rica  Costa Rica
San Xosé Aeropuertu Internacional Juan Santamaría   United Airlines /   Volaris Costa Rica
  El Salvador
San Salvador Aeropuertu Internacional d'El Salvador   Avianca Salvador /   Volaris Costa Rica
  Guatemala
Ciudá de Guatemala Aeropuertu Internacional La Aurora   United Airlines (Estacional)
  Islles Caimán
George Town Aeropuertu Internacional Owen Roberts   United Airlines (Estacional)
  Islles Turques y Caicos
Providenciales Aeropuertu Internacional de Providenciales   United Airlines (Estacional)
  Islles Vírxenes Americanes
Saint Thomas Aeropuertu Internacional Cyril E. King   United Airlines (Estacional)
  Xamaica
Montego Bay Aeropuertu Internacional Sir Donald Sangster   United Airlines (Estacional)
  Panamá
Ciudá de Panamá Aeropuertu Internacional de Tocumen   Copa Airlines
  Puertu Ricu
San Xuan Aeropuertu Internacional Luis Muñoz Marín   United Airlines
  República Dominicana
Punta Cana Aeropuertu Internacional de Punta Cana   United Airlines (Estacional)
  Sint Maarten
Philipsburg Aeropuertu Internacional Princesa Xuliana   United Airlines (Estacional)
Sudamérica
  Bolivia
La Paz Aeropuertu Internacional El Alto   Avianca
  Brasil
São Paulo Aeropuertu Internacional de São Paulo-Guarulhos   United Airlines
  Colombia
Bogotá Aeropuertu Internacional El Dorado   Avianca
Europa
  Alemaña
Frankfurt del Main Aeropuertu de Frankfurt del Main   Lufthansa /   United Airlines
Múnich Aeropuertu Internacional de Múnich   Lufthansa /   United Airlines
  Austria
Viena Aeropuertu de Viena-Schwechat   Austrian Airlines
  Bélxica
Bruxeles Aeropuertu de Bruxeles   Brussels Airlines (Estacional) /   Primer Air (empecipia'l 2 de xunu de 2019)[4] /   United Airlines
  Dinamarca
Copenḥague Aeropuertu de Copenḥague-Kastrup   Scandinavian Airlines System
  Escocia
Edimburgu Aeropuertu d'Edimburgu   United Airlines (Estacional)
  España
Barcelona Aeropuertu de Barcelona-El Prat   United Airlines (Estacional)
Madrid Aeropuertu de Madrid-Barajas   United Airlines (Estacional)
  Francia
París Aeropuertu de París-Charles de Gaulle   Air France /   United Airlines
  Irlanda
Dublín Aeropuertu de Dublín   Aer Lingus /   United Airlines (Estacional)
  Islandia
Reikiavik Aeropuertu Internacional de Keflavík   Icelandair
  Italia
Roma Aeropuertu de Roma-Fiumicino   United Airlines (Estacional)
  Países Baxos
Ámsterdam Aeropuertu d'Ámsterdam-Schiphol   KLM /   United Airlines
  Portugal
Lisboa Aeropuertu de Lisboa   United Airlines (Estacional)
  Reinu Xuníu
Londres Aeropuertu de Londres-Heathrow   British Airways /   United Airlines /   Virgin Atlantic Airways
Aeropuertu de Londres-Stansted   Primer Air
  Rusia
Moscú Aeropuertu Internacional de Sheremétievo   Aeroflot
  Suiza
Xinebra Aeropuertu Internacional de Xinebra   United Airlines
Zúrich Aeropuertu Internacional de Zúrich   United Airlines
  Turquía
Istambul Aeropuertu Internacional Atatürk   Turkish Airlines
África
  Etiopía
Adís Abeba Aeropuertu Internacional de Bole   Ethiopian Airlines
  Ghana
Accra Aeropuertu Internacional de Kotoka   South African Airways
  Marruecos
Casablanca Aeropuertu Internacional Mohammed V   Royal Air Maroc
  Senegal
Dakar Aeropuertu Internacional de Dakar   South African Airways
  Sudáfrica
Johannesburgu Aeropuertu Internacional de Johannesburgu   South African Airways (Vía DKR)
Asia
  Arabia Saudita
Riyad Aeropuertu Internacional Rei Khalid   Saudi Arabian Airlines
Yida Aeropuertu Internacional Rei Abdulaziz   Saudi Arabian Airlines
  China
Beixín Aeropuertu Internacional de Beixín-Capital   Air China /   United Airlines
  Corea del Sur
Seúl Aeropuertu Internacional d'Incheon   Korean Air
  Emiratos Árabes Xuníos
Abu Dhabi Aeropuertu Internacional d'Abu Dhabi   Etihad Airways
Dubái Aeropuertu Internacional de Dubái   Emirates
  Ḥong Kong
Ḥong Kong Aeropuertu Internacional de Hong Kong   Cathay Pacific
  India
Nueva Delhi Aeropuertu Internacional Indira Gandhi   Air India
  Israel
Tel Aviv Aeropuertu Internacional Ben Gurión   United Airlines (empecipia'l 22 de mayu de 2019)[5]
  Xapón
Tokiu Aeropuertu Internacional de Narita   All Nippon Airways /   United Airlines
  Qatar
Doḥa Aeropuertu Internacional Hamad   Qatar Airways

Destinos Estacionales editar

Ciudaes per país Nome del Aeropuertu Aereollinies
Norteamérica
  Canadá
Ciudá de Québec Aeropuertu internacional Jean-Lesage de Québec   United Express
Halifax Aeropuertu Internacional de Halifax-Stanfield   United Express
Vancouver Aeropuertu Internacional de Vancouver   United Airlines
  Méxicu
Cancún Aeropuertu Internacional de Cancún   Delta Air Lines /   Frontier Airlines
Centroamérica y El Caribe
  Les Bahames
Nasáu Aeropuertu Internacional Lynden Pindling   United Express
  Xamaica
Montego Bay Aeropuertu Internacional Sangster   United Airlines
  República Dominicana
Punta Cana Aeropuertu Internacional de Punta Cana   United Airlines
Europa
  Bélxica
Bruxeles Aeropuertu de Bruxeles-National   Brussels Airlines
  España
Barcelona Aeropuertu Internacional El Prat   United Airlines
Madrid Aeropuertu Adolfo Suárez Madrid-Barajas   United Airlines
  Irlanda
Dublín Aeropuertu de Dublín   Aer Lingus
  Italia
Roma Aeropuertu de Roma-Fiumicino   United Airlines
  Portugal
Lisboa Aeropuertu Internacional de Lisboa   United Airlines
  Reinu Xuníu
Mánchester Aeropuertu de Mánchester   United Airlines

Carga editar

 
Un Antonov An-124 nel aeropuertu.
Aereollinies Destinos
FedEx Express Indianapolis, Memphis, Newark, Nueva York–JFK


FedEx Feeder
operáu por Mountain Air Cargo
Newark


UPS Airlines Louisville

Salones d'aereollinies editar

Los miemtros de Star Alliance ensin un salón ufierten accesu a los salones d'alfombra colorada d'United, ente qu'otres aereollinies que nun operen nun salón de la so propiedá ufierten accesu a salones d'aereollinies acomuñaes.

Tresporte dende y escontra l'aeropuertu editar

 
Semeya aérea.

Puede aportase a Dulles al traviés de la carretera d'accesu a Dulles. Anguaño, el metro de Washington namái ufierta un metrobus, el númberu 5A, pero una nueva llinia de metro, la Llinia Gris, va coneutar Dulles y Washington en 2015. L'autobús 5A fai poques paraes hasta llegar a Washington, ente les que tán la de Herndon-Monroe o la parada de metro Rosslyn en Arlington, Virxinia. L'autobús númberu 950 de la compañía Fairfax Connector lleva a los pasaxeros dende Reston (Virxinia) hasta la estación de Herdon-Monroe, onde pueden coyer el 5A.

Una forma más cara de llegar al aeropuertu ye l'autobús Washington Flyer que circula cada 30 minutos dende l'aeropuertu hasta la parada de metro West Falls Church-VT/UVA. Mientres munchos años, los autobuses Greyhound dieron serviciu al aeropuertu dende ciudaes de Virxinia: Harrisonburg, Charlottesville (dende la estación d'autobuses y dende la estación de tren), Staunton y Roanok. El serviciu atayóse na seronda de 2005.

Accidentes ya incidentes editar

El 1 d'avientu de 1974, un vuelu empobináu a Dulles, el Vuelu 514 de la TWA, estrellar nel Monte Weather.

El 18 de xunu de 1994, un Learjet 25 operáu pol tresportista mexicanu TAESA estrellar nos árboles mientres s'averaba al aeropuertu del sur. Morrieron dolce persones. Los pasaxeros taben volando p'asistir a la Copa Mundial de Fútbol de 1994 que se taba apostando en Washington D.C.

Un vuelu dende Dulles, el Vuelu 77 d'American Airlines, foi estrelláu por terroristes n'El Pentágonu el 11 de setiembre de 2001.

El 25 de mayu de 2007, el Vuelu 897 d'United Airlines, un vuelu de Dulles a Beixín, esperimentó una quema nel motor nel despegue. El vuelu volvió a Dulles aterrizando de manera segura. Nun hubo fatalidaes o mancaes ente los pasaxeros y la tripulación.

Dulles na ficción editar

L'aeropuertu Dulles foi l'escenariu de munches películes basaes en Washington, empezando pocu dempués de l'apertura del aeropuertu cola película de 1964 Siete Díes en mayu.

La película d'aición Die Hard 2 ta asitiada principalmente nel Aeropuertu Dulles. L'argumentu de la película inclúi tomar del poder de la torre de control del aeropuero y de los sistemes de comunicación per parte de terroristes, conducíos pol Coronel Stuart (William Sadler), que darréu utiliza l'equipamientu pa prevenis a les aereollinies d'aterrizar, demostrando les consecuencies confundiendo a un avión y estrellándose na pista. Esto ye asina hasta que llega'l policía de Nueva York John McClane (Bruce Willis) pa para-yos d'estrellar más aviones, unu de los cualos lleva a la so muyer a bordu. Esta película nun foi rodada en Dulles, los sustitutos fueron l'Aeropuertu Internacional de Los Angeles (LAX) y el yá zarráu Aeropuertu Internacional Stapleton en Denver. Una inconsistencia notada ye la esistencia de cabines de teléfonu de Pacific Bell na terminal principal (la compañía de teléfonos que sirvía en Dulles nesi momentu yera GTE y el territoriu más cercanu de PacBell taba a miles de quilómetros).

Parte del thriller The Package (protagonizada por Gene Hackman y Tommy Lee Jones) tien llugar en Dulles. Sicasí, el sustitutu de Dulles esta vegada foi l'Aeropuertu Internacional Chicago-O'Hare.

Porciones de los trés remortines de la película de catrástrofes Aeropuertu foi rodadad en Dulles: Airport 1975, con Charlton Heston, Karen Black y George Kennedy, Airport '77, con Jack Lemmon, Christopher Lee y George Kennedy y El Concorde: Aeropuertu 79.

La novela de Tom Clancy, La Caza del Ochobre Colorado noma a Dulles en delles partes como cuando los sobrevivientes del Ochobre Colorado son embarcaos de vuelta a Rusia y cuando Jack Ryan, el protegonista, vuala de vuelta a la so casa.

Dulles tamién sirvió como sustitutu pal aeropuertu de Nueva York, na comedia de 1999, Fuercies de la Naturaleza. Mientres tán nel aeropuertu de Nueva York, reconozse la terminal principal.

Numberosos episodios de The X-Files muetran l'aición teniendo llugar nel Aeropuertu de Dulles.

L'Aeropuertu de Dulles apaeció nun episodiu de The Simpsons, cuando la familia gana un viaxe a capitol city.

L'Aeropuertu Bayview en Need for Speed: Underground 2 ye una copia de la terminal principal del Aeropuertu Dulles.

Aeropuertos cercanos[6] editar

Ver tamién editar

Referencies editar

  1. «United adding Miami-Washington Dulles flights as American drops route». Consultáu'l 31 de xunetu de 2018.
  2. «United to add IAD to Mia service». Consultáu'l 30 de xunetu de 2018.
  3. 3,0 3,1 3,2 «United adjusts Newark domestic network from Oct 2018». Consultáu'l 13 de mayu de 2018.
  4. «$149 Europe fares: Primer Air adds three new O.S. routes». USA Today. Consultáu'l 21 d'agostu de 2018.
  5. «United Airlines Announces New Nonstop Service Between Washington, D.C. and Tel Aviv». Consultáu'l 2 d'agostu de 2018.
  6. «Aeropuertu Internacional Washington-Dulles (IAD)» (mayu de 2017). Consultáu'l 19 de mayu de 2017.

Enllaces esternos editar