Alderique:Torá

Último comentario: hai 3 años por DaríuMP en el tema Seutuaxinta

¿Correspuende a l'Antigu Testamentu cristianu?

editar

Ye difícil dicir esactamente cómu pue haber comparanza ente la Torá y l'Antiguu Testamentu cristianu, yá que esisten distintes versiones de lo que ta incluyíu nel Antiguu Testamentu dependiendo de la secta del cristianismu a la qu'ún perteneza. Equí hai xuna tabla escelente qu'amuesa les diferencies na inclusión de llibros y el so orde nel Antiguu Testamentu pal xudaísmu y los principales enclinos del cristianismu: [1] --DaríuMP (alderique) 14:57 1 abr 2021 (UTC)Responder

Treslliteración de חֲמִשָׁה חֻמְּשֵׁי תוֹרָה

editar

Jamishá Jumshéi Torá. Col sinificáu lliteral: les cinco quintes partes de la Torá. La palabra jumash (חומש) deriva del femenín jamesh (חמש), que significa "cinco" o, más esactamente, "un quintu". Los jumashim son:Bereshit, Xemot, Vayikrá, Bamidbar y Devarim. --DaríuMP (alderique) 15:21 1 abr 2021 (UTC)Responder

Significáu

editar

El significáu más lliteral de תּוֹרָה (Torá), ye enseñanza, n'hebréu modernu 'teoría'.Interpretar la pallabra 'Torá' como 'llei' ye lo mesmo qu'interpretar la palabra 'padre' como 'disciplinariu' (Ancient Hebrew Dictionary, escritu por Jeff A. Benner).

הֲלָכָה (Halajá) tien como primeres acepciones llei , 'riegla'y 'norma'. Ye más aclaratoria la cononcida oposición entre Halajá y Hagadá, siendo esta postrera un tipu de midrash rabínicu que se basa en fragmentos non llegales de la Escritura, baltes como secciones didáutiques o hestóriques. Halajá por tantu son midrashim llegales, basaos directamente na Torá. (Pocket Dictionary for the Study of Biblical Hebrew de Todd J. Murphy).

--DaríuMP (alderique) 16:09 1 abr 2021 (UTC)Responder

Pentateucu

editar

Foi nel períodu helenísticu o alexandrín cuando'l lexema 'teujo' (τευχω) utilizóse para nomar un pliegu de fueyes de papiru cosíes. Na anterior dómina clásica tenía'l significáu de 'vasu' o 'urna'. --DaríuMP (alderique) 18:33 2 abr 2021 (UTC)Responder

Seutuaxinta

editar

Los 72 sabios namá traducieron la Torá pero col pasu del tiempu fuéronse añediendo versiones griegues d'otros llibros. Exemplu de llibru agregáu y la so versión viciada ye la 'traducción' incorrecta de la voz hebrea almá (עלמה) como 'virxe', cuando en realidá significa 'doncella', 'muyer nueva', 'rapaza', nel llibru de Isaías. --DaríuMP (alderique) 18:59 2 abr 2021 (UTC)Responder

Volver a la páxina «Torá».