L'alfabetu siríacu ye un sistema d'escritura utilizáu pa escribir el siríacu a partir del sieglu 1 e.C. Sieglu ISieglu I[3] Contién 22 lletres que provienen del alfabetu araméu. Ye una escritura cursiva, que s'escribe de derecha a izquierda.

Sistema d'escrituraAlfabetu siríacu
Tipos sistema d'escritura natural, abyad, alfabetu de caxa única y sistema d'escritura
Llingües Araméu, Idioma siríacu, neoarameo occidental (es) Traducir, Neoarameo asiriu, caldeo neoarameo (es) Traducir, turoyo (es) Traducir, arameo cristiano palestino (es) Traducir, Idioma malabar, árabe y Idioma sogdianu
Dates 1
Orixe Siria
Basáu en alfabetu araméu
Eponimu Siria
ISO 15924 Syrc (135)
Direición del testu de derecha a izquierda
Estaya Unicode U+0700-074F[1] y U+0860-086F[2]
Cambiar los datos en Wikidata

L'alfabetu siríacu nun contién les mayúscules, esto ye, la primer lletra de la frase nun s'estrema de toes otres lletres por midida. Polo tanto los nomes propios nun s'escriben con lletres especiales.

Padre nuesu en siríacu
ʔĀlap Bēṯ Gāmal Dālaṯ Wāw Zayn Ḥēṯ Ṭēṯ Yōḏ Kāp
ܐ ܒ ܓ ܕ ܗ ܘ ܙ ܚ ܛ ܝ ܟܟ
ܟ
Lāmaḏ Mīm Nūn Semkaṯ ʕĒ Ṣāḏē Qōp Rēš Šīn Ṯaw
ܠ ܡܡ ܢܢ ܣ ܥ ܦ ܨ ܩ ܪ ܫ ܬ
ܡ ܢ

Variaciones del alfabetu siríacu editar

El tipu d'escritura, nel cual fueron escritos los manuscritos más antiguos (hasta'l sieglu V), ye conocíu pol nome ʔyeṭrangelå (provién del griegu redonda’). Dempués de la división de la Ilesia Asiria Oriental nos nestorianos y los jacobitas caúna d'elles tuvo'l so propiu tipu d'escritura.

Alfabetu siríacu orientalnestoriano», «caldéu» o «asiriu») esta variación del alfabetu siríacu apaeció como una variante separada del alfabetu siríacu al sieglu VII. En siríacu esti tipu d'escritura llámase madnḥāyā (lliteralmente quier dicir ‛oriental'). Pola forma de les lletres alfabetu siríacu oriental ye más cercanu al ʔyeṭrangelå, que l'alfabetu siríacu occidental.

Alfabetu siríacu occidental («jacobita» o «maronita») esta variación del alfabetu siríacu apaeció como una variante separada del alfabetu siríacu a los manuscritos siríacos dende finales del sieglu VIII. Nel siríacu (occidental) esti tipu d'escritura llámase serṭā (lliteralmente quier dicir ‛llinia’), provién de serṭo pšyṭo ‛escritura fácil/habitual'.

Les lletres, como yá se dixera, marquen namái les consonante, igual que n'hebréu o n'árabe. A los finales del sieglu VII o a los principios del sieglu VIII, fueron creaes dos sistemes de vocalización del alfabetu siríacu. Al oriente utilizó'l sistema de vocalización, qu'usaba los símbolos que podíen ser escritos tantu enriba de la lletra, como debaxo de la lletra. Estos símbolos utilizar pa representar ocho vocales, 4 llargues y 4 curties. Sicasí al occidente los jacobitas pa representar les vocales utilizaron variaciones de les lletres griegues, que tamién podríen tar enriba o debaxo de la lletra. Estos símbolos utilizar pa representar 5 vocales, ensin cuntar col so llargor, pero añediendo la vocal neutra.

Lletra ʔyeṭrangelå (escritura clásico) madnḥāyā (escritura oriental) Unicode Nome Pronunciación
Forma
normal
Final
amestada
Final
non amestada
Forma
normal
Final
amestada
Final
non amestada
ʔĀlap           1   ܐ 1 ʔ
o nun se pronuncia
Bēṯ             ܒ 2 fuerte: b
nidiu: β
Gāmal             ܓ 3 fuerte: g
nidiu: ɣ
Dālaṯ             ܕ 4 fuerte: d
nidiu: ð
            ܗ 5 h
Wāw             ܘ 6 consonantes: w
mater lectionis: o i o
Zayn             ܙ 7 z
Ḥēṯ             ܚ 8
Ṭēṯ             ܛ 9
Yōḏ             ܝ 10 consonantes: j
mater lectionis: i
Kāp             ܟ 20 fuerte: k
nidiu: χ
Lāmaḏ             ܠ 30 l
Mīm             ܡ 40 m
Nūn             ܢ 50 n
Semkaṯ           /     ܣ / ܤ 60 s
ʕĒ             ܥ 70 ʕ
            ܦ 80 fuerte: p
nidiu: f
Ṣāḏē             ܨ 90
Qōp             ܩ 100 q
Rēš             ܪ 200 r
Šīn             ܫ 300 ʃ
Ṯaw             ܬ 400 fuerte: t
nidiu: θ

1 Dempués de la Dālaṯ o Rēš, la ʔĀlap de normal tien la forma normal en cuenta de la forma final.

Lligadures editar

Nome ʔyeṭrangelå madnḥāyā Unicode Descripción
Forma
normal
Final
amestada
Final
non lligada
!Forma
normal
Final
lligada
Final
non amestada
                Lāmaḏ y ʔĀlap
xuntes a la fin de la pallabra
                /     Ṯaw i ʔĀlap
xuntes a la fin de la pallabra
                Hē y Yōḏ
xuntes a la fin de la pallabra


Diacrítica editar

L'alfabetu siríco a Unicode editar

L'intervalu Unicode del siríac ye Unu+0700 ... Unu+074F.

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 B @Y |

id="1071" |F

700 ܀ ܁ ܂ ܃ ܄ ܅ ܆ ܇ ܈ ܉ ܊ ܋ ܌ ܍ ܎ ܏
710 ܐ ܑ ܒ ܓ ܔ ܕ ܖ ܗ ܘ ܙ ܚ ܛ ܜ ܝ ܞ ܟ
720 ܠ ܡ ܢ ܣ ܤ ܥ ܦ ܧ ܨ ܩ ܪ ܫ ܬ ܭ ܮ ܯ
730 ܰ ܱ ܲ ܳ ܴ ܵ ܶ ܷ ܸ ܹ ܺ ܻ ܼ ܽ ܾ ܿ
740 ݀ ݁ ݂ ݃ ݄ ݅ ݆ ݇ ݈ ݉ ݊ ݋ ݌ ݍ ݎ ݏ

Ver tamién editar

Lliteratura editar

  • Дирингер Д, Алфавит. — М.: Едиториал УРСС, 2004.
  • Фридрих И. История письма. — М.: Едиториал УРСС, 2004.

Enllaces esternos editar

Referencies editar

  1. URL de la referencia: https://www.unicode.org/charts/PDF/U0700.pdf.
  2. URL de la referencia: https://www.unicode.org/versions/Unicode13.0.0/ch09.pdf.
  3. «Britannica - Syriac alphabet». Encyclopædia Britannica Online. Consultáu'l 7 de febreru de 2015.