Alfafara ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Asitiáu nel norte de la provincia d'Alicante, na comarca del Condáu de Cocentaina. Cuenta con 419 hab. (2023)[2][3].

Alfafara
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
ProvinciaBandera de Alacant provincia d'Alacant
Comarques Condado de Cocentaina (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde d'Alfafara Toni Cloquell Tudela
Nome oficial Alfafara (ca)[1]
Códigu postal 03838
Xeografía
Coordenaes 38°46′21″N 0°33′22″W / 38.7725°N 0.5561°O / 38.7725; -0.5561
Alfafara alcuéntrase n'España
Alfafara
Alfafara
Alfafara (España)
Superficie 19.78 km²
Altitú 582 m
Llenda con
Demografía
Población 419 hab. (2023)
- 202 homes (2019)

- 208 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Condado de Cocentaina (es) Traducir
0.02% de provincia d'Alacant
0.01% de Comunidá Valenciana
0% de España
Densidá 21,18 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
alfafara.es
Cambiar los datos en Wikidata

Toponimia editar

El topónimu deriva del árabe الفخارة (al-faḫāra), «l'alfarería».[4]

Xeografía editar

Alfafara asítiase nel norte de la provincia d'Alicante, pertenez a la Contorna del Comtat, tópase enclavada xunto a la Sierra Mariola, na valleta de Agres, ente les Sierres de Agullent y Mariola, na zona estremera de les provincies d'Alicante y Valencia. Les sos llendes son al norte, Agullent y Onteniente; al sur y oeste, Bocairent y al Este, Agres.

A la población aportar pela carretera comarcal CV-700, que va de Muriu del Alcói a Bocairent, qu'enllaza cola carretera nacional de Villena a Alcudia de Crespins.

El terrén ye bien irregular, en zones llanes nel centru y bien montascosu nes aguaes norte de la Sierra Mariola.

La situación de la población, enclavada na Sierra Mariola, poblada de pinares, monte mediterraneu y yerbes arumoses, fai qu'abonden numberoses paraxes pintoresques y bien recomendables pa escursiones y acampaes; ente les que cabo destacar el Pinar de la Vila, Bassa Nova, Font del Tarragó, Cova la Font, Font de Carbonell, L´ermita de la Creu, Coves de les Finestres, El Pantanet, l´Assut, Barranc de Falces, amás de munchos manantiales d'agua a lo llargo y anchu de tol términu, como la Font del Cantal de la Vila, Font del Moro, Malagana, Font del Regall, Bassa Nova, Font del Tarragó, Fontanarets, Barranc de la Mola, Peña la Tosca, Els Banzaos, Font del Vi, Barranquet del Rei, Les Bassetes, Carbonell, Bancal Redó, Font del Sagristà.

Historia editar

Hai constancia que los primeros pobladores yeren íberos polos restos atopaos en Cabec de Mariola o de la Cova, Cabec de Serrelles, Cabec de les Monserraes, Lloma de Carbonell y la Cova Bolumini. Foi un llugar musulmán como lu demuestra'l so nome árabe “alfawara” que significa fonte o surtidor y que, probablemente fai referencia a la Peña del Remexu, saltu d'agua que cai con fuercia en dómines d'agua.

Dempués de la conquista de Biar por Xaime I d'Aragón, sobre al añu 1245, esti llugar musulmán conceder en señoríu a Ximén Pérez d´Orís en 1250, y darréu en 1292, foi vendida a Pere d'Artés.

En 1370, el rei Pedru IV el Ceremoniosu, incorporar a la villa de Bocairent, de la cual dixébrase en 1632, por Felipe IV, por aciu la concesión del títulu d'Universidá de Alfafara.

Canónicamente la parroquia de Alfafara ta amestada a la de Bocairent dende l'añu 1437, por decisión del arzobispu Fray Tomás de Villanueva, ratificada dempués pola bulda de San Pio V, en1566 hasta 1782, concediéndo-y la potestá de ser parroquia independiente.

Hasta1707 la población queda incorporada a la Gobernación de Xàtiva y dempués hasta l'añu 1833, a la Gobernación de Montesa. A partir d'esta fecha incorporar a la provincia d'Alicante, perteneciendo anguaño al partíu xudicial d'Alcói.

Demografía editar

Alfafara cunta con 419 hab. (2023)[2][5].

Evolución demográfica de Alfafara
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 2019
Población 660 618 562 668 622 595 644 600 484 458 403 374 394 422 410

Política editar

 

Eleiciones municipales del 24 de mayu de 2015

Partíu Candidatu
Votos
Conceyales
Partíu Socialista del País Valencianu-PSOE   Raquel Vicedo Vicedo 192 70,59 % 6   2
Partíu Popular   Juan Pedro Sales Arqueros 61 22,43 % 1   2
Fonte: Ministeriu del Interior (España).[6]
 
Conceyu de Alfafara.
Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Evaristo Francés Tudela   AP
1983-1987 Vicente Terol Cabanes   AP
1987-1991 José Sanz Pascual   PSPV-PSOE
1991-1995 José Sanz Pascual   PSPV-PSOE
1995-1999 José Sanz Pascual   PSPV-PSOE
1999-2003 José Sanz Pascual   PSPV-PSOE
2003-2007 José Sanz Pascual   PSPV-PSOE
2007-2011 José Sanz Pascual   PSPV-PSOE
2011-2015 José Sanz Pascual   PSPV-PSOE
2015-2019 Raquel Vicedo Vicedo   PSPV-PSOE
2019-2023 Toni Cloquell Tudela Gent per Alfafara
2023- n/d n/d

.

Economía editar

Basar en pequeñes esplotaciones agrícoles de secanu, olivar, frutales y ceberes. Tamién hai pequeñes empreses de filo, envases de plásticu, industries caseres y de servicios.

Patrimoniu editar

 
Ilesia de la Tresfiguración del Señor.
  • Ilesia de la Tresfiguración del Señor. De claru estilu románicu.
  • Restos arqueolóxicos. Conócense restos de los primeros tiempos de la Edá de los metales na Cova el Bolumini, onde hubo un enterramientu coleutivu; de plena edá del bronce son los restos d'un pequeñu pobláu sito en Monserraes.De la cultura ibérica son los restos del Cabec de la Cova y del importante pobláu del Cabec de Merita. De los tiempos de la romanización son les cerámiques que s'atopen en Els Recorrals, y de dómina tardientu-romana, les sepultures escavaes na roca del Más del Pou. Especial mención tien de faese de les Coves de les Finestres, cueves artificiales abiertes nes roques verticales.

Fiestes llocales editar

  • Fiestes patronales. Celébrense los díes 5, 6, 7 y 8 d'agostu, n'honor a los Santos Patronos el Salvador, la Divina Aurora y San Roque.

Gastronomía editar

Teniendo en cuenta que'l principal productu agrícola de la población ye l'aceite, los platos típicos son los denominaos "Mulladors", ente los que cabo destacar la "Pericana" y "l´espencat", a base de tomate, los pimientos, ayos, fabes, perexil, entemecíu con atún, bacaláu o capellans. Amás tán la "borreta" de pataques con bacalao y espinaques, "la sang amb ceba", "el pucheru de pelotes o fasedures".

D'ente los arroces, "Arroz al fornu" (Arros al forn), "Calderu", "Arrós de dejuni", "Arroz con pencas, xudíes y nabos" (Arrós amb penques i fesols i naps). Tocantes a los postres destaquen la "Calabaza al fornu", "pasteles de boniato" (els pastissos de moniato), "el codonyat", "buñuelos" (els bunyols), "la Torta Cristina" (Les coques cristines), "la tortà", "la Fabiola", "els casquinyols", "los sollutos" (els sollutos).

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. 2,0 2,1 Afirmao en: Padrón municipal d'España de 2023. Autor: Institutu Nacional d'Estadística. Data d'espublización: 13 avientu 2023.
  3. oficina de rexistru
  4. Asín Palacios, Miguel (1940). Contribución a la toponimia árabe d'España. Madrid: Conseyu Cimeru d'Investigaciones Científiques, páx. 58.
  5. oficina de rexistru
  6. «Resultaos Eleiciones Municipales 2015». Consultáu'l 27 de mayu de 2015.

Enllaces esternos editar