Aliaguilla

conceyu de la provincia de Cuenca (España)


Aliaguilla ye un conceyu español de la provincia de Cuenca, na comunidá autónoma de Castiella-La Mancha. Ta asitiáu mui cerca de la llende cola Comunidá Valenciana.

Aliaguilla
Alministración
País España
AutonomíaBandera de Castiella-La Mancha Castiella-La Mancha
Provincia provincia de Cuenca
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde d'Aliaguilla Manuel Sáez Palomares (PSOE Castiella-La Mancha)
Nome oficial Aliaguilla (es)[1]
Códigu postal 16313
Xeografía
Coordenaes 39°44′30″N 1°19′40″W / 39.741666666667°N 1.3277777777778°O / 39.741666666667; -1.3277777777778
Aliaguilla alcuéntrase n'España
Aliaguilla
Aliaguilla
Aliaguilla (España)
Superficie 103.8 km²
Altitú 1090 m
Llenda con Garaballa, Mira, Talayuelas, Sinarcas y Camporrobles
Demografía
Población 620 hab. (2023)
- 331 homes (2019)

- 311 muyeres (2019)
Porcentaxe 0% de provincia de Cuenca
0.03% de Castiella-La Mancha
0% de España
Densidá 5,97 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Cambiar los datos en Wikidata

Según diz el Corpus de Castiellos Medievales de Castiella: nel visu del cuetu Cuesta de la Torre, en que la so falda ta asitiáu'l pueblu, hubo una pequeña talaya o castiellu de calter defensivu y de vixilancia perteneciente al Marquesáu de Moya, del cual formaba parte, que los sos restos sumieron.

El conceyu actual ta asitiáu na falda sur d'un cuetu llamáu Cuesta de la Torre, ensin dulda pola so talaya medieval, onde tuvo principiu esta población. Nel so términu, en Torre de la Güerta, tópase un castiellu musulmán asitiáu a media hora del cascu urbanu.

A 3 quilómetros de la llocalidá ta la Cueva de Collada de Plata y cerca d'ella, nel monte Sobraríes, atopáronse restos d'un poblamientu fortificáu d'orixe íberu y monedes romanes pertenecientes a la plaza de Sobraríes.

Población editar

Xeografía editar

Aliaguilla atopar al este de la provincia, xunto a la sierra del mesmu nome. Parte coles siguientes llocalidaes: Mira, Garaballa, Talayuelas y Casillas de Ranera, Camporrobles, Sinarcas y Utiel, estos trés últimes de la provincia de Valencia.

  • Altitú: 1090 metros.
  • Llatitú: 39º 44' N
  • Llargor: 1º 19' O

Alministración editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 José Ramírez PCE
1983-1987 José Martínez Bernés PCE
1987-1991 Tomás PSOE
1991-1995 Tomás PSOE
1995-1999 Tomás PSOE
1999-2003 Vicente Martínez Sánchez PSOE
2003-2007 Ángel Martínez Hernández PSOE
2007-2011 Ángel Martínez Hernández PSOE
2011-2015 Ángel Martínez Hernández PSOE
2015-2019 n/d n/d
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Patrimoniu históricu-artísticu editar

Arquiteutura relixosa editar

  • Ilesia parroquial de l'Asunción. Notable edificiu con atriu esterior y dos grandes arcaes de mediu puntu, y senciella torre cuadrangular a los pies, llau de la epístola. La entrada al templu tien otra arcada coles mesmes de mediu puntu, adovelada y con altes impostas volaes. L'interior ye d'una sola nave basada en cuatro tramos separaos por pilastres ornadas de damasquinado y un ábside de tres lados: destaca la decoración de yesería na bóveda y les pintures del techu. Los elementos barrocos fueron añadíos tres la reconstrucción del templu na segunda metá del sieglu XVII (1670), obra atribuyida a Tomás Cortés Plazoleta, maestru canteru vecín de Moya. El templu guarda una bella talla de san Antonio de Padua.
  • Mientres la Revolución Española de 1936, el templu sufrió la destrucción d'altares y la quema de les sos imáxenes, daños estensivos a la ermita de San Antonio. Coles mesmes, foi quemáu l'Archivu Parroquial (y Municipal) y les ropes de cultu, les campanes fueron tiraes y robaes. La casa parroquial foi tamién asaltada y escalada y el párrocu –don Ángel Cañete Jiménez- asesináu: el so cuerpu foi atopáu nuna finca particular del términu de Garaballa.[2]
  • Ermita de San Antonio Abá. Interesante edificiu asitiáu nes proximidaes el pueblu, paraxa de La Hoya. Tien una senciella portada, entrada n'arcu de mediu puntu, planta de cruz llatina, y gran bóveda de cañón con lunetos y decorada nel cruceru. Adosada al edificiu, caltién la casa del freru qu'ataño curiaba del ermitorio, singular amuesa d'arquiteutura vernacular: el so interior caltién una distribución tradicional, cocina, alacenes, cuartu.

Fiestes y tradiciones editar

Aliaguilla celebra les sos fiestes nos meses de xunu, el día 13, y agostu, el día 16, n'honor a San Antonio de Padua, patrón de la llocalidá, y San Roque, respeutivamente.

L'últimu fin de selmana de xunetu tien llugar la Feria Ganadera, Agrícola y Gastronómica.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. Sánchez Garzón, 2016, p. Cita web.

Bibliografía editar

Ver tamién editar

Enllaces esternos editar