Almoines ye un conceyu español de la Comunidá Valenciana, perteneciente a la provincia de Valencia, na comarca de la Safor.

Almoines
escudo de Almoines (es) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Safor
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcaldesa d'Almoines Joan Cardona (es) Traducir
Nome oficial Almoines (ca)[1]
Códigu postal 46723
Xeografía
Coordenaes 38°56′36″N 0°10′56″W / 38.943333333333°N 0.18222222222222°O / 38.943333333333; -0.18222222222222
Almoines alcuéntrase n'España
Almoines
Almoines
Almoines (España)
Superficie 2.1 km²
Altitú 34 m
Llenda con
Demografía
Población 2519 hab. (2023)
- 1228 homes (2019)

- 1186 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Safor
0.1% de provincia de Valencia
0.05% de Comunidá Valenciana
0.01% de España
Densidá 1199,52 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
almoines.es
Cambiar los datos en Wikidata

Xeografía editar

Llocalización editar

Asitiáu sobre la carretera que rellaciona Gandia a Vilallonga, Almoines, tien un términu dafechu llanu a pocos metros sobre'l nivel del mar. Esti territoriu, bordiáu pel ríu Serpis que lo delimita al oeste col territoriu municipal d'El Real de Gandia, ye travesáu pela Autopista del Mediterraneu (AP-7).

Barrios editar

  • Antigor
  • Antigoreta
  • Barraques
  • Sorella (Rafelsinar o Rafelsineu, nos antiguos documentos, designaba una parte d'esti barriu)
  • Rafalet

Llocalidaes estremeres editar

El términu municipal de Almoines parte coles llocalidaes de Bellreguard, Beniarjó, Gandia, Rafelcofer y El Real de Gandia, toes na provincia de Valencia.

Clima editar

El clima ye mediterraneu. Predominen vientos del sureste pel iviernu y del noroeste pel branu.

Historia editar

Almoines ye d'orixe musulmán. En 1574 alzar en parroquia independiente, so la advocación de San Jaime, y tuvo como anexu los caseríos de Morera y Benieto, güei despoblados del términu de Gandía. En 1609 tenía 120 families de moriscos; quedó con cinco families de cristianos vieyos y tardó cuasi mediu sieglu en recuperar la so población. Perteneció al ducáu de Gandía.

Alministración editar

L'actual alcalde del conceyu ye Joan Cardona Berto d'Units per Almoines.

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Joaquín Canet García AI
1983-1987 Joaquín Canet García AI
1987-1991 José María Martín Soler UPV
1991-1995 Salvador Escrivà Lázaro Partíu Socialista (PSOE)
1995-1999 Salvador Boix Llopis PP
1999-2003 Antonio Olaso Camarena PP
2003-2007 Javier Sabater Marco
Vicent Ribes Albert
PSPV-PSOE
BLOC
2007-2011 Vicente Ribes Albert Compromís
2011-2015 Antonio Olaso Camarena PP
2015-2019 n/d n/d
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Demografía editar

Evolución demográfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2009 2010 2012
1.941 1.863 1.838 1.759 1.725 1.675 1.677 1.668 1.716 2.086 2.395 2.451 2.398

Economía editar

Agricultura editar

Hasta'l sieglu XVII, Almoines foi un importante centru productor d'azucre. Anguaño, la totalidá de los cultivos son de regadío, por aciu agües del Serpis al traviés de la acequia Comuña de Gandía. La principal riqueza del términu provién del cultivu del naranxal, habiendo dellos almacenes dedicaos al so comercialización.

Industria editar

En 1848, Henri Lombard Gaujoux, un industrial francés, orixinariu de Nimes, instaló a una fábrica de seda. Cincuenta años más tarde, trés fíos sos fundaron la razón Lombard Frères, que creó una banca, consumiendo la rotura colos raigaños y mercó o enanchó otros centros industriales. Tou eso, metanes una crisis xeneralizada del sector. Les coses fueron bien hasta l'altibaxu de 1929, qu'afectó al suministru de materia primo. La mecanización aumentó col pasu del filáu de seda a les fibres artificiales. Ente los años 1950 y 1973, la plantía tuvo alredor de 500 trabayadores, la mayoría muyeres que se movíen dende'l El Real de Gandia, Beniarjó o Rafelcofer. L'amenorgamientu del trabayu na fábrica foi bien acusada magar se desanició parcialmente pol surdimientu de nueves industries : en 1976 dexóse la producción de testiles de seda y na década de los noventa, cerró la fábrica definitivamente.

La llegada en 1893 del Tren Alcói-Gandía, en funcionamientu hasta 1969, supunxo una importante meyora de les comunicaciones.

Monumentos editar

Fiestes llocales editar

  • San Antonio del Porquet: la primer fiesta del añu, alredor del 17 de xineru. La viéspora hai verbena con foguera y fiesta popular animada polos dulzaineros. A otru día, faise la bendición de los animales y el repartu del pan bendichu, y dempués una comida popular, xuegos y cucañes cola tradicional viga enxabonada.
  • Antroxos: en febreru, los neños del pueblu celebren los Antroxos con desfiles peles cais, toos amarutaos y con una fiesta nel patiu de les escueles.
  • Falles: les falles tamién son una fiesta escolar. Los neños constrúin una falla que quemen nel patiu de la escuela.
  • Corazón de Jesús: el tercer domingu de xunu. La viéspora hai baille de verbena con orquesta y cordaes. El domingu misa, procesión, xuegos y atraiciones pa los neños y castiellu de fueos artificiales.
  • Nueche de San Xuan: nel pasu del 23 al 24 de xunu.
  • Fiestes patronales : en setiembre fáense les fiestes patronales dedicaes :
    • al Cristu de la Esperanza (fiesta de los homes) ;
    • al Ecce Homo (fiesta del barriu del Castiellu) ;
    • la Aurora (fiesta de los mozos).

Dende la celebración del IV Centenariu de la Fundación de la Parroquia, en 1974, el pueblu tien el costume de celebrar, dientro les fiestes patronales, toles qu'antes se faíen nel cursu del añu, como les del Perpetuu Socorru, San Vicente Ferrer, los Santos de la Piedra o les fíes de María.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble=2092

Bibliografía editar

  • J. Sanchis Mariña y F. Gil Pericás, Traces históriques de Almoines, Conceyu de Almoines, 1987.

Enllaces esternos editar