Andilla ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Pertenez a la provincia de Valencia, na comarca de La Serranía.

Andilla
Q11919878 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Los Serranos (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Andilla (es) Traducir Jesús Ruiz García
Nome oficial Andilla (es)[1]
Códigu postal 46162
Xeografía
Coordenaes 39°50′09″N 0°48′49″W / 39.835833333333°N 0.81361111111111°O / 39.835833333333; -0.81361111111111
Andilla alcuéntrase n'España
Andilla
Andilla
Andilla (España)
Superficie 142.8 km²
Altitú 895 m
Llenda con
Demografía
Población 311 hab. (2023)
- 202 homes (2019)

- 117 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Los Serranos (es) Traducir
0.01% de provincia de Valencia
0.01% de Comunidá Valenciana
0% de España
Densidá 2,18 hab/km²
andilla.es
Cambiar los datos en Wikidata

Xeografía editar

 
Vista d'Andilla cola ilesia parroquial de l'Asunción

Asitiáu nes aguaes meridionales de la sierra del so mesmu nome, al estremu oeste de Valencia, consta históricamente de tres aldees: La Pobleta,Osset (o Oset) y Artaj y de numberosos nucleos tremaos de población como son la Masa grande o Devesa, tamién conocida como les Bodegues de Pardanchinos, les Casetes de los Sepes, la Casa de la Señora o Casa de la Señora de Coleto y les Cases del Cerrito.

El términu ta bien accidentáu, con paisaxes bien abruptos y fondos ribayos. Los principales altores son: Beteta (1.434 m), Resinero (1.482 m), Aldu (1.146 m), Vihuela (1.273 m) y Miravalencia (1.262 m). La rambla d'Andilla recueye les agües del términu llevándoles hasta'l ríu Turia. El clima ye fríu, con nevaes pel iviernu y temperatures prestoses pel branu. Los vientos predominantes son los del norte y poniente nel iviernu, y el llevante pel branu.

La villa atópase na aguada meridional d'un pequeñu cuetu.

Aportar a esta llocalidá, dende Valencia, tomando la CV-35 hasta enllazar cola CV-349, siguiendo pola CV-245 y depués pola CV-341.El conceyu d'Andilla asítiase a 71Km. de Valencia, al noroeste de la provincia de Valencia yá en llende con Aragón, tratar del segundu conceyu más estensu de la contorna de la Serranía

Llocalidaes estremeres

Alcublas, La Yesa, Chelva, Calles, Higueruelas, Villar del Arzobispo, Llíria y Sacañet.

Historia editar

 
Restos de la muralla medieval de la llocalidá d'Andilla, Valencia, España

Esti términu presenta una socesión de xacimientos arqueolóxicos que prueben la presencia del home dende'l Mesolíticu hasta tiempos históricos. Un paséu por ente les sos muertes puede resultar toa una clase maxistral d'Historia.

Prehistoria editar

Del Mesolíticu y empiezos del Neolíticu son los xacimientos de la Covacha de Llatas y los del Cuetu del Campillo. De la edá del Bronce ye'l Castillarejo de los Moros y los estratos inferiores del Castiellu del Cinglo de la Calera y del Cuetu del Campillo.

A destacar el xacimientu arqueolóxicu de Les Picarazas --que s'atopa ente los términos municipales valencianos de Chelva y Andilla y ye unu de los de mayor antigüedá d'Europa--, onde se toparon evidencies de presencia humana, en concretu restos dataos ente 1,3 y 1,5millones d'años d'antigüedá, del Pleistocenu Inferior.

Destacar que l'Altu de les Picarazas "caltién los primeros testimonios de presencia humana de la Comunitat Valenciana y que ye unu de los xacimientos con presencia humana más antiguos de la Península Ibérica".

Los íberos editar

De dómina ibérica son los niveles cimeros d'estos dos últimos xacimientos y los restos que s'atopen nel Ribayu del Molín, na Caseta de los Sepes, na Devesa en Pardanchinos de riba y Pardanchinos de baxo, en Peñes de Dios (la Miquela y Peña de metanes), na Pilastra de San Gregorio, nel Castillejo de les Corrolades de Carnosu, en Cuetu Elías y en Cuetu Pascual. Cunten que nesti términu, ensin indicación de llugar, apaeció, a principios de sieglu, una esculturilla de bronce que representaba un osante típicu de los santuarios ibéricos de Sierra Morena. Esti fechu nun se confirmó hasta agora.

Muertes romanes editar

De la dómina romana hai abondosos restos, la mayor parte pertenecen a les que fueron villes rústiques: Hoya de los Cossalicos, Quincha de la Lloba ( en Pardanchinos), el Borrequillo y la Cañada del Baille son los llugares más importantes.

Edá Media editar

 
Carta Puebla (1252).

Na Edá Media tuvo castiellu y tuvo cercada; güei apenes queden restos de la primitiva cortil. La ilesia parroquial ye del sieglu XV, construyida pola iniciativa de Rodrigo de Rebolledo, señor d'Andilla, que vivió na corte napolitana d'Alfonso'l Magnánimo, polo que'l templu tien influyencies italianes; nel altar mayor hai 8 cuadros de Ribalta, restos d'un gran retablu pintáu en collaboración con Vicente Castelló en 1622.

Guerra civil española editar

La contorna foi bien castigada mientres la Guerra Civil de 1936 a 1939,siendo frente de batalla na fase final de la guerra. El frente establecer nel cercanu vértiz de la Salada, y resultaron destruyíos gran númberu d'edificios de la villa y del términu, siendo ésta una de les causes determinante del descensu de población.

Patrimoniu editar

Ermita de Santa Inés editar

Cerca del pueblu ta la ermita de Santa Inés. Xaime'l Conquistador ocupó esti territoriu en 1237, constituyendo nél una baronía y donándola a la so repostero mayor, Eiximén Peres d`Arenós. Nel sieglu XV pertenecía a la familia de Miquel Dies de Calataiud, y foi heredada a metá del sieglu XVI pol poeta Juan Ferrandis de Herèdia. Darréu perteneció a la familia Marcilla y, anguaño a la familia de Santa Cruz. La zona foi bien castigada mientres el periodu bélicu de 1936 a 1939; establecióse un frente nel cercanu vértiz de la Salada, y resultaron destruyíos gran númberu d'edificios de la villa y del términu, siendo ésta otra de les causes determinantes del descensu de población. Celébrense fiestes a San Bartolomé y a Santa Inés.

Covacha de Llatas editar

Xacimientu arqueolóxicu asitiáu na fastera N del cuetu del Puntal de Cambra, a unos 20m sobre l'inmediatu ribayu del Salobral. Recibe'l nome pol so descubridor, Vicente Llatas Burgos, y foi escavada pol Serviciu d'Investigaciones Prehistóriques (S.I.P.) en 1948, apurriendo cuasi superficialmente restos d'un enterramientu humanu ( güesos llargos, vértebres y dientes) en bien mala traza de caltenimientu. Nos niveles inferiores apaecieron pequeños fragmentos de cerámica de tosca factura, con abondosa desgrasante y de color pardu o acoloratáu, unu d'ellos con gordón en relieve ya impresiones dixitales, ensin que pudiera reconstruyise nenguna forma de vasía. Topáronse medies llunes de xiles, fueyes d'envés rebaxáu, raspadores y escasos triángulos con apéndiz llateral tipu “Cocina”. La fauna pertenecía a pequeños royedores, aves y un posible cánidu, según delles conches furaes (Columbela y Pectunculus), utilizaes como oxetos d'adornu, un Cardium Edule, y dellos exemplares de Hélix. El xacimientu foi clasificáu como Mesolíticu y tamién como Neolíticu inicial o marxinal de monte. Los materiales caltener nel Muséu de Prehistoria de Valencia.

Alministración editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Celestino Mateo López IA
1983-1987 José Mª Vicente Martínez OIV
1987-1991 Ernesto Enguídanos Palombar PSPV-PSOE
1991-1995 Ernesto Enguídanos Palombar PSPV-PSOE
1995-1999 Ernesto Enguídanos Palombar (moción de censura)
Daniel Domingo Muñoz (pactu de gobiernu)
Basilio Vicente Gálvez
PSPV-PSOE
AIA
PP
1999-2003 Basilio Vicente Gálvez (moción de censura)
Daniel Domingo Muñoz
PP
UV
2003-2007 Celestino Perales Gálvez PP
2007-2011 Celestino Perales Gálvez PP
2011-2015 Jesús Ruiz García PP
2015-2019 Paulino Moreno Alsina (moción de censura)
Consuelo Alfonso Pérez
PP
AÚNE
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Demografía editar

Evolución demográfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006 2007
174 192 253 292 311 460 395 384 348 335 325

Economía editar

Basada na agricultura. Predomina'l secanu, nel que se collechen principalmente, olives, uves, nueces y almendres. Los ceberes cultivar en réxime de barbechu. Hai delles mines de caolín, que tán estrozando la redolada y afectando gravemente a los sos ecosistemes

Gastronomía editar

Ye típica en Andilla, la "olla churra", con pataques, cardos, fabes, güesos de gochu y morciella, según les sos escelentes carnes.

Productos típicos: Aceite d'Oliva ,Viña, Miel y Vinu. Dulces de tradición árabe (congretes, pasteles de boniato y rollicos de anis).

Monumentos editar

 
Retablu de la ilesia parroquial de l'Asunción d'Andilla, Valencia, España
Data del sieglu XV, construyida por iniciativa de Rodrigo de Rebolledo, señor d'Andilla que vivió na corte napolitana d'Alfonso'l Magnánimo, polo que'l templu tien influyencies italianes. Nel altar mayor hai 8 cuadros de Ribalta, puertes d'un gran retablu pintáu en collaboración con Vicente Castelló y Abdón Castañeda ente 1622 y 1624;
  • Ermita de Santa Inés.
  • Los restos del Castiellu d'Andilla, d'orixe musulmán, ocupen el visu del cuetu de cuasi 900 metros d'altor qu'apodera la población, xunto a la ermita de Santa Inés.
  • La muralla d'Andilla atópase práuticamente sumida, destacando ente otros tramos el perteneciente al llamáu Portal de la Muralla.

Fiestes llocales editar

Persones célebres nacíes nesta llocalidá editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.

Enllaces esternos editar