Un aria, del italianu aria (aire), ye una pieza musical creada pa ser cantada por una voz solista ensin coru, davezu con acompañamientu orquestal y como parte d'una ópera o d'una zarzuela. D'antiguo, yera cualquier melodía espresiva frecuentemente, anque non siempres, executada por un cantante. Una aria ye similar al mundu de les suites al ser una pieza de calter cantabile, de movimientu lentu, ternaria o binaria y con profusa ornamentación. Sía que non, ye una composición teatral o musical de finales del Renacimientu, compuesta pa ser executada por un solu intérprete.

Aria de Johann Sebastian Bach.

Mientres el sieglu XVII, na dómina de la ópera barroca, l'aria escribir en forma ternaria (A-B-A), a la cual conocíase-y como aria da capo (aria dende'l principiu) por cuenta de la repetición de la primer parte a la fin de l'aria. L'aria depués "invadió" el repertoriu operísticu coles sos tantes variantes (Aria cantabile, Aria agitata, Aria di bravura, ente otres). A mediaos del sieglu XIX, les óperes convertir nuna secuencia d'aries, amenorgando l'espaciu disponible pa los recitativos.

Una aria anguaño suel usase pa obres de teatru o, xeneralmente, apertures d'óperes. «Aria: Les formes musicales».

Referencies editar

Enllaces esternos editar