Artzentales ye un conceyu de la provincia de Vizcaya, País Vascu (España).

Artzentales
Alministración
País España
AutonomíaIkurrina País Vascu
Provincia Vizcaya
Comarcas (es) Traducir Las Encartaciones (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde d'Artzentales José María Ignacio Iglesias Aldana
Nome oficial Artzentales (eu)[1]
Nome llocal Arcentales (es)
Códigu postal 48879
Xeografía
Coordenaes 43°14′26″N 3°13′41″W / 43.2405°N 3.228°O / 43.2405; -3.228
Artzentales alcuéntrase n'España
Artzentales
Artzentales
Artzentales (España)
Superficie 36.7 km²
Altitú 345 m
Llenda con
Demografía
Población 726 hab. (2023)
- 385 homes (2019)

- 336 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Las Encartaciones (es) Traducir
0.06% de Vizcaya
0.03% de País Vascu
0% de España
Densidá 19,78 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
artzentales.org
Cambiar los datos en Wikidata

Topónimu editar

La primer mención escrita d'esti valle y conceyu data de 1214. Méntase como Argentales nuna donación realizada por Diego López II de Haro a los monxos de Nájera. Por cuenta de esta variante antigua del nome solióse rellacionar el nome del valle cola esistencia de mines de plata na so cortil. Nun esiste constancia de la esplotación de mines de plata n'Artzentales, pero sí que s'esplotaron mines de plomu y de cinc, antes de les de fierro y cobre que s'esplotaron nel sieglu XIX y XX. Por cuenta de ello nun ye descartable que de les mines de plomu estrayxeren d'antiguo galena argentífera y que por cuenta de ello'l valle quedara bautizáu como Argentales. Darréu'l nome evolucionó de Argentales a Artzentales.

Xeografía editar

Llenda al norte con Castro-Urdiales (Cantabria), al norte y al este con Sopuerta al sur col Valle de Mena y Valmaseda y al oeste con Turtzioz y el conceyu cántabru de Valle de Villaverde.

Terrén montascosu del que sobresalen el Coliza, la Garbea, la Peña Alén y Betaio. Ta bañáu pelos ríos Kolitza y Rolante. Predominen pinos y ocalitos.

Entidaes de población editar

Alministración editar

Eleiciones municipales n'Artzentales
Partíu políticu 2015[2] 2011[3] 2007[4] 2003[5] 1999[6] 1995[7] 1991[8]
Votos % Conceyales Votos % Conceyales Votos % Conceyales Votos % Conceyales Votos % Conceyales Votos % Conceyales Votos % Conceyales
Partíu Nacionalista Vascu (EAJ-PNV) 67,29 5 70,71 6 71,91 7 55,94 4 64,09 5 65,94 5 80,09 6
Euskal Herria Bildu (EH Bildu) / Bildu 29,18 2 22,02 1 - - - - - - - - - -
Partíu Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra (PSE-EE) 1,41 0 2,75 0 3,19 0 0,04 0 - - 1,52 0 1,34 0
Partíu Popular (PP) - - 1,83 0 1,91 0 0,04 0 0,41 0 - - - -
Eusko Alkartasuna (EA) - - - - - - 42,45 3 7,38 0 - - 16,55 1
Euskal Herritarrok (EH) - - - - - - - - 25,92 2 - - - -
Candidatura Independiente de Arcentales (ACI) - - - - - - - - - - 30,08 2 - -

Historia editar

Ente 1880 y 1890 empezar a esplotar distintes mines nel términu municipal de Arcentales. L'impulsu que provocaron les mines, tanto económica como demográficamente, foi decisivu pa cerrar una llarga etapa nel intre de la hestoria del valle. Pero nun tenemos d'engañar nos, anque en munchos conceyos la esplotación de les mines y el posterior procesu de industrialización provocó un tresformamientu radical, nel casu de Arcentales esos cambeos namái se dieron mientres se caltuvieron abiertes les mines.

Les mines, de fierro y cobre, que s'esplotaron en Arcentales taben asitiaes al norte del términu municipal. Los dos zones mineres por excelencia son: La de “Peñalba-Rayo” (Mina Federico) y Les Barrietas-Gerelagua (Mina Amalia Xuliana, Mina Sorpresa, Mina María...)

A partir del momentu en que se cerraron éstes, paréntesis que duró ente cuarenta y cincuenta años, los sos habitantes retornaron a la so manera de vida tradicional” con predominiu de les actividaes agrícoles, ganaderes y forestales. Pero esta imaxe que podría recordanos tiempos pasaos, va durar bien pocu por cuenta de que a partir de los años cincuenta y sesenta empecipió un procesu de despoblamientu que llega a los nuesos díes. Esti enclín repitir en conceyos en situación d'aislamientu con al respective de les principales víes de comunicación. A esta recesión demográfica, va xunise una coxuntura económica desfavorable pa les pequeñes esplotaciones agru-ganaderes carauterístiques del conceyu. Esto asocede pola subordinación a los programes económicos defendíos pola Unión Económica Europea.

Parroquies editar

En San Miguel de Llinares, San Miguel Arcánxel. En Traslaviña, La nuesa Señora. En Santa Cruz, Santa Elena.

 
Iglesia San Miguel de Llinares

Fiestes editar

El segundu día de la Pascua de Resurrección celébrase San Hermenegildo. El día 5 d'agostu, la Virxe de les Nieves y el 2 de setiembre, San Antolín. Tamién l'ocho del mesmu mes, la festividá de La nuesa Señora de Setiembre y el 14, la Santa Cruz. Y el 29 de setiembre San Miguel.

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. ara.cat (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Artzentales 2015». Consultáu'l 20 d'agostu de 2015.
  3. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Artzentales 2011». Consultáu'l 20 d'agostu de 2015.
  4. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Artzentales 2007». Consultáu'l 20 d'agostu de 2015.
  5. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Artzentales 2003». Consultáu'l 20 d'agostu de 2015.
  6. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Artzentales 1999». Consultáu'l 20 d'agostu de 2015.
  7. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Artzentales 1995». Consultáu'l 20 d'agostu de 2015.
  8. Ministeriu del Interior (ed.): «Resultaos eleiciones municipales Artzentales 1991». Consultáu'l 20 d'agostu de 2015.

Enllaces esternos editar