La astenia (del griegu α [a] —alfa privativu—: "escarecer", y σθένος [sthénos]: "fuercia", "poder")[1] ye un síntoma presente en dellos trestornos, carauterizáu por una sensación xeneralizada de cansanciu, fatiga, debilidá física y psíquica; con principal incidencia ente les persones de 20 a 50 años, y mayor preponderancia nes muyeres que nos homes.[2]

Astenia
(nome de síntoma)
Clasificación y recursos esternos
CIE-10 R53
CIE-9 780.7
CIAP-2 A04
MeSH D001247
Wikipedia nun ye un consultoriu médicu Avisu médicu 
[editar datos en Wikidata]

La «astenia enllargada» puede derivar al diagnósticu del síndrome de fatiga crónica.[3]

Etioloxía editar

Causa funcional editar

Polo xeneral apaez a l'amanecida, esto ye, predomina pela mañana y resulta variable al trescurrir el tiempu. Nun ameyora o inclusive s'agrava col reposu y suel tar acomuñáu a un trestornu del suañu. Cuando ye por causes reactives ye porque apaez dempués d'un escesu d'actividá física o mental. Cuando ye por causes psiquiátriques ye por asociación al síndrome depresivu.

Causa orgánica editar

Carauterizar por ser máxima pela tarde, n'hores del atapecer, ye fixa y ensin variaciones o fluctuaciones. Agravar cola actividá y meyora dempués del suañu.[3] La presunta causa ye orgánica por:

Cuadru clínicu editar

La astenia carauterizar por fatiga como sensación de falta d'enerxía y motivación, d'escosamientu o cansanciu. La astenia puede afectar les funciones intelectuales: perda de la memoria, menor atención, concentración y vixilancia. Con frecuencia se evidencian otros trestornos psicolóxicos incluyendo una perceición alteriada del mundu esternu, trestornos de la personalidá y ansiedá.

La astenia tamién afecta les funciones sexuales produciendo una amenorgamientu del deséu sexual y una disfunción eréctil. Los trestornos físicos más comunes son la perda del mambís, fatiga muscular y trestornos del suañu.

La astenia nun ye sinónimu de somnolencia. Somnolencia y apatía (entendida como indiferencia) pueden ser síntomes de la fatiga normal tres l'esfuerciu físicu o la falta de suañu. Si nun se sollivia dormiendo bien, y con poco estrés, ten de ser valorada médicamente.[4]

Otres causes frecuentes de astenia son les causes cardiacu y oncolóxicu pola so gravedá, la ingesta de drogues y alcohol, la depresión y l'embaranzu n'adolescentes, el síndrome de apnea obstructiva del suañu y el maltratu tanto a nivel escolar como familiar.[4]

Diagnósticu diferencial editar

Ye necesariu estremar la astenia de l'aballa: los síntomes nun ameyoren col descansu. Tampoco se debe confundir cola fatiga crónica. Si los síntomes presentar mientres más de 6 meses, y nun se deben a un estáu de depresión ye posible tar ante'l síndrome de fatiga crónica.

Un casu particular de astenia ye l'astenia primaveral,[5] trestornu d'orixe inciertu que se presenta cola llegada d'esta estación.

La astenia puede apaecer en múltiples infeiciones y enfermedaes, tanto orgániques como funcionales. Por casu:

Referencies editar

  1. Lidell, Henry Stitz; Scott, Robert (1996). A Greek-English Lexicon (n'inglés). Oxford: Clarendon Press. p. 1595.
  2. Marx, John (2010). Rosen's emergency medicine: concepts and clinical practice 7th edition. Philadelphia, PA: Mosby/Elsevier, páx. Chapter 11. ISBN 9780323054720.
  3. 3,0 3,1 BARBÁU HERNANDEZ, F. J.; GOMEZ ZREZAL, J.; LOPEZ RODRIGUEZ, M. y VAZQUEZ RODRIGUEZ, J. J.. El síndrome de fatiga crónica y el so diagnósticu en Medicina Interna. An. Med. Interna (Madrid) [online]. 2006, vol.23, n.5 [citáu'l 13 d'abril de 2010], páxs. 239-244. ISSN 0212-7199. doi: 10.4321/S0212-71992006000500009.
  4. 4,0 4,1 CASANOVAS GORDU, J.M.. Del síntoma a la enfermedá: astenia. Rev Pediatr Arreyen Primaria [online]. 2009, vol.11, suppl.17 [citáu'l 13 d'abril de 2010], páxs. 425-431. ISSN 1139-7632.
  5. «La astenia primaveral - Canal Salud Mapfre». Consultáu'l 12 de payares de 2015.

Enllaces esternos editar