Axencia Chilena del Espaciu

L'Axencia Chilena del Espaciu (ACE) foi un comité asesor de la Presidencia de la República de Chile, que funcionó ente los gobiernos de Ricardo Lagos (xunetu de 2001) y Sebastián Piñera (ochobre de 2013), creáu pa desenvolver y espandir la conocencia de les ciencies rellacionaes col espaciu esterior y el beneficiu acomuñáu a l'aplicación de la teunoloxía espacial a distintes árees de l'actividá nacional. Cola so creación quedó desactiváu l'anterior Comité d'Asuntos Espaciales del Ministeriu de Defensa de Chile. N'ochobre de 2013 la ACE quedó eslleida cola creación del Conseyu de Ministros pal Desarrollu Dixital y Espacial, pero'l decretu respeutivu quedó ensin publicar hasta'l siguiente gobiernu, de Michelle Bachelet, que lo oficializó en marzu de 2014 y activó el nuevu comité mientres esi añu.

Axencia Chilena del Espaciu
Direición Chile
Historia
Fundaciónxunetu 2001
Cambiar los datos en Wikidata

La ACE crear en calidá de comisión asesora de la Presidencia de la República, siendo'l so cometíu central la identificación, formulación y execución de polítiques, planes, programes, midíes y demás actividaes relatives a materies espaciales. Sería, coles mesmes, l'órganu de coordinación ente les instituciones públiques que tuvieren competencies acomuñaes a diches materies.

Xeres específiques editar

Les xeres d'esta axencia fueron:

  • Proponer la política nacional espacial y la verificación del so cumplimientu al traviés de los medios fayadizos;
  • Asesorar a la Presidencia de la República en materia de política esterior de Chile no qu'atañe, específicamente, a materies que tengan incidencia n'asuntos espaciales (en coordinación col Ministeriu de Rellaciones Esteriores);
  • Proponer criterios pa la asignación de recursos que se destinen al desarrollu espacial;
  • Promover l'intercambiu científicu, teunolóxicu y académicu según la enseñanza, investigación y espardimientu de les materies rellacionaes cola actividá espacial, etc.

Estructura editar

L'ACE taba integrada por 14 miembros: Los Subsecretarios d'Aviación (presidente); de Rellaciones Esteriores; de la Secretaría Xeneral de la Presidencia; d'Educación y de Telecomunicaciones; el Presidente de CONICYT; el Direutor de Política Especial de Rellaciones Esteriores; el Xefe d'Estáu Mayor de la Defensa Nacional; un representante de la Fuercia Aérea de Chile (FACh); el Secretariu Executivu del Conseyu de Rectores d'Universidaes Chilenes; dos científicos con esperiencia en ciencia y teunoloxía espacial y dos representantes del mundu empresarial.

Los miembros de l'Axencia y del Comité d'Asesoría Téunica desempeñaron les sos funciones ad honorem.

La ACE cuntó con un Secretariu Executivu qu'asistía al Presidente de la Comisión nel cumplimientu de les sos funciones, y actuaba como coordinador de Axenciar ante los organismos de l'Alministración del Estáu. Desempeñóse como Secretariu Executivu de l'Axencia, el Presidente de CONICYT. Amás, esiste un comité d'asesoría téunica, integráu por cinco miembros nomaos por alcuerdu de l'Axencia, que van sirvir de sofitu a les funciones d'ésta.

Historia editar

La tema relativa a la creación de la ACE foi aldericáu por llargu tiempu nes distintes instancies rellacionaes con esta materia, tocantes al so establecimientu por llei o por decretu. Dientro del marcu de collaboración de CONICYT, na so oportunidá, trabayar nun refechu testu de llei sobre la creación d'esta Axencia, con un estatus xurídicu asemeyáu a CONICYT, atendida la relevancia de la tema espacial a nivel nacional ya internacional.[1]

Les necesidaes de la so creación editar

Na actualidá, el desarrollu granible de Chile esixe que cada añu instituciones públiques y privaes desembolsen cerca de 500 millones de dólares na adquisición de servicios satelitales y productos espaciales dellos. El problema ye que bona parte d'estes compres - hai que considerar qu'una imaxe de satélite cuesta unos mil dólares- efectuar con ineficiencia yá que la falta d'un organismu que centralice la tema espacial fai que, usualmente, una mesma toma satelital seya adquirida delles vegaes por distintes instituciones nacionales.[2]

Llogros editar

La ACE foi una iniciativa largamente deseyada ya impulsada pola Fuercia Aérea de Chile (FACh), especialmente mientres la xestión del ex Comandante en Xefe, xeneral Ramón Vega, quién impulsó la participación d'esta institución nel área espacial, al traviés del Proyeutu FASat, que punxo dos satélites chilenos n'órbita.[3]

Personal chileno de la DGAC y de la FACh, construyeron el FASat-Alfa y tomaron per primer vegada un contautu direutu cola teunoloxía espacial.

  • El FASat-Alfa, llanzáu nun cohete ucranianu'l 31 d'agostu de 1995, nun pudo activase al nun llograr esprendese de la so nave madre, quedando xuntáu a esta nuna órbita polar a un altor de 650 quilómetros.
  • El FASat Bravo, llanzáu polos rusos por aciu un cohete Zenit, como carga secundaria del satélite rusu Resurs, el 10 de xunetu de 1998, operó con ésitu hasta que dexó de funcionar al escosar les sos bateríes recargables depués de 13.000 órbites alredor de la Tierra.
  • El FASat-Charlie o SSOT[4] unvia fotografíes a les antenes receptores y monitorea los recursos naturales, supervisando'l cambéu climáticu global ya impautos medioambientales. Tamién temes militares tales como defensa ya inspeición de les llendes y fronteres del país. El costu d'esti satélite foi de 72 millones de dólares. Foi llanzáu'l 16 d'avientu de 2011. Delles especificaciones téuniques el resolución d'imáxenes ye de 1.5 hasta 5.8 metros dependiendo de la manera d'usu, ta a un altor de 620 Km pasa cada 5 díes per Chile.

Ver tamién editar

Referencies editar