Barxeta

(Redirixío dende Barcheta)

Barxeta ye un conceyu de la Comunidá Valenciana, España. Perteneciente a la provincia de Valencia, na comarca de La Costera.

Barxeta
bandera de Barcheta (es) Traducir escudo de Barcheta (es) Traducir
Alministración
País España
Autonomía Comunidá Valenciana
Provincia provincia de Valencia
Comarques Costera (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu d'España
Alcalde de Barcheta (es) Traducir Vicente Huet Ballester
Nome oficial Barxeta (ca)[1]
Códigu postal 46667
Xeografía
Coordenaes 39°01′16″N 0°24′57″W / 39.021111111111°N 0.41583333333333°O / 39.021111111111; -0.41583333333333
Barxeta alcuéntrase n'España
Barxeta
Barxeta
Barxeta (España)
Superficie 28.5 km²
Altitú 93 m
Llenda con Benigànim, Énova, El Genovés, Llocnou d'En Fenollet, Quatretondeta, Rafelguaraf, Simat de Valldigna y Xàtiva
Demografía
Población 1595 hab. (2023)
- 825 homes (2019)

- 776 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Costera (es) Traducir
0.06% de provincia de Valencia
0.03% de Comunidá Valenciana
0% de España
Densidá 55,96 hab/km²
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
barxeta.es
Cambiar los datos en Wikidata

Xeografía física editar

Atópase allugáu nel estremu oriental de la contorna, sobre la ruta natural que comunica la ciudá de Xàtiva cola Valldigna y la mar.[2]

El valle de Barcheta ta constituyíu por una fondalada de montículos y llombes, que s'abrir dende l'oeste a la güerta de Xàtiva. La delimitan, pel norte, la "serreta" de Manuel (la Barchella, 300 m; la Penya Colorada, 344 m); pel este, el macizu montascosu de Mondúver y el plá de Corrals, y pel sur, la sierra de Requena, allongamientu de la Serra Grossa (l'altu del Cotu de Requena, 433 m; l'altu de la Mallaeta, 458 m).[2] Drena y percuerre el valle, de llevante a poniente, el regatu de Barcheta. Hai diversidá de la flora y fauna mediterránea, anque principalmente'l tipu de vexetación qu'atopamos ye monte maderable y monte baxu, siendo les especies más abondoses el pinu blancu.[2]

Dende Valencia, aportar a esta llocalidá al traviés de l'A-7 pa enllazar cola N-340 y rematar na CV-600.

Llocalidaes estremeres editar

El términu municipal de Barcheta parte coles siguientes llocalidaes: Benigànim, Quatretonda, Énova, Genovés, Xàtiva, Llocnou d'en Fenollet, Rafelguaraf y Simat de Valldigna, toes elles de la provincia de Valencia.

Historia editar

Mientres la edá del bronce y la dómina ibérica, fueron ocupaos por pequeños poblaos de ganaderos dalgunos de los montes del términu actual de Barcheta. La mayoría de les llábanes y escultures del Ager Saetabensis fueron llabraes en mármol de la partida de Buscarró. Los restos del pasáu que se caltienen amenorgar a un pobláu íberu en "Casa Perot", nel que se encontraro cerámiques y xoyes, y un monumentu funerariu romanu nel "Ribayu del LLop".

El nome de la llocalidá ye indicativu del so orixe islámicu yá que foi una alquería musumalna dientro del términu de Xàtiva, conquistada por Xaime I y dada a Pere Zapata, caballeru catalán. En 1488 yera propiedá de los señores de Tallada, d'ascendencia italiana. En 1574 consiguió la independencia de Xàtiva.

Nel sieglu XVI, arriendes de la forzosa conversión de los musulmanes en moriscos la mezquita foi convertida n'ilesia (1535). Poques décades dempués, el 1609, les 46 families morisques del pueblu fueron espulsaes.

La llocalidá foi repoblada entós por 15 colonos cristianos vieyos procedentes de los pueblos comarcales y del reinu vecín de Mallorca. El 19 de marzu de 1644, foi alzada a la categoría de baronía na persona de Francisco Martínez de Marcilla y Díez de Escorón, qu'entós yera'l señor del pueblu, a quien-y dio tola xurisdicción hasta 1647.

Nel sieglu XVIII diversos burgueses movilizaron grandes tresformamientos agrícoles. La más relevante foi la promovida pol marqués de Valderas, que mandó construyir una enorme balsa y, por aciu un sistema de acequias y un acueductu de seis arcos, consiguió regar una zona de campos, hasta esi momentu, ermos.

Mientres el sieglu XIX, espolletaron equí les viñes y otros cultivos de secanu, nun términu onde la propiedá taba bien mal partida. Empezaron a furase, asina mesmu, pozos a motor, que favoreceríen la espansión del naranxal sobre los antiguos secanos, fenómenu que s'enllargó hasta los nuesos díes.


Demografía editar

Evolución demográfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2006
1.636 1.605 1.631 1.610 1.612 1.612 1.634 1.619 1.623 1.641

Política editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 José Lorente Calabuig   PCE
1983-1987 José Lorente Calabuig   PCE
1987-1991 Vicente Reig Maronda Centru Democráticu y Social
1991-1995 Vicent Antoni Giner i Segarra
1995-1999 Vicent Antoni Giner i Segarra
1999-2003 Vicent Antoni Giner i Segarra
2003-2007 Vicent Antoni Giner i Segarra
2007-2011 Vicent Antoni Giner i Segarra -VERDS-DIR:ACORD
2011-2015 Vicente Huet Ballester   PP
2015-2019 Vicent Mahiques Margarit
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Economía editar

Ye un conceyu fundamentalmente agrícola. A esti sector dedica la mayor parte de la población. La superficie cultivada ye de 877 hectárees, de les cualos: 804 hectárees son frutales, 53 hectárees olivares, 12 hectárees d'herbales, 2 hectárees de viña y otres 6 hectárees con otros cultivos. Esisten trés almacenes hortofrutícolas.

Na ganadería señalar la esistencia de granxes destinaes a la cría y engorde d'aves y gochos.

Destaquen tamién en Barcheta la esistencia de canteres d'estracción de mármol y granitu y de grebos.

Cultura editar

  • Fiestes patronales: Tienen llugar la última selmana de xunetu. entemecen el calter relixosu col lúdicu. Ente los sos actos destaquen les vaquillas, la pirotecnia, el festival de bandes de música "Memorial Alcalde Josep Lorente", la fiesta de Moros y Cristianos, los numberosos actos deportivos y culturales.

Referencies editar

  1. «Decret de 9 de juliol de 1979, autoritzant el canvi de nom del Municipi de «Barcheta» pel de «Barxeta»» (1r agostu 1979).
  2. 2,0 2,1 2,2 Conceyu de Barcheta (2005). «El terme de Barxeta» (en valencianu). Sender de ferruchar de la Corsa i Requena. 

Enllaces esternos editar