La barretina ye un sombreru de llana con forma bolsa, que suel ser de color roxu o moráu y, delles vegaes, con una franxa prieta nel estremu la boca, que nun entamu acostumaba ser símbolu de marineros y xudíos.

Barretina catalana.

Nes sos estremaes variantes, estendíase per un bon númberu de pueblos marineros cristianos del Mediterraneu como Cataluña, Valencia, Ibiza, Alta Provenza, Sicilia, Córcega, Cerdeña, parte de Nápoles y de los Balcanes y en dalgunes zones de Portugal. En Cataluña ya Ibiza los homes llevaron barretina hasta finales del sieglu XIX, sobre manera nes zones rurales.

La barretina desavezó na vida cotidiana. D'otra miente sigue tando considerada como un símbolu de catalanidá y emplégase davezu n'actos folclóricos, como bailles de sardanes o nes figures de los belenes. Los personaxes que más popularizaron esti sombreru nel sieglu XX son, de xuru, Jacinto Verdaguer y Salvador Dalí. Les sos variaciones empléguense tamién na escenificación de dalguna ópera ambientada en Nápoles.

Referencies editar

Enllaces esternos editar