Códigu de los cánones de les Ilesies orientales

El Códigu de los cánones de les Ilesies orientales (CCEO) (llatín: Codex Canonum Ecclesiarum Orientalium) ye un conxuntu entamáu de lleis y normes que rixen pa les Ilesies católiques orientales. Foi promulgáu en llatín pol papa Xuan Pablo II el 18 d'ochobre de 1990 por aciu el documentu Sacri Canones[1] y entró en vixencia'l 1 d'ochobre de 1991.[2]

Infotaula documentCódigu de los cánones de les Ilesies orientales
Codex Canonum Ecclesiarum Orientalium
Tipu código (es) Traducir
Llingua orixinal llatín
Tema Ilesies católiques orientales
Creación 18 ochobre 1990
Serie
Parte de Ilesia Católica
Cambiar los datos en Wikidata

Carauterístiques xenerales editar

Ta estremáu en 30 títulos y tien un total de 1546 cánones.[3] Los 6 primeros cánones son preliminares y precieden a los capítulos:

CANONES PRAELIMINARES
Can. 1 - Canones huius Codicis omnes et soles Ecclesias orientales catholicas respiciunt, nisi, relationes cum Ecclesia llatina quod attinet, aliud expresse statuitur.
Can. 2 - Canones Codicis, in quibus plerumque ius antiquum Ecclesiarum orientalium recipitur vel accommodatur, praecipue ex illo iure aestimandi sunt.
Can. 3 - Codex, etsi saepe ad praescripta librorum liturgicorum se refert, de re liturgica plerumque non decernit; quare haec praescripta sedulo servanda sunt, nisi Codicis canonibus sunt contraria.
Can. 4 - Canones Codicis initas aut approbatas a Sancta See conventiones cum nationibus aliisve societatibus politicis non abrogant neque eis derogant; eaedem idcirco perinde ac in praesens vigere pergent contrariis Codicis praescriptis minime obstantibus.
Can. 5 - Iura quaesita itemque privilexa, quae a See Apostolica ad haec usque tempora personis physicis vel iuridicis concessa in usu sunt nec revocata, integra manent, nisi Codicis canonibus expresse revocantur.
Can. 6 - Codice vim obtinente: 1° abrogatae sunt omnes leges iuris communis vel iuris particularis, quae sunt canonibus Codicis contrariae aut quas materiam respiciunt in Codice ex integro ordinatam; 2° revocatae sunt omnes consuetudines, quae canonibus Codicis reprobantur aut quae eis contrariae sunt nec centenariae vel immemorabiles.

El códigu tien fuercia obligatorio solo pa los fieles de les Ilesies católiques orientales sui iuris (anguaño 23 Ilesies), anque en ciertos casos tamién compromete a la Ilesia llatina.

Historia de la so redaición editar

De la que se notaba la necesidá d'una coleición de la llexislación eclesiástica na Ilesia llatina empezóse tamién a riquir un trabayu asemeyáu pa la llexislación rellacionada cola lliturxa y disciplina de les Ilesies orientales. Asina'l patriarca melquita, Gregorio II Yussif solicitó, por cuenta de la celebración del Conciliu Vaticanu I (1869-1870), una revisión del derechu vixente pa eses Ilesies, pero non pudo llevase a cabu pola oposición esistente a la realización d'un códigu separáu del de la Ilesia llatina. El papa Lleón XIII (1878-1903) na carta apostólica Orientalium dignitas, fixo fincapié nel interés por esclariar la situación llegal de les Ilesies orientales católiques. Entós les mesmes Ilesies orientales empezaron a entamar les sos propies coleiciones: la Ilesia rumana dende 1872 a 1900), la siria (1888), la rutena (1891), la copta (1898) y l'armenia (1911).

Dende 1926, tres l'impulsu dau enantes pol papa Benedicto XV cola creación de la Congregación pa les Ilesies Orientales, retomóse la idea y solicitóse al papa Pío XI que la llevara a cabu. Esti en 1929 formó un conseyu pa la ellaboración d'esti códigu. Esi mesmu añu tal «conseyu» convertir en comisión de cardenales Commissio cardinalitia pro studiis praeparatoriis Codificationis Orientalis con un grupu d'espertos y consultores, pa la codificación de tola llei a qu'estes Ilesies tán suxetes. La presidencia foi confiada al cardenal Pietro Gasparri, que yá completara'l Códigu de Derechu Canónicu de 1917.

En 1935 la comisión foi renombrada Pontificia Commissio ad Redigendum Codicem Iuris Canonici Orientalis. Foi Pío XI quien s'opunxo más firmemente a la idea d'unificar les normes y dexar solo la parte llitúrxica distinta nes Ilesies orientales, entá cuando los miembros de la comisión deseyaben usar como base'l códigu de derechu canónicu de 1917.

Del borrador del códigu ellaboráu en 1935, a fines de la Segunda Guerra Mundial la comisión llograra completar un esquema con 2666 cánones y en 1948 propunxo un primer proyeutu, pero'l papa Pío XII con 4 motu proprio promulgó socesivamente solo 1590 cánones en 1949, 1950, 1952 y 1957:

  • Crebrae allatae sunt (llei matrimonial) (22 de febreru de 1949), AAS 41 (1949) 89-119.
  • Sollicitudinem Nostram (llei procesal) (6 de xineru de 1950), AAS 42 (1950) 5-120.
  • Postquam Apostolicis Litteris (monxos, propiedá, feches) (9 de payares de 1952), AAS 44 (1952) 65-152.
  • Cleri sanctitati (derechu personal) (2 de xunu de 1957), AAS 49 (1957) 433-603.

La celebración del Conciliu Vaticanu II fixo cesar tou llabor. El 21 de payares de 1964 el papa Pablo VI promulgó'l decretu Orientalium Ecclesiarum del Conciliu Vaticanu II, que proclamó los mesmos derechos y la mesma dignidá pa cualquier ritu o Ilesia particular na Ilesia católica, llogrando una nueva apreciación de la tradición de les Ilesies orientales.

El problema de caltener un solu códigu pa tola Ilesia católica volvió surdir y nun s'estenó hasta'l 10 de xunu de 1972 en que'l papa Pablo VI en conexón colos encamientos del Conciliu Vaticanu II formó una nueva comisión, la Pontificia Commissio C.I.C. Orientali recognoscendo. Esta comisión empezó'l so trabayu en 1974 y foi ellaborando les diverses partes del códigu y faciéndoles revisar poles mesmes Iglesias y universidaes pontificies, publicando'l so trabayu ente 1975 y 1990 na so propia revista.

El 25 de xineru de 1983 foi promulgáu'l Códigu de Derechu Canónicu por Xuan Pablo II pa la Ilesia llatina. Los trabayos enllargar hasta 1988 en que la comisión apurrió'l testu que consideraba definitivu al papa Xuan Pablo II, quien inda lo fixo revisar por otros espertos antes d'aprobalo y promulgalo en 1990.

En 1998 el papa Xuan Pablo II emitió'l motu proprio Ad Tuendam Fidem,[4] que enmendó dos cánones (598 y 1436).

Bibliografía editar

  • Edward Farrugia (ed), Diccionariu enciclopédicu del Oriente cristianu, Ediciones Monte Carmelo, Burgos 2007, ISBN 978-84-8353-087-0

Enllaces esternos editar

Referencies editar

  1. AAS82 (1990) páxs. 1033-1063
  2. Dr. Thomas Kuzhinapurath, Salvific Law: Salvific Character of CCEO, An Historical Overview, Malankara Seminary Publications, Trivandrum, 2008, p.79
  3. Pete Vere & Michael Trueman, "Surprised by Canon Law, Vol. 2" (Cincinnati, Ohio: Servant Books, 2007); p. 123
  4. «Ad Tuendam Fidem (18 May 1998) - John Paul II». Consultáu'l 8 de xunetu de 2018.