Caldes d'Estrac

conceyu de la provincia de Barcelona

Caldes d'Estrac ye un conceyu de la provincia de Barcelona, comarca d'El Maresme, na Comunidá Autónoma de Cataluña. Los sos entamos remontar al sieglu XIII, llevantáu alredor d'un antiguu hospital y de una ilesia. L'allugamientu d'una fonte d'agües termales, dio'l nome al conceyu. Dende 1870 hasta 1920, Caldetes, vivió una primer edá d'oru, al ser centru de veranéu de la burguesía catalana. Importantes poetes y escritores catalanes como Apel·les Mestres, Joan Maragall, Jacinto Verdaguer o Josep Palau i Fabre, vivieron nel conceyu. Anque se considera que'l diminutivu de Caldetes, (aplicáu especialmente al barriu marítimu o vila nova) nació nel sieglu XVIII, el nome yá foi utilizáu l'añu 1600, na Xeografía de Cataluña de Pere Gil. Mientres la Guerra civil española Caldetes foi considerada ciudá abierta por tener delles embaxaes dientro del conceyu, lo que significaba que nun podía ser bombardeada.

Caldes d'Estrac
Q20103610 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Ámbitu funcional territorial Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
Contorna Maresme (es) Traducir
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de Caldetas (es) Traducir Albert Batlle Salvañà (en) Traducir
Nome oficial Caldes d'Estrac (ca)[1]
Códigu postal 08393
Xeografía
Coordenaes 41°34′19″N 2°31′43″E / 41.571944444444°N 2.5286111111111°E / 41.571944444444; 2.5286111111111
Caldes d'Estrac alcuéntrase n'España
Caldes d'Estrac
Caldes d'Estrac
Caldes d'Estrac (España)
Superficie 0.9 km²
Altitú 33 m[2]
Llenda con Arenys de Mar y Sant Vicenç de Montalt
Demografía
Población 3223 hab. (2023)
- 1426 homes (2019)

- 1556 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Maresme (es) Traducir
100% de Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
0.06% de provincia de Barcelona
0.04% de Cataluña
0.01% de España
Densidá 3581,11 hab/km²
Viviendes 16 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
Llocalidaes hermaniaes Castelfranco Piandiscò (es) Traducir
caldetes.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Situación editar

Ta asitiáu ente San Vicente de Montalt y Arenys de Mar. Rir de Caldetes riega les tierres del conceyu.

Economía editar

La economía del pueblu, basar nes agües termales y el turismu de branu.

Comunicaciones editar

La carretera N-II comunica'l términu col restu de conceyos de la mariña, y una carretera llocal rellacionar con Sant Vicenç de Montalt. Tien una estación de cercaníes de Renfe.

Llugares d'interés editar

 
Situación de Caldetas na contorna d'El Maresme.
  • Vila Vieya, a lo cimero del pueblu, na que s'atopen masías como Can Milans de Caldes, con elementos góticos y fortificada, y Can Gili, orixinaria del sieglu XVI, bien reconstruyida nel 1910, por Francesc Nebot.
  • La parroquia de Santa María, ta asitiada nel nucleu antiguu del pueblu, foi construyida del 1805 al 1829, sobre una antigua ilesia del sieglu XIII, de la que solo se caltién la pila bautismal, los capiteles de los arcos de la fachada y una llábana con calteres góticos. El retablu orixinal foi quemáu mientres la guerra civil española.
  • La Torre Verda y La Torre Busquets, son dos torres de defensa, dambes del sieglu XVI. Les dos torres namái dixebraes por unos metro, tienen xunto a elles, dos masías, anguaño bien restauraes. Les dos torres tán catalogaes como, Bien Cultural d'Interés Nacional.
  • El paséu de Mar y el paséu de los Ingleses, son dos aveníes xunto al mar, con notables cases de veranéu, la mayoría d'estilu novecentista y modernista.
  • Fornu de cerámica del sieglu XVI, afayáu de casualidá en xunetu de 2009 mientres unes obres na zona conocida como'l "Forn de les Escaletes". Anguaño tase investigando l'afayu. L'alcalde de Caldetas, Joaquim Arnó, manifestó que se va pidir a la Generalitat un estudiu arqueolóxicu completu pa caltener los restos y podelo dar a conocer.[3]
  • La Fundació Palau foi inaugurada en mayu de 2003, exhibe y espubliza el fondu artísticu de la coleición d'arte personal de Josep Palau i Fabre, según los sos archivos y biblioteca, del cual ye de gran importancia'l fondu documental sobre Picasso.
 
Pasio marítimu.

Fiestes editar

  • Fiesta Mayor: primer o segundu fin de selmana de setiembre. Celebrar n'honor a la virxe del Remediu, el 8 de setiembre.
  • Fiesta llocal: (fiesta de Santa Lucía) 13 d'avientu.

Alcaldía editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Joan Rangel Nova Gent per
Caldes
1983-1987 Joan Rangel Agrupació d'Electors per
Caldes
1987-1991 Albert Batlle Units per
Caldes
1991-1995 Joan Rangel Partit dels Socialistes de Catalunya
1995-1999 Joan Rangel Partit dels Socialistes de Catalunya
1999-2003 Joan Rangel Partit dels Socialistes de Catalunya
2003-2007 2003-2004 Joan Rangel / 2004-2007 Josep Maria Freixas Molist Partit dels Socialistes de Catalunya
2007-2011 Joaquim Arnó i Porres Convergència i Unió
2011-2015 Joaquim Arnó i Porres Convergència i Unió
2015-2019 2015-16 Joaquim Arnó i Porres / 2016- Rosa Pou i Baró C.i.O / Y.R.C.
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d

Evolución demográfica editar

  • Evolución demográfica de Caldetas ente 1996 y 2007
1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
1.751 1.808 1.937 1.973 2.228 2.137 2.310 2.448 2.508 2.607 2.672
  • Gráficu demográficu de Caldetas

Alteración término municipal editar

Col enfotu de amestar al so términu municipal llenda de los términos municipales de los conceyos estremeros d'Arenys de Mar y Sant Vicenç de Montalt, yá que Caldetes ye unu de los conceyos más pequeños de Cataluña.[4]

Nun se consiguió amestar parte de los conceyos pa l'ampliación del pueblu. Anguaño'l so territoriu nun llega a 1 km².

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. «Afayen un fornu pa cocer cerámica del sieglu XVII en Caldes d'Estrac». ADN.es. Consultáu'l 20 de xunetu de 2009.
  4. José Antonio Tomás Maestra Web Alministración pública

Enllaces esternos editar