Canovelles

conceyu de la provincia de Barcelona
(Redirixío dende Canovellas)

Canovelles ye un conceyu español perteneciente a la provincia de Barcelona, Cataluña, asitiáu na contorna del Vallès Oriental. Asítiase a unos 2 km de Granollers, la capital comarcal, cola que forma conurbación.

Canovelles
flag of Canovelles (en) Traducir Q20103621 Traducir
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
ProvinciaBandera de Provincia de Barcelona provincia de Barcelona
Ámbitu funcional territorial Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
Contorna Vallès Oriental
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de Canovellas (es) Traducir Emilio Cordero Soria
Nome oficial Canovelles (ca)[1]
Códigu postal 08420
Xeografía
Coordenaes 41°37′03″N 2°16′53″E / 41.61759°N 2.28137°E / 41.61759; 2.28137
Canovelles alcuéntrase n'España
Canovelles
Canovelles
Canovelles (España)
Superficie 6.7 km²
Altitú 175 m[2]
Llenda con L'Ametlla del Vallès, Les Franqueses del Vallès, Granollers, Lliçà d'Amunt y Santa Eulàlia de Ronçana
Demografía
Población 17 051 hab. (2023)
- 8613 homes (2019)

- 8016 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Vallès Oriental
100% de Ámbitu Metropolitanu de Barcelona
0.3% de provincia de Barcelona
0.22% de Cataluña
0.04% de España
Densidá 2544,93 hab/km²
Viviendes 23 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
canovelles.cat
Cambiar los datos en Wikidata
Edificios de la cai Sant Eudald de Canovelles.

Demografía editar

Población por barrios
Entidá de población Habitantes (2007)[ensin referencies]
les Àligues 125
la Barriada Nova 11.786
Bellulla 225
Can Castells 696
Can Comas 14
Can Diviu 1327
Can Duren 668
Can Quana 58
la Quinta Avinguda 111
ferruchar 30
Sanaüja 466
Sant Feliu 45
Tibel 149

Distribución de la población editar

Los inmigrantes de la última década de sieglu XX y los sos descendientes viven na so gran mayoría na Barriada Nova. La población de les primeres foles d'inmigrantes de los años 60 y 70 y tán moviéndose progresivamente escontra barrios más periféricos. La escasez de viviendes de proteición oficial y l'altu preciu de les viviendes privaes tán causando que los mozos del conceyu tean colándose a conceyos cercanos de la mesma contorna como les Franqueses, La Garriga, Parets, etc.

Evolución demográfica editar

Evolución demográfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
18 24 23 136 173 303 305 334 335

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
330 337 505 665 631 3.061 8.100 12.093 13.165

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
13.324 13.603 13.287 13.106 13.016 13.375 14.001 15.012 -

1497-1553: fueos; 1717-1981: población de fechu; 1990- : población de derechu
 
Panorámica de Canovelles nuna rotonda de la Ronda Nord, avientu de 2008.
 
Panorámica de Canovelles y Granollers dende Can Diviu, xunu de 2007.

Economía editar

Canovelles vio aumentar enforma la so población por cuenta de les emigraciones masives de los años 50 y 60 (sieglu XX) dende otres partes d'España y a la so cercanía al respective de Barcelona. L'actividá económica anguaño básase nel sector servicios y na industria.

Otru de los polos económicos de la ciudá ye'l mercáu ambulante selmanal de los domingos nel qu'hai más d'un centenar de paraes. El mercáu de los domingos céntrase sobremanera n'alimentación, ropa, complementos y diversos aparatos electrónicos.

Historia editar

En Canovelles atopáronse xacimientos arqueolóxicos de la dómina neolítica y de la dómina romana, especialmente desque s'empecipiaron les obres pa la construcción de la Ronda Nord, cuando s'atoparon restos del 5000 e.C. aproximao. El 'Menhir' ye la muestra más representativa y una reproducción del mesmu atópase espuesta na sala d'esposiciones del Auditoriu de Can Palots.

La primer vegada qu'apaez el términu Canovelles ye nel añu 1008, nun documentu onde Ingilberto y Incúncia intercambien cinco pieces de tierra por un monesteriu asitiáu n'otru llugar perteneciente al Abá de Sant Cugat.

Ente 1950 y 1970 llegaron a Canovelles munches families d'orixe estremeñu y andaluz multiplicando por venti la población del conceyu. Darréu, y dende finales de la década de 1990, tán llegando un gran númberu de marroquinos, africanos y suramericanos.

Mientres la década de 1970 diversos grupos clandestinos d'ideoloxía marxista entamaron la llucha contra la dictadura franquista nel conceyu, llegando a esistir organizaciones de más d'un centenar de militantes.

Historia recién editar

 
Les polémiques pegatinas qu'apaecieron nel pueblu criticando la xubida de sueldu del alcalde.

En 2008 cumplióse un mileniu del documentu más antiguu (1008) en qu'apaez el nome de la población.

Alministración editar

Alcaldes dende les eleiciones de 1979
Llexislatura Nome Partíu
1979-1983 Francisco Martos Aguilera   PSC-PSOE
1983-1987 Francisco Martos Aguilera   PSC-PSOE
1987-1991 Francisco Martos Aguilera   PSC-PSOE
1991-1995 Francisco Martos Aguilera   PSC-PSOE
1995-1999 Francisco Martos Aguilera   PSC-PSOE
1999-2003 Francisco Martos Aguilera   PSC-PSOE
2003-2007 Francisco Martos Aguilera / José Orive Vélez   PSC-PSOE
2007-2011 José Orive Vélez   PSC-PSOE
2011-2015 José Orive Vélez   PSC-PSOE
2015-2019 José Orive Vélez / Emilio Cordero Soria   PSC-PSOE
2019-2023 n/d n/d
2023- n/d n/d
Llista d'alcaldes de 1900 a 1979
Periodu Nome del alcalde Partíu políticu
Restauración Borbónica
1890-1906 Francesc Espargaró i Planes -
1906-1910 Joan Pous i Roger -
1910-1916 Francesc Botinos i Galitó -
1916-1918 Esteve Grau i Montpart -
1918-1923 Jaume Gispert i Cassà -
1923-1930 Miquel Julià i Gorchs -
1930-1931 Jaume Gispert i Cassà -
Segunda República Española
1931-1933 Francesc Pous i Gorguí Acció Catalana Republicana
1933-1934 Josep Gratacòs i Peicasat ERC
1934-1936 Jaume Gispert i Cassà -
1936 Amadeu Facundo i Vidal Xunió de Rebassaires-PSUC
1936-1937 Antoni Riera i Genevat CNT-FAI de Canovelles
1937-1938 Nemesio Sanz i Barrachina PSUC
1938 Francesc Pous i Gorguí Acció Catalana Republicana
Franquismu
1939-1952 Isidre Duren i Blanchart -
1952-1960 Ignasi Julià i Argemí -
1960-1969 Felip Argemí i Orriols -
1969-1979 Joan Dordas i Vila -

Resultaos eleutorales editar

 
Evolución eleutoral.

1995 editar

Partíu
Votos
%
Rexidores
PSC-Progrés Municipal 4.132 63,44 13
Convergència i Unió 788 12,10 2
PP 525 8,06 1
ICV 474 7,28 1
ERC 272 4,18 0
Canovelles Xunida (EUiA) 194 3,40 0

1999 editar

Partíu
Votos
%
Rexidores
PSC-Progrés Municipal 3.928 68,78% 15
Convergència i Unió 518 9,07 1
PP 491 8,60 1
EUiA 258 4,52 0
ERC 243 4,25 0
ICV 194 3,40 0

2003 editar

Partíu
Votos
%
Rexidores
PSC-Progrés Municipal 3.351 56,02 10
Convergència i Unió 808 13,51 2
ICV-EUiA 624 10,43 2
PP 624 10,43 2
ERC 495 8,27 1

2007 editar

Partíu
Votos
%
Rexidores
PSC-Progrés Municipal 2.816 53,89 11
Convergència i Unió 705 13,49 2
ICV-EUiA 540 10,33 2
PP 512 9,80 1
ERC 337 6,45 1
Ciutadans 0 0,13 0

2011 editar

Partíu
Votos
%
Rexidores
PSC-Progrés Municipal 2.244 40,76 9
PP 967 17,57 3
Convergència i Unió 659 11,97 2
ICV-EUiA 636 11,55 2
PxC 463 8,41 1
ERC 192 3,49 0
Ciutadans 157 2,53 0

2015 editar

Partíu
Votos
%
Rexidores
PSC-Progrés Municipal 2.465 43,52 9
Canovelles Canvia-Entesa (*) 1.031 18,20 3
Ciutadans 532 9,39 2
ERC 497 8,77 1
PP 420 7,42 1
Convergència i Unió 372 6,57 1
PxC 272 4,80 0

(*) Coalición ente ICV, EUiA y Podemos

Tresporte editar

Carreteres editar

  • Autopista C-17: Salida por Rondar Norte (salida Canovelles) y pola salida Granollers-Canovelles carreteres BV1432 y BV1439.

Ferrocarril editar

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.

Enllaces esternos editar