Les carúncules son carnosidaes que presenten delles aves na cabeza y el pescuezu xeneralmente de colores vivos.[1] Son zones ensin plumes d'estensión variable (anque tamién pueden presentar delles pequeñes plumes tremaes),[2] que pueden alcontrase alredor de los güeyos y les mexelles, cubrir totalmente la cabeza o'l pescuezu, o bien formar bárabos de naturaleza eréctil,[3] como crestes y otru tipu d'abultamientos colgantes cerca del picu, nel gargüelu o'l pescuezu. El términu procede del llatín «caruncula» que ye'l diminutivu de «carō» que significa carne.[1]

Con frecuencia les carúncules son calteres sexuales secundarios, siendo les de los machos más grandes, de coloración más intensa o inclusive pueden ser de distintu color o bien ser los únicos en presentales. Por casu les crestes de los gallos son mayores que les de les pites, y solo los machos de les filepitas suimanga presenten carúncules faciales. Les carúncules xeneralmente desenvuélvense totalmente o algamen la so pigmentación definitiva cola maduror sexual, y suelen tener colores más intensos y amosase más turgentes na dómina de reproducción.

Función editar

Les carúncules de les aves suelen ser elementos ornamentales usaos polos machos p'atraer a les femes nel cortexu. Tener carúncules grandes o bien coloriaes indica altos niveles de testosterona, que tán bien alimentaos y que tienen una gran capacidá pa refugar a los depredadores amosando asina la bona calidá de les sos xenes.

Propúnxose qu'estos órganos amás tán acomuñaos colos xenes que codifican la resistencia a les enfermedaes.[4] Créese que nes aves que viven en rexones tropicales les carúncules desempeñen un papel na termoregulación, al consiguir que s'esfreza más rápidu'l sangre que flúi por elles.

Aves con carúncules editar

Munches especies d'aves de diverses families presenten carúncules. Les families d'aves que presenten dalgún miembru carunculado son:

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Carúncula, 1ª definición RAI
  2. Richard Bowdler Sharpe. 1888. Catalogue of the birds in the British Museum, British Natural History Museum Department of Zoology
  3. John James Audubon, Dean Amadon, John L Bull. 1967 The birds of America
  4. "Are large wattles related to particular MHC genotypes in the male pheasant?" Mariella Baratti, Martina Ammannati, Claudia Magnelli, Alessandro Massolo and Francesco Dessì-Fulgheri