Cathleen Nesbitt

actriz británica

Kathleen Mary Nesbitt, CBE (Cheshire, 24 de payares de 1888Londres, 2 d'agostu de 1982), meyor conocida como Cathleen Nesbitt, foi una actriz de cine, teatru y televisión británica. Debutó nel teatru en 1910 cola obra The Cabinet Minister y participó n'en alredor de trescientes obres tantu nel Reinu Xuníu como n'Estaos Xuníos, ente elles la versión orixinal de My Fair Lady en 1957 y la so nueva adautación en 1981.[5][6][7] Debutó nel cine col curtiumetraxe mudu A Star Over Night (1919) y depués participó en The Faithful Heart (1922). Volvió participar nel cine en 1930 cola película Canaries Sometimes Sing. Depués participaría en numberoses películes, ente elles, The Frightened Lady (1932), Creemos nel amor (1954), Tu y yo (1957), Meses separaes (1958) y La trama (1976).[8] Na televisión interpretó a Agatha Morley en The Farmer's Daughter y fixo una participación na reconocida serie británica Enriba y embaxo.[9]

Cathleen Nesbitt
Vida
Nacimientu Cheshire24 de payares de 1888[1]
Nacionalidá Bandera del Reinu Xuníu Reinu Xuníu
Muerte Londres2 d'agostu de 1982[1] (93 años)
Causa de la muerte enfermedá
Familia
Casada con Cecil Beresford Ramage
Cecil Beresford Ramage (1921 – 1982)[2]
Estudios
Estudios Universidá de París
Victoria College, Belfast (en) Traducir
Llingües falaes inglés[3]
Oficiu actriz, actriz de teatruactriz de cine
Premios
IMDb nm0626350
Cambiar los datos en Wikidata

Tuvo comprometida col poeta Rupert Brooke pero él morrió na Primer Guerra Mundial.[10] Depués casóse con Cecil Beresford Ramage en 1922 y tuvieron dos fíos, Mark y Jennifer.[11][12][13] En 1978 foi nomada pola Reina Sabela II Dama Comendadora de la Orde del Imperiu Británicu (DBE).[14] Finalmente, morrió en 1982 en Londres a la edá de 92 años, con una carrera d'alredor de setenta años.[11]

Carrera editar

Cathleen Nesbitt nació'l 14 de payares de 1888 en Cheshire, Inglaterra.[5] Estudió en Francia, na Universidá de París y n'Irlanda del Norte, na Queen's University, d'onde finalmente se graduó n'artes. Estudió teatru xunto a Rosina Fillipi y recibió el sofitu de Sarah Bernhardt y de la patrona del teatru irlandés, Lady Gregory.[13][15] Yera la hermana mayor de Thomas Nesbitt, Jr., tamién actor teatral que filmó una película antes de morrer en 1927.[16] Nesbitt empezó la so carrera teatral en 1910 na obra londinense The Cabinet Minister y depués en 1911 xunir a los Irish Players. Cola compañía viaxo a Estaos Xuníos per primer vegada y debutó en Broadway cola obra The Well of the Saints. Esi mesmu añu amás estrenó Playboy of the Western World y pocu dempués Galswortyh's Justice xunto a John Barrymore.[5][12][13][17]

Desarrollu la so carrera principalmente nel ámbitu teatral, con alredor de trescientes obres estrenaes. Nel teatru llogró reconocencia al interpretar a Mrs. Higgins, la madre de Rex Harrison na obra, na versión orixinal de My Fair Lady (1956-1962), papel que volvería interpretar a fines de la so vida en 1981. La so actuación foi emponderada por Brooks Atkinson de The New York Times que dixo «Cathleen Nesbitt lleva alantre les sos escenes con gracia y elegancia» ente que l'actriz depués confesó que cuasi refuga'l papel al consideralo «bien aburríu». Sicasí depués mentó que la so opinión camudara en 1981 cuando volvió a partipar na obra considerando «toi nuna edá na que mientres más pequeñu sía'l papel meyor» y qu'amás agora -y atopaba «más gracia».[12][15] Altercando ente Inglaterra y Estaos Xuníos, participó n'obres como The Winter's Tale (1912-1913), The Taming of the Shrew (1934-1935) y El rei Lear (1939-1940) n'Inglaterra y Gigi (1951-1952), Sabrina Fair (1953), Anastasia (1954-1955) y The Sleeping Prince (1956) n'Estaos Xuníos.[18][19]

Cathleen Nesbitt incursionó nel cine con un curtiumetraxe mudu tituláu A Star Over Night en 1919. Depués participó en The Faithful Heart (1922) y caltúvose alloñada del cine varios años hasta que filmó Canaries Sometimes Sing (1930) y The Frightened Lady (1932).[8]En 1954 participó na so primer película estauxunidense Creemos nel amor na cual interpretó a Principessa; darréu, personificó'l papel de Madame Bonaparte en Desirée, película que'l so papel protagonista perteneció a Marlon Brando, quien representó a Napoleón.[5][20][21] En 1957 interpretó a la güela de Cary Grant en Tu y yo, la película que l'actor protagonizó xunto a Deborah Kerr. Con Kerr volvió actuar l'añu siguiente en Meses separaes, qu'incluyía na so repartida a David Niven, Rita Hayworth y Gladys Cooper.[6][13][22] Nos sesenta actuó en The Parent Trap (1961), Prométi-y cualquier cosa (1965) y en La escalera (1969).[8] Amás, dende 1963 hasta 1966 interpretó a Agatha Morley en setenta y ocho episodios de The Farmer's Daughter y en 1972 y 1973 tuvo una pequeña participación en dos episodios de la reconocida serie británica Enriba y embaxo, nel papel de Lady Southwold.[12][9]

En 1975 realizó'l pequeñu papel d'una octogenaria adicta a les drogues en French Connection II, de John Frankenheimer. Sobre'l so papel espresó «Nunca viera a una» y cuntó que-y pidió un conseyu a un amigu que-y suxurió una estación del Metro de Londres, de la cual concluyó «Tuvi arrodiada de toa xente estraño. Escapé».[12] Nos sos últimos años participó de la mesma en La trama (1976) como Julia Rainbird y finalmente en Never Never Land como Edith Forbes.[8] Al respeutu de los sos últimos años l'actriz dixo «a midida que unu va avieyando unu nun espera ser contratáu. Te llevanta l'ánimu saber que daquién te quier de nuevu».[15] En 1978, cuatro años antes de morrer, foi nomada pola Reina Sabela II Dama Comendadora de la Orde del Imperiu Británicu (DBE).[15][14]

Vida personal editar

Tuvo comprometida col poeta Rupert Brooke, que lu escribió más d'ochenta cartes. Él sicasí morrió mientres la Primer Guerra Mundial y Nesbitt casóse col políticu y abogáu Cecil Beresford Ramage en 1922. El matrimoniu tuvo dos fíos, Jennifer, una escritora y Mark, que los sos padrinos incluyeron al escritor James Barrie y al Primer Ministru Hebert Asquith.[10][12][13]

En 1977 Cathleen Nesbitt escribió'l so autobiografía titulada A Little Love and Good Company (n'español, «Un pocu d'amor y bona compañía»). L'actriz dixo «cuando tienes setenta la to vista empieza a dise, pero puedes consiguir antioyos. Cuando tienes ochenta los tos oyíos empiecen a estropiase pero puedes consiguir audífono. Cuando tienes noventa la to memoria empieza a esmorecese y nun hai nada que puedas mercar pa recuperala».[15]

Finalmente, morrió en 1982 en Londres a la edá de 92 años, con una carrera d'alredor de setenta años. Al respeutu de la so muerte'l Daily Telegraph escribió «como actriz secundaria yera una preciada posesión de cualquier repartida al que yera llamada pa xunise: tenía un gran don de versatilidad y les sos habilidaes yeren tantes que l'apaición del so nome'l programa yera una garantía de qu'una parte sería curioso estudiada y imaginativamente interpretada».[11]

Filmografía (selectiva) editar

Referencies editar

  1. 1,0 1,1 Afirmao en: SNAC. Identificador SNAC Ark: w65t456x. Apaez como: Cathleen Nesbitt. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  2. Afirmao en: Oxford Dictionary of National Biography. Oxford Biography Index Number: 40478. Editorial: Oxford University Press. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2004.
  3. Identificador CONOR.SI: 165671779. Afirmao en: CONOR.SI.
  4. Afirmao en: Who's Who. Identificador de Who's Who (Reino Unido): U167556. Editorial: A & C Black. Llingua de la obra o nome: inglés británicu. ISSN: 0083-937X.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Cathleen Nesbitt» (inglés). The New York Times. Consultáu'l 1 d'abril de 2013.
  6. 6,0 6,1 «Biography for Cathleen Nesbitt» (inglés). IMDb. Consultáu'l 1 d'abril de 2013.
  7. Lawson, Carol (4 d'agostu de 1982). «Cathleen Nesbitt, British character actress dead» (inglés). The New York Times. Consultáu'l 1 d'abril de 2013.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 «Cathleen Nesbitt (1888–1982)» (inglés). IMDb. Consultáu'l 1 d'abril de 2013.
  9. 9,0 9,1 «Cathleen Nesbitt (1888–1982)» (inglés). IMDb. Consultáu'l 21 d'abril de 2013.
  10. 10,0 10,1 Hastings, Chris (14 d'ochobre de 2007). «Letters reveal Rupert Brooke's doomed love» (inglés). The Telegraph. Consultáu'l 1 d'abril de 2013.
  11. 11,0 11,1 11,2 «Cathleen Nesbitt dies; noted actress» (inglés). The Herald-Tribune (19 de marzu de 1961). Consultáu'l 1 d'abril de 2013.
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 Dunning, Jennifer (1 de xineru de 1978). «Cathleen Nesbitt looks on theatrical past» (inglés). The New York Times. Consultáu'l 2 d'abril de 2013.
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 Hastings, Chris (14 d'ochobre de 2007). «Cathleen Nesbitt Palm Tree Star» (inglés). The Telegraph. Consultáu'l 1 d'abril de 2013.
  14. 14,0 14,1 «C.B.Y» (inglés) páxs. 8-9. The London Gazette (30 d'avientu de 1977). Consultáu'l 1 d'abril de 2013.
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 Hastings, Chris (4 d'agostu de 1982). «Actress Cathleen Nesbitt, 93» (inglés). Daytona Beach Sunday News-Journal. Consultáu'l 1 d'abril de 2013.
  16. «Biography for Tom Nesbitt» (inglés). IMDb. Consultáu'l 3 d'abril de 2013.
  17. «Other works for Cathleen Nesbitt» (inglés). IMDb. Consultáu'l 21 d'abril de 2013.
  18. «Cathleen NESBITT» (inglés). University of Bristol Theatre Collection. Consultáu'l 3 d'abril de 2013.
  19. «Cathleen Nesbitt» (inglés). IBDB. Consultáu'l 3 d'abril de 2013.
  20. «Three Coins in the Fountain (1954)» (inglés). allmovie. Consultáu'l 3 d'abril de 2013.
  21. «Desirée (1954)» (inglés). allmovie. Consultáu'l 3 d'abril de 2013.
  22. «An Affair to Remember (1957)» (inglés). Rotten Tomatoes. Consultáu'l 3 d'abril de 2013.

Enllaces esternos editar