Celrà

conceyu de la provincia de Girona

Celrà ye un conceyu de la contorna del Gironés na provincia de Girona, Cataluña, asitiáu al nordeste de la ciudá de Girona a la izquierda del ríu Ter.

Celrà
Alministración
País España
Autonomía Cataluña
Provincia provincia de Girona
Contorna Gironès
Tipu d'entidá conceyu de Cataluña
Alcalde de Celrà David Planas Lladó (es) Traducir
Nome oficial Celrà (ca)[1]
Códigu postal 17460
Xeografía
Coordenaes 42°01′29″N 2°52′44″E / 42.024722222222°N 2.8788888888889°E / 42.024722222222; 2.8788888888889
Celrà alcuéntrase n'España
Celrà
Celrà
Celrà (España)
Superficie 19.5 km²
Altitú 71 m[2]
Llenda con Girona, Sant Julià de Ramis, Bordils, Juià y Medinyà
Demografía
Población 5486 hab. (2023)
- 2722 homes (2019)

- 2730 muyeres (2019)
Porcentaxe 100% de Gironès
0.7% de provincia de Girona
0.07% de Cataluña
0.01% de España
Densidá 281,33 hab/km²
Viviendes 76 (1553)
Más información
Estaya horaria UTC+01:00
celra.cat
Cambiar los datos en Wikidata

Situación xeográfica y clima editar

El conceyu de Celrà ta asitiáu al nordeste de la contorna del Gironés. Llenda al norte col ríu Ter, al sur y oeste con Girona y pel este colos conceyos de Bordils y Juià. Estrémense dos zones: una de montascosa, al sur y dientro del macizu de les Gavarres, col puntu más altu nel Puig d'en Batet (420 m) y otra de llana (Pla de Celrà) formada polos ábanos del ríu Ter y de los sos afluentes. El Ter recibe agües de los regueros de Palagret (que recueye les agües de les riegues de Goda, Infern, Bou Vell y Mavalls), Vermell, Palahines, Llop, Valltorta y Farreres. Al igual qu'otres poblaciones de la contorna, gocia d'un clima templáu, con unos iviernos non descomanadamente fríos y con branos secos y calorosos. La pluviosidá añal ronda los 500-600 mm, y concéntrase nos meses de mayu, ochobre y payares.

Toponimia editar

El nome de la población tuvo distintes variantes, del Celerano del añu 922, el Salrà de los sieglos XVII al XIX, hasta'l Celrà actual. El símbolu de la población ye un sol, ensin conocer con exactitú la so rellación col nome del conceyu. Sicasí, dende'l sieglu XVII hasta l'actualidá, el sol figuró nos documentos oficiales del Conceyu. Na fachada de la ilesia, acabada'l 1803, figura esculpíu dichu astru.

Población editar

Les primeres cifres poblacionales atopar nun censu del 1359, que-y atribuyía una población de 400 habitantes. Mientres los trés sieglos siguientes, caltúvose estable, hasta llegar al censu de Floridablanca de 1787 que-y atribúi 844 habitantes. Ente'l Censu de 1857 y l'anterior, el conceyu de Campdurà integrar a Celrà.[3] Cola implantación de nueves empreses nel Polígonu Industrial, produzse un aumentu, que dende l'añu 2007 supera los cuatro mil habitantes.

Evolución demográfica
1900 1930 1950 1970 1981 1986 2006
1.579 2.066 2.083 2.326 2.131 2.268 3.783

Historia editar

Atopáronse restos de la civilización ibérica y romana en distintos puntos del conceyu. Mientres el procesu de feudalización, estrémense tres dominios señoriales: el castiellu de Celrà, el de Barbavella y el de Palagret. Cada unu d'ellos estableció na so xurisdicción families pa trabayar les tierres, que, en contrapartida taben obligaes a pagar censos y otres prestaciones al so señor. De la documentación de la dómina atopamos la esistencia de distintos molinos fariñeros hidráulicos, qu'aprovechaben les agües del ríu Ter y de los sos afluentes. El conceyu tuvo un llugar destacáu mientres la Guerra de los Remensas, al producise en Celrà la primer xunta de Remenses el 13 d'ochobre de 1448, nel campusantu municipal. Mientres la Guerra Civil Catalana (1462-1472), el pueblu foi expugnado y tomáu al asaltu'l 20 d'agostu de 1462. A principios del sieglu XIX, por causa de la so proximidá cola ciudá de Girona, sufre les consecuencies de la invasión napoleónica. Foi ocupáu poles tropes franceses en dos causes. Munchos celranenses allegaron en defensa de la capital, onde 23 perdieron la vida. La Guerra Civil Española (1936-1939) dexó la so buelga cola construcción d'un aeródromu militar, que mientres los años que tuvo en funcionamientu convertir nun importante oxetivu militar, motivu pol que sufrió diez bombardeos, coles consiguientes perdes en vides humanes.

Patrimoniu editar

 
Cai Mayor de Celrà.

El castiellu de Barbavella.- Namái queden unes ruines a lo cimero d'una llomba. Hai referencies sos del sieglu XI.

El castiellu de Celrà.- La fortificación que recibió nun principiu el nome del pueblu, foi conocida históricamente col nome de les families qu'adquirieron la propiedá a lo llargo de los sieglos: Aguiló, Escala, Foixà y Serra. L'edificiu, del que se tienen noticies de los sieglos X y XI, sufrió fondes renovaciones, y na actualidá entiende una torre circular dientro d'una cortil cuadrangular.

El castiellu de Palagret.- Hasta apocayá les ruines taben ocultes por abondosu maleza. Pero dende l'adquisición de los terrenes per parte del Conceyu, atópase en fase d'escavación y restauración. Data del sieglu X-XI, de planta cuadrangular, con un foso que lo arrodia. Coles recién escavaciones punxéronse al descubiertu distintes estancies del recintu.

La Torre Desvern.- Espodada torre del sieglu XII con restos d'estilos arquiteutónicos románicu y góticu.

Ermita de Sant Miquel del Castellar.- Nel visu del Puig Castellar, na actualidá términu municipal de Girona, pero hasta l'añu 1974 conceyu de Celrà, queden los restos d'una ermita, popularmente conocida como castiellu de Sant Miquel. La ermita, dedicada a Santa María y San Miguel, foi fundada a mediaos del sieglu XV. Habitada per ermitaños, foi destruyida mientres la Guerra de la Independencia.

La Ilesia.- La noticia documentada más antigua tener nel sieglu XI. D'esta dómina solamente queden los restos del antiguu campanariu y la pila bautismal. L'actual edificiu ye d'estilu renacentista con planta de cruz llatina y cúpula semiesférica nel cruceru. L'añu 1803 terminar les obres de la fachada, pero'l campanariu nun se concluyó hasta l'añu 1853.

Desarrollu económicu editar

La población, conoció a lo llargo de los últimos sieglos distintos industries que contribuyeron al so desenvolvimientu económicu. Les más importantes fueron: Fornos de cal vivo y ladrillerías.- Hasta mediaos del sieglu XX, el cal vivo foi un material bien utilizáu na construcción. El so usu fundamental yera la de xunir materiales, revocar y encalar parés. Anguaño queden los restos de cuatro hornos de cal vivo. Los materiales de construcción, lladriyos y texas, fabricar en seis ladrillerías, de les qu'anguaño namái queda la chimenea d'una d'elles.

Acequia Vinyals.- Importante canal de regadío, qu'aprovechaba les agües del ríu Ter y que sirvió p'ameyorar el rendimientu de les colleches al introducir un regadío controláu. Empezó a funcionar a principios del sieglu XIX. Na actualidá'l caudal d'agua concedíu ye de 3 m³ per segundu y riega 190 Hai.

Fábrica Pagans.- Dedicada a la producción de productos químicos y estractos tánicos pal curtido de pieles. Fundir en 1902 y caltuvo la so producción mientres 100 años. Anguaño, les sos instalaciones, d'arquiteutura modernista, utilícense como dependencies municipales.

Mines.- En 1892 rexístrense y esploten dos mines pa la estracción de mineral de fierro, actividá que s'enllargó hasta l'añu 1918, en que se cierren definitivamente.

Los ferrocarriles.- La llegada del ferrocarril l'añu 1877 favoreció notablemente les comunicaciones de la población y la llegada de productos pa les industries locales. Coles mesmes, en 1921 inaugúrase otra estación d'un ferrocarril de vía estrecha que comunicaba Girona con Palamós y que se clausura definitivamente en 1956.

El polígonu industrial.- La creación, a entamos de la década de 1970, d'un polígonu industrial, significó'l resurdir de l'actividá industrial qu'había quedáu amenorgada col zarru de la fábrica Pagans. Dende 1975, en que s'instala la primer empresa, más de 60 estableciéronse nél, convirtiéndolo nuno de los más importantes de la zona de Girona.

Deportes editar

Esisten cuatro entidaes que fomenten la práutica deportiva: El Centre Escursionista Celrà, el Club Esportiu Joventut Celrà (baloncestu), el Club de Patinatge l'Aulet y Xunir Cultural i Esportiva Celrà (fútbol).

Hermanancies editar

Celrà ta hermaniada con Alénya, pequeña ciudá asitiada nel departamentu de los Pirineos Orientales, Francia .

Referencies editar

  1. Afirmao en: Llista de Conceyos y los sos Códigos por Provincies a 1 de xineru de 2019. Data d'espublización: 8 febreru 2019. Editorial: Institutu Nacional d'Estadística.
  2. URL de la referencia: http://www.idescat.cat/pub/?id=aec&n=925&t=2016.
  3. Institutu Nacional d'Estadística d'España. «Alteraciones de los conceyos nos Censos de Población dende 1842.». Consultáu'l 24 de xunu de 2011.

Enllaces esternos editar